Junts, vent en popa, abans de l’infern
Entrevista al candidato de Junts, Carles Puigdemont. /
Junts va vent en popa a tota vela en aquesta campanya electoral. La peregrinació diària de milers de seguidors de Puigdemont a Argelers s’interpreta com un símptoma de mobilització del seu electorat que també detecten les enquestes. Ara que ja estan prohibides, la direcció de Junts filtra que els seus trackings ja contemplen un empat amb Illa. No podem verificar-ho. El partit o moviment viu també hores dolces. Els seguidors de l’anterior candidata efectiva han sortit de les llistes a favor dels independents afins a Puigdemont i dels fidels de Turull.
Els vells del lloc (Pujol, Mas, Trias) van degotant el seu suport. ¿Què pot fallar? Els sondejos indiquen que es guanya la batalla principal, superar Esquerra i recuperar el lideratge independentista. En algunes mostres, falla la més gran i no sumen amb la CUP, que defalleix. I en els pitjors pronòstics arriben a 68 amb els vots d’Aliança Catalana, que ja ha compromès un gratis total a favor de Puigdemont. La victòria pot, en aquesta hipòtesi, convertir-se en un infern. ¿Què passa si li regala els vots? Un mal assumpte.
El camí de tornada de Junts a la política està sent llarg, complex i difícil. Fins al juliol va anar al darrere dels acords d’Esquerra amb el PSOE, com en el cas dels indults. Ara assaboreix la catarsi emocional per haver aconseguit l’amnistia que Sánchez no volia. El parèntesi fake de Sánchez ha retroalimentat la retòrica de la restitució; tots dos tornen a la política assolats per això que anomenen lawfare. Però aquesta comunió espiritual difícilment es materialitzarà. Si Illa queda primer, no serà la seva primera opció. Si Puigdemont queda primer, ni s’ho plantejarà, i si queda segon i suma amb Esquerra i la CUP, aquest serà el seu camí. En cas contrari anirà a la repetició. Si no supera Illa com ara diuen els seus gurus interns, el més probable és que tant al mateix Puigdemont com a Junts els interessi canviar de tema pel que fa al lideratge. Serenament.
