Desconnexió

A reflexionar... si podem

1
Es llegeix en minuts
Lartista {TVBoy} i la jornada de reflexió de Catalunya

Lartista {TVBoy} i la jornada de reflexió de Catalunya

Pedro Sánchez va demanar cinc dies per aturar-se i reflexionar. No va quedar gaire clar si la resta de la ciutadania l’havia d’acompanyar en la cavil·lació sobre la qualitat de la nostra democràcia i tot l’embolic del fang. Tinc la sospita que la idea d’una deliberació col·lectiva no va quallar. En aquesta mena de desatenció permanent en la qual estem ocupats, cinc dies d’aturada semblen una eternitat. A les prestatgeries, a la tauleta de nit s’acumulen els llibres que volem llegir. Massa cansats, ens diem per evitar submergir-nos a les seves pàgines. Massa cansats, ens repetim mentre ens dediquem a saltar d’un estímul a un altre de la pantalla del mòbil. Millor no portar un còmput de les hores que dediquem a unes publicacions que, en la seva infinita majoria, s’esvaeixen en la memòria als cinc segons de sortir. Arriben i se’n van. Però en aquest transitar va, obliguem el cervell a atendre-les. ¡Clar que estem esgotats! I distrets. I desconcertats.

Notícies relacionades

Als Països Baixos estan florint esdeveniments, clubs i locals que venen la desconnexió. Hores en què el mòbil es diposita ben resguardat i els usuaris es dediquen a llegir, xerrar, prendre un cafè o, simplement, mirar les musaranyes. Allò tan antic d’avorrir-se. La idea pot semblar una mica boja. ¿Per què pagar per una cosa que sembla tan senzilla? N’hi ha prou de deixar el mòbil a casa i sortir a fer un tomb, asseure’s en un banc o acostar-se al bar preferit. Sí, senzill, però ¿per què ens costa tant? ¿Per què aquesta ansietat quan descobrim que ens hem deixat el mòbil o que la bateria s’acosta perillosament al seu final? La resposta és evident. Tan clara que ens costa acceptar-la. Enganxats. Atrapats. Addictes.

El simple fet que estiguin proliferant propostes –de pagament– per allunyar-se de la pantalla és la constatació que la desconnexió està esdevenint un bé. ¿De luxe? Potser. Un temps per pensar en calma apaivagant el soroll constant que ens agullona la ment i la salut. Que difícil. Per cert, feliç jornada de reflexió.