Rajoy amenaça d'aplicar un altre 155 si es torna a vulnerar la llei

Els membres del Govern central havien anat fins ara amb compte per no ser tan contundents, però Mariano Rajoy, en plena campanya per al 21-D, va voler aclarir ahir qualsevol dubte: si en les pròximes eleccions guanyen els independentistes catalans i tornen a saltar-se les lleis, no li tremolarà la mà i aprovarà un nou paquet de mesures per desplegar l’article 155 de la Constitució espanyola.

Diverses enquestes assenyalen que els sobiranistes poden tornar a guanyar a les urnes i el president els va voler advertir que «a Espanya la llei es compleix i així seguirà sent». L’Estat de dret, va assegurar Rajoy en una conferència a Madrid, ha demostrat que té «mecanismes democràtics i eficaços» per defensar-se dels que «pretenen liquidar-lo». El president va brandar el 155 just després de subratllar que el seu desplegament ara ha servit per «posar fi al gravíssim deteriorament econòmic» que la «desobediència i la deslleialtat» de la Generalitat estaven causant a Catalunya i a la resta d’Espanya. 

El cap de l’Executiu es va vantar que la legalitat a Catalunya fos «restituïda en qüestió d’hores», cosa que va demostrar, segons el seu parer, la «solidesa» de la democràcia espanyola i «la profunditat» del «sentiment nacional». Rajoy va dir també que confia que els esdeveniments de les últimes setmanes facin canviar d’estratègia als independentistes catalans i que «assumeixin que poden lluitar (...) però sempre dins de la legalitat». 

PER «SI TORNEN A FER EL MATEIX»  

En la mateixa línia es va expressar la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, després d’una reunió amb empresaris del sector turístic a Barcelona amb el candidat popular, Xavier García Albiol. Va insistir a dir que és «fonamental» que el Govern que surti de les urnes «respecti la legalitat» per revertir la «profunda fractura social i econòmica». Una via per aconseguir la recuperació és, va subratllar, rellançar la marca Barcelona, una cosa per la qual, va dir, aposta el Govern espanyol. «Cal evitar que el mal, que ha sigut molt agut, es converteixi en crònic», va avisar. Els independentistes «s’ho haurien de fer mirar», va afegir, «si tornen a fer el mateix». 

L’advertència dels líders del PP també va tenir ressò al PSC. El candidat, Miquel Iceta, va considerar «obvi» que l’Estat torni a desplegar el 155 si la futura Generalitat segueix apostant per «la via unilateral», informa Roger Pascual. La intervenció continuarà fins que hi hagi un nou Executiu català i, en el cas que Rajoy volgués tornar a aplicar aquest precepte constitucional, hauria de presentar unes noves mesures al Senat (on té la via lliure assegurada perquè els populars tenen majoria absoluta).

LES GENERALS, «EL JUNY DEL 2020» 

Ja en el torn de preguntes, el moderador li va preguntar al cap de l’Executiu com veia el PPC, últim en la majoria dels sondejos. Rajoy va donar un vot de confiança a Albiol i va subratllar que normalment les enquestes són garrepes amb els conservadors i que normalment aconsegueixen superar-les a les urnes.  En tot cas va argumentar que la derrota del bloc unionista no suposarà l’avançament de les generals, que va situar «el juny del 2020».

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

En el col·loqui, Rajoy va confessar que ha mantingut «algunes converses» per negociar els Pressupostos del 2018 amb «Ciutadans, PNB i els grups canaris». Les negociacions, va admetre, però, començaran a partir del gener. No li queda una altra opció. Els nacionalistes bascos van interrompre els contactes amb el Govern al setembre, dies abans del referèndum de l’1 d’octubre i volen veure com se soluciona el tema català abans de tornar a pactar amb el PP. 

ELS ORDINADORS DE BÁRCENAS 

En un altre moment el moderador li va plantejar que el PP s’asseurà al banc dels acusats per l’esborrament dels ordinadors de l’extresorer del partit Luis Bárcenas. En la seva resposta, Rajoy va intentar ser breu, però va utilitzar la seva brevetat per defensar els acusats de l’esborrament (la tresorera, el cap jurídic i el director d’informàtica). Segons el líder dels conservadors, aquelles persones es van comportar com ho fa la gent «habitualment» en una circumstància així.