El 'plan renove' de la política catalana

El pla renove ha arribat a la política catalana. Després d’un 2015 atapeït d’eleccions, la majoria de partits afronten en els pròxims mesos un procés de renovació dels seus càrrecs directius, un cop resolt in extremis, i amb inesperat final, el culebró de la investidura del president de la Generalitat.

CONVERGÈNCIA 

Cap a la refundació CDC emprèn el rumb cap a la seva refundació arran del terratrèmol per la renúncia d’Artur Mas a la reelecció. Després que el conseller Josep Rull deixés el seu càrrec de coordinador general convergent i s’hagi autodescartat per optar a la secretaria general, queden ara com a principals aspirants Germà Gordó, exconseller de Justícia i exgerent del partit, i Jordi Turull, cap de files de Junts pel Sí al Parlament. Les claus del conclave, que tindrà lloc del 3 al 5 de juny, seran fins a quin punt es produeix una renovació de noms, en quina mesura Mas vol que CDC mani sobre el Govern de Carles Puigdemont, quanta transparència i participació de la militància s’introdueixen en les decisions, i com CDC amplia horitzons i guanya adeptes davant les dificultats dels últims anys: el descens electoral, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona, i els casos de corrupció.

UNIÓ 

Futur incert Si la refundació de Convergència es presenta complexa, encara és més delicada la renovació del seu antic soci. El doble revés de quedar-se sense representació al Parlament i al Congrés va posar fi a tres dècades de lideratge de Josep Antoni Duran Lleida. Després d’ostentar la presidència del comitè de govern des del 1987 ininterrompudament (també la va ocupar entre 1982 i 1984), el líder democristià ha cedit el timó de la nau a Ramon Espadaler. L’exconseller i candidat d’Unió el 27-S ha assumit les funcions de Duran fins al congrés, que se celebrarà el 16 i 17 d’abril, i en què Espadaler presentarà la seva candidatura a dirigir un partit amb un futur incert. A més de debatre sobre qui és el nou capità, els militants hauran de decidir si segueixen amb el mateix rumb després dels fracassos electorals.  

PSC 

Iceta, a la reelecció 3Els socialistes tenen previst celebrar el seu congrés ordinari a final de primavera. Un congrés que s’entreveu més tranquil que l’extraordinari que es va convocar el juny del 2014 arran de la dimissió de Pere Navarro. Miquel Iceta, que va assumir llavors el càrrec de primer secretari, es postularà a la reelecció després d’haver aguantat el tipus el 27-S. Malgrat que Carme Chacón li va guanyar el pols en la confecció de les llistes per al 20-D, eleccions en què Iceta va reconèixer que van treure uns «mals resultats», el seu lideratge no està en qüestió.

EN COMÚ PODEM

Cada un, a debat L’èxit aconseguit per la coalició d’esquerres en les passades eleccions generals, en què En Comú Podem va ser la força més votada a Catalunya, ha portat els seus integrants (Barcelona en Comú, Podem, Iniciativa, EUiA i Equo) a plantejar-se passar de coalició electoral a aliança fixa. Ara cada partit haurà de debatre aquesta confluència amb les seves bases. A Iniciativa, Joan Herrera i Dolors Camats, coordinadors del partit des del 2013, deixaran pas a una nova direcció que plantejarà en l’assemblea nacional del 8 i 9 d’abril a la militància l’opció de la confluència. Podem, dirigit per una comissió gestora arran de la dimissió de l’executiva després del 27-S, convocarà unes primàries telemàtiques al març per elegir una nova executiva per al consell ciutadà autonòmic. En aquestes eleccions on line, obertes a la ciutadania, també es votarà la línia política i l’opció per les confluències. Barcelona en Comú, amb una direcció executiva, una coordinadora i un comitè de garanties elegits al setembre, no té previst renovar càrrecs aquest any. En la pròxima reunió del seu plenari, prevista entre febrer i març, avaluaran amb tots els seus membres els passos a fer en un futur projecte que té com a eix central el «protagonisme ciutadà».

ERC

En calma Els republicans són els que estan més tranquils, ja que la gran renovació la van fer el 2011. Oriol Junqueras va ser reelegit president l’any passat fins al 2019 amb una aclaparadora majoria (92,9% dels vots). L’aposta pels independents –Josep Maria Terricabras en les europees del 2014, Raül Romeva encapçalant Junts pel Sí el 27-S i Gabriel Rufián (aposta personal de Junqueras) en les generals– no ha tingut resposta interna. Amb el partit en calma després que finalment Junts pel Sí hagi pogut formar Govern, el vicepresident de la Generalitat pot concentrar tota la seva energia en la gestió governamental, per a la qual cosa ha delegat poder orgànic en la seva número dos, Marta Rovira.

CUP

Renovació contínua La renovació a la CUP és permanent, com es va visualitzar en el fet que cap dels seus diputats en l’anterior legislatura repetissin a les llistes del 27-S. Més enllà de les assemblees extraordinàries, com la que van fer a Sabadell per decidir si investien o no Mas, els anticapitalistes organitzen cada any una assemblea ordinària. Allà es debat de tot, des del full de ruta polític, fins a la renovació dels membres del secretariat nacional i el consell polític (que s’han mantingut més o menys estables en els últims anys). La pròxima assemblea ordinària se celebrarà a la primavera.

CIUTADANS

Rivera, incontestable El creixement de Ciutadans en l’últim any ha sigut descomunal. Per tant, en el pròxim congrés del partit es plantejarà una nova estructura que respongui a la nova realitat d’un partit que ha passat a tenir 40 diputats al Congrés i una forta implantació a nivell municipal i autonòmic fora de Catalunya. El conclave s’hauria d’haver celebrat a finals del 2015, però no es va poder portar a terme perquè els estatuts impedeixen fer-lo quatre mesos abans i dos mesos després de les eleccions. Per això, la data dependrà de si es repeteixen eleccions generals o si s’avancen les basques o les gallegues d’aquest any. La nova estructura que es proposarà des de la direcció respondrà a la presència en nous territoris i comunitats autònomes, però «sense barons territorials». Hi seguirà havent un sol congrés a nivell estatal en què la figura d’Albert Rivera com a president continuarà sent incontestable.

Notícies relacionades

Jéssica Albiach: "Illa haurà d’explicar si prefereix el Hard Rock o una repetició electoral"

A cor obert: ¿què en queda, del PSC?

PPC

Amb Albiol al CAPDAVANT El Partit Popular a Catalunya estarà aquest any més pendent que mai del que digui Mariano Rajoy. Segons els seus estatuts, el seu congrés s’ha de convocar cada tres anys i sempre ha de ser després del conclave nacional. La incertesa sobre si Rajoy serà reelegit president del Govern, si ho serà Pedro Sánchez o si hi haurà avançament electoral marcarà la data de les dues cites. En el que menys dubtes hi ha és en qui serà el nou president del partit. Xavier García Albiol ja ha anunciat que li fa «il·lusió» substituir en el càrrec Alícia Sánchez-Cama-cho, a qui ja va rellevar al capdavant de la candidatura al Parlament.