La clau
De la censura a 'Interviú'
Hi va haver un temps no tan llunyà en què els cantautors havien d'enviar al Govern Civil les lletres de les cançons que anaven a interpretar als seus recitals perquè cap d'elles tingués continguts subversius. Artistes com Lluís Llach, Raimon o els desapareguts José Antonio Labordeta o Carlos Cano tenen un ric anecdotari respecte al tema. Però la ferotge censura del final del franquisme no es va quedar als territoris de la cançó d'autor. També el pop i el rock forans passaven per la lupa dels funcionaris que vetllaven per la moral, els costums i el bon nom d'Espanya i el seu providencial règim. L'exposició Vibracions prohibides, que es pot contemplar al Born fins al 28 d'agost, és una mostra de l'obsessió de la dictadura amb tot el que d'emancipador o d'esperit crític tenia la cultura pop.
En la seva edició d'aquest diumenge aquest diari feia un repàs a uns quants actes de censura durant els anys 60 i 70. S'esmenta, per exemple, el cas de Cortez the Killer, la cançó de Neil Young sobre les matances d'asteques per part d'Hernán Cortés, que va ser prohibida mesos després de la mort de Franco. O la consideració de Good Vibrations, dels Beach Boys, tan repentinats, com una lletra que «pertany als ambients dels grups USA drogoaddictes del lumpen: els HIP, la filosofia dels quals està basada en el sexe». Tota un embolic mental que produeix hilaritat i també pena, ja que aquell control malaltís va contribuir a allargar el secular endarreriment del país.
Notícies relacionadesMirades com la d'aquesta exposició -filla del llibre Veneno en dosis camufladas, de Xavier Valiño- donen idea de l'enorme salt que va suposar la Transició en matèria de llibertats. Convé recordar-ho ara que aquest moment històric ha perdut bona part de la seva brillantor en algunes relectures.
Esperit tolerant
Certament, la Transició va ser un pacte en el qual l'esquerra i els nacionalismes van cedir molt. Però el salt en el terreny de les llibertats va ser molt gran. La censura troglodita va donar pas a un esperit més tolerant en matèria sexual i de costums, del qual la revista Interviú, que aquesta setmana compleix 40 anys, va ser tot un símbol.
