El Govern sospesa prendre el control dels Mossos davant l'amenaça de la DUI

Va ser la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría qui dimarts passat va confirmar que el Govern central té preparades un conjunt de "mesures" que es podrien aplicar en qualsevol moment per tractar de frenar la declaració unilateral d'independència (DUI), arribat el cas, o si es consideressin necessàries per "protegir" el poble de Catalunya, "l'interès general del qual és vulnerat". Segons ha pogut saber aquest diari, una d'aquestes mesures, que ja està sobre la taula, afecta la possible presa de control dels Mossos d’Esquadra per part de l'Executiu central.   

Aquesta iniciativa, com altres, ja està preparada i jurídicament desenvolupada en detall per si Mariano Rajoy i el seu consell de ministres estimen en les pròximes hores o dies que posar-la en marxa resulta, al seu entendre, imprescindible per garantir la seguretat, l'ordre públic o la defensa de la sobirania nacional.

El cos dels Mossos va estar recentment i per decisió de la fiscalia sota el paraigua d'un comandament únic lligat al Ministeri d'Interior que havia de coordinar les seves actuacions amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en les jornades prèvies a l'1-O. Ara es podria trobar una situació encara més complexa si a la Moncloa decideixen fer el pas. Hi ha diferents vies legals per les quals el Govern podria agafar-ne les regnes, encara que a priori la més senzilla i ràpida d'aplicar seria la que ofereix la llei de seguretat nacional, aprovada el 2015 després d'un acord entre populars i socialistes i recorreguda pels independentistes.

Aquesta norma permet al president Rajoy, només amb la firma d'un reial decret, declarar una "situació d'interès per a la seguretat nacional" i organitzar una estructura que "garanteixi la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals". I això inclou la potencial assumpció d'una sèrie de funcions que comporta poder posar-se al comandament d'aquells àmbits de l'Administració que es considerin pertinents, incloent-hi les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

Preàmbul d'estat d'alarma o excepció

A més, la llei de seguretat atorga a l'Executiu central l'oportunitat d'anar modulant la intensitat de la seva resposta davant el desafiament de la Generalitat, ja que la seva utilització suposa llançar un seriós avís amb la imposició d'una "situació d'interès general per a la seguretat nacional" que, segons els juristes, és quedar-se a només un esglaó ja de la declaració de l'estat d'alarma o d'excepció, recollits a l'article 116 de la Constitució.  

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

El punt 116 de la Carta Magna va ser desenvolupat a la llei orgànica 4/1981 -aprovada per les Corts poc després de l'intent de cop d'Estat del 23-F- per especificar com s'hauria de fer una declaració dels estats d'alarma, excepció o setge. Cal recordar que l'estat d'alarma va ser decretat a Espanya el 2011 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, arran d'una vaga de controladors que, segons l'Executiu, va suposar la paralització d'un servei públic essencial com és el transport aeri. Precisament el seu ús està previst davant l'afectació d'aquests serveis o una situació de catàstrofe, crisi sanitària o de desproveïment.

El decret de l'estat d'excepció està concebut per restaurar l'ordre públic i el de setge al·ludeix a les amenaces o insurreccions davant la sobirania i "la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional" que no es pogués resoldre "per altres mitjans", com l'activació de l'article 155 de la Constitució, que obre la porta a la intervenció de competències autonòmiques. Tant l'estat d'excepció com el desplegament del 155 necessiten el vistiplau de les Corts, un del Congrés i el segon del Senat.