155, DUI i eleccions: així va ser la setmana que va fulminar el Govern

La declaració d'independència al Parlament de divendres ha vingut precedida de la setmana més intensa de la política catalana, i en bona part també de l'espanyola. Aquests són els moments clau del que va passar, en una successió de vertiginosos canvis de tendència.

Dissabte 21 d'octubre

El Govern del PP acorda una aplicació dura i extensiva de l'article 155 de la Constitució per desarticular pràcticament en la seva totalitat els principals pilars de la autonomia de Catalunya. La hipòtesi dels dies i hores anteriors consistent en una aplicació gradual o parcial de les mesures, és a dir, limitada a certes àrees del Govern, cau per terra. A la nit, un prudent i contingut president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compareix per denunciar que es vol retallar l'autogovern, però eludeix parlar d'una declaració unilateral d'independència (DUI) com a resposta.

Diumenge 22 d'octubre

El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, assegura que l'Executiu català en cap cas es planteja convocar eleccions per desactivar el 155. "Catalunya serà el que decideixi el Parlament, el representant legítim dels ciutadans, no el que decideixin altres", al·lega Turull, postil·lant que es tracta d'"un tema de dignitat institucional".

Dilluns 23 d'octubre

A pesar de les paraules de Turull, en el partit del president, el PDECat, segueix imposant-se la tesi de convocar eleccions per trobar una sortida a la situació davant l'espasa de Dàmocles del 155. En paraules d'un destacat dirigent postconvergent, es tracta d'evitar, entre altres coses, que s'adoptin mesures coercitives. "No vull que el meu president vagi a la presó", afirma aquesta font de forma més que eloqüent quan se li pregunta per la seva posició personal (sobre si prefereix la DUI o els comicis). En tot cas, la posició oficial segueix sent la de donar compliment al mandat de l'1-O, però sense ser excessivament explícits pel que fa a proclamar la independència pròpiament dita. Per això la pressió per convocar eleccions ha estat sobre la taula sempre durant aquests dies.

Dimarts 24 d'octubre

En la reunió del Govern, l'avui ja exconseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, defensa la necessitat d'anar a les urnes. El mateix planteja la titular de Governació, Meritxell Borràs, mentre que el responsable de Justícia, el republicà Carles Mundó, expressa els seus dubtes. La majoria defensen la necessitat de tirar endavant la declaració d'independència. Després de la reunió, en roda de premsa, Turull ja no descarta ni confirma la hipòtesi de la convocatòria d'unes eleccions. Dimarts a la nit, una reunió d'unes cinc hores de l'anomenat 'estat major' del procés acaba amb una suposada tendència favorable a emprendre el camí de la declaració unilateral. El conclave acaba amb un principi d'acord "per la república".

Dimecres 25 d'octubre

Dimecres les coses canvien. D'entrada, l'expresident José Montilla, que en la seva compareixença al Parlament el dia anterior ja va emplaçar el president a abandonar la DUI per "patriotisme", es reuneix amb Puigdemont per pregar-l'hi en privat. Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, també es va reunir el mateix dia amb Puigdemont, amb qui manté una bona relació des que aquest era alcalde de Girona i al qual ha fet arribar molts missatges provinents de la Moncloa i d'altres àmbits, informa Roger Pascual.

Puigdemont convoca a Palau una altra reunió del Govern, a la qual en principi s'arriba amb la sensació creixent que hi haurà declaració d'independència: el president ha decidit no anar al Senat a presentar les seves al·legacions contra l'article 155 de la Carta Magna, i a més Junts pel Sí porta sota el braç un acord formal, llaurat minuts abans en una llarga i intensa reunió, a favor d'aixecar la suspensió de la independència que va decretar Puigdemont en la seva intervenció del dia 10 passat.

En la reunió se citen els membres del Govern, els representants dels partits que els recolzen i les entitats sobiranistes. Ningú hi convida la CUP. Dels presents, tan sols Puigdemont; els coordinadors del PDECat, Marta Pascal i David Bonvehí; els consellers Borràs i Vila, i no cal dir-ho, l'expresident Artur Mas, invoquen la convocatòria de les eleccions. Ni els consellers d'ERC, això sí, amb matisos de convenciment, ni els representants de les entitats les volen.

