Narcís a la platja

Són tres o quatre noies juntes que estiren el braç que subjecta el pal per fer-se la foto. No es retraten les unes a les altres en el que seria un sa exercici de mirar l'amiga a través de l'objectiu, sinó que enfilen un 'selfie' darrere l'altre, soles o en grup. Fan postures que han après a la televisió, a les revistes, a internet, disposicions corporals que no tenen altra finalitat que la de satisfer el mòbil al final del pal. Fan morrets, les noies, miren la pantalla com si miressin l'enamorat, però és a elles mateixes a qui dirigeixen les insinuacions i els seus posats seductors.

Mentrestant, Narcís les sotja des de l'altre cantó del cristall i riu veient com la humanitat sencera, a la recerca d'un 'm'agrada', cau tota en la seva trampa. De fons de l'escena hi ha un mar encalmat els blaus del qual ja no intenta descriure ningú, encara que aquest sigui exactament el lloc on Pla va suar cada adjectiu que va trobar per representar-lo. Un mar que s'ha convertit en attrezzo perquè les noies no el veuen, només n'aprecien i valoren el color un cop ja feta la foto, potser després de passar-hi el filtre pertinent.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Narcís riu i les noies no miren el paisatge, ni la mar ni les antigues casetes de pescadors, ara propietat de qui se les pot permetre, ni veuen el verd de la pineda de més enllà. No sembla tampoc que ensumin les olors que les envolten, tenen feina a trobar l'angle perfecte, l'arc adequat de l'esquena que faci sobresortir prou el cul però no la panxa.

La fotografia ha deixat de ser aquell intent de captar l'instant precís, sobretot el de la felicitat, sempre passatger. Ara la fotografia s'ha convertit en el pur i simple simulacre d'aquella felicitat que es volia retenir. Potser és que les noies ja ho saben, no com jo, que l'esforç per capturar el temps és del tot inútil.