I és que abans de la reunió, Puigdemont ja ha contestat afirmativament a l'oferta que li ha arribat del 'lehendakari', Iñigo Urkullu. Un procés de mediació amb la participació d'un grup d'empresaris catalans capitanejat per Joaquim Coello, Juan José López Burniol, Marian Puig i Emilio Cuatrecasas. L'empresari basc i president de Petronor, Emiliano López Atxurra, va ser qui va fer de pont entre els directius catalans i Urkullu, informa Olga Grau.

Després d'aquesta reunió, el 'lehendakari' va preguntar a Puigdemont si estaria disposat a no efectuar la DUI i convocar eleccions a canvi que Rajoy es comprometés a no aplicar l'article 155. Puigdemont respon dimecres afirmativament per correu electrònic i es disposa a preparar el Govern per a una convocatòria electoral. La principal garantia que exigeix Puigdemont als mediadors per donar el pas és la constatació que l'article 155 no s'aplicaria a Catalunya sota cap precepte.

Dijous 26 d'octubre

Dijous al matí, Puigdemont reuneix a la Generalitat el grup parlamentari de Junts pel Sí i els anuncia que convocarà els comicis. És una de les reunions més tenses que es recorden. El responsable de Demòcrates, el diputat Antoni Castellà, interroga directament el president: "¿Tens tancat un acord amb el Govern respecte al 155?". La resposta de Puigdemont és un 'sí' inequívoc. Però s'enfronta a una rebel·lió interna en tota regla, amb amenaces de crear un front amb ERC i la CUP.

Els altaveus dels postconvergents comencen a difondre llavors que allò de les eleccions és un acord "transversal", en què havien participat els republicans "encara que ara es facin els ofesos". ERC ho nega indignada; "No ho compartim, però acatem. La potestat de convocar és exclusivament seva".

Després del conclave, és el torn de les executives del PDECat i Esquerra. Reunions llargues a l'espera de la compareixença del president, fet que dona temps perquè els republicans es coguessin en la seva pròpia incredulitat. L'acatament inicial es torna indignació. I Oriol Junqueras decideix un últim gest: si hi havia urnes, ERC trencava el Govern. Més enllà de l'acudit d'anar-se'n d'un Executiu que es liquida, la intenció era posar terra pel mig amb els postconvergents.

Després, Junqueras i Marta Rovira tornen a Palau. Allà Puigdemont els diu que finalment no hi ha eleccions perquè no havia aconseguit "prou garanties" de la Moncloa. La seva condició era que el Govern oferís una confirmació directa mitjançant una trucada telefònica que no es va produir, que va ser el detonant que el president es fes enrere en la seva decisió de convocar eleccions. Altres tesis indiquen que Puigdemont també va canviar de criteri per la pressió dels seus i del carrer.

Durant tot el dia, a Madrid, el PSOE mira d'introduir una esmena a l'aplicació de les mesures del 155 perquè en cas de convocatòria electoral a Catalunya, se suspengui l'aplicació del cop de destral a l'autogovern. Però a mesura que passa la tarda, el president manté -en privat- que ja no veu cap opció de pacte possible amb Rajoy.

Notícies relacionades

Independència de Catalunya i article 155: últimes notícies en directe

Una carta redactada pel president

Després del ple del Parlament, el socialista Miquel Iceta se cita amb Puigdemont al Parlament després de la primera jornada del ple de la DUI en un últim i desesperat intent d'evitar el precipici. A continuació, el conseller Vila -que ha intentat també la mediació gràcies als seus contactes a Madrid- presenta la seva dimissió. És un símptoma inequívoc que l'opció d'un pacte d'Estat s'esfuma. Vila sempre havia afirmat que se n'aniria si veia que s'acabava imposant la declaració unilateral, contra la qual s'havia pronunciat públicament.

Divendres 28 d'octubre

Divendres al matí ja no hi ha marxa enrere, ni reunions que puguin frenar res. Els diputats de Junts pel Sí fan valer la seva posició i registren juntament amb la CUP dues resolucions, una de les quals certifica la independència de Catalunya i l'inici del procés constituent, així com l'aplicació de la llei de transitorietat. "Bé està el que bé s'acaba", explica un diputat de Junts pel Sí. Un altre admet que venen temps de determinació i "resistència". Finalment, a les 15.27 hores, després d'una votació secreta, es proclama la independència de Catalunya per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 vots en blanc.