Les millors pel·lícules nacionals del 2016

3
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

El 2016 ha sigut, segons els productors, un bon any per al cine espanyol, que ha aconseguit el 18% de quota de pantalla. La indústria ha posat l'accent en el 'thriller', encara que no s'ha oblidat de la varietat de gèneres. Aquestes han sigut, a judici dels crítics d'EL PERIÓDICO, els millors films de l'any. 

1. 'JULIETA', de Pedro Almódovar

’Julieta’, la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, s’estrena aquesta setmana. / periodico

'Julieta' és la pel·lícula número 20 de Pedro Almodóvar. Un film rodó en què el director ha tornat al seu hàbitat natural: l'univers femení i el drama. Malgrat la seva brillantor, 'Julieta' no ha entusiasmat el públic espanyol. Una completa injustícia perquè estem davant d'un film fascinant. El menys barroc d'Almodóvar. Un drama sec i sense llàgrimes que parla de la culpa, la família, l'amor incondicional de mare, i dels maleïts silencis que trenquen relacions que pensàvem indestructibles. Almodóvar torna a ser Almodóvar en una pel·lícula continguda amb un guió lliurement basat en tres relats d'Alice Munro.


2. 'QUE DIOS NOS PERDONE', de Rodrigo Sorogoyen

Tràiler de ’Que Dios nos perdone’ (2016) / periodico

El director i guionista madrileny Rodrigo Sorogoyen s'ha convertit en un cineasta a seguir de prop. 'Que Dios nos perdoni' no és solament un 'thriller' policíac sobre un parell d'agents que busquen un assassí d'àvies. És una pel·lícula en la qual batega no solament l'acció sinó un país (Espanya) i una ciutat (Madrid).


3. 'EL HOMBRE DE LAS MIL CARAS', d'Alberto Rodríguez

Tràiler d’’El hombre de las mil caras’. (2016) / periodico

Exquisidament dirigida per Alberto Rodríguez, la complexa i tensa 'El hombre de las mil caras' narra un dels episodis més delirants de la història recent d'Espanya: la fuga del corrupte exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán i la rocambolesca intervenció de l'espia Francisco Paesa.


4. 'TARDE PARA LA IRA', de Raúl Arévalo

Res, absolutament res, falla en el 'thriller 'Tarde para la ira', una cruel història de venjança ubicada en bars, gimnasos i carreteres 'cutres' de l'extraradi de Madrid. Raúl Arévalo ja ha deixat de ser actor per convertir-se en un director amb majúscules.


5. 'LA PROPERA PELL', d'Isaki Lacuesta i Isa Campo

Isaki Lacuesta sempre ha treballat amb Isa Campo, el seu coguionista. Aquesta vegada és la primera que dirigeixen a quatre mans. El resultat és 'La propera pell', brillant film sobre la identitat i la maternitat. És el títol més convencional i assequible de Lacuesta, que compta amb un jove actor que es menja la pantalla: Álex Monner.

6. 'LA MORT DE LLUÍS XIV', de Albert Serra

El gens convencional Albert Serra segueix treballant a la seva manera la història i el mite. Després de les seves pel·lícules consagrades a relativitzar Don Quixot, els Tres Reis i Casanova i Dràcula, s'enfronta amb l'agonia a palau del rei Lluís XIV. Més narratiu, Serra compta per primera vegada amb un actor professional: Jean-Pierre Léaud.


7. 'EL OLIVO', de Iciar Bollain

Tràiler d’’El olivo’. (2016)

'El olivo' no té focs artificials. Tot a la pel·lícula és emoció, cor i res més. Iciar Bollain filma la deliciosa història d'una jove que emprèn un viatge surrealista per recuperar un arbre mil·lenari, que simbolitza la vida del seu avi. 


8. 'UN MONSTRE EM VE A VEURE', de J. A. Bayona

J. A. Bayona demostra que juga en una altra lliga amb el taquiller drama d'un xaval que pateix assetjament al col·legi i que està veient morir la seva mare malalta de càncer. La fantasia, el dibuix i els contes d'un monstre que neix en la seva imaginació, és l'únic que el pot salvar de la realitat. Precisament, per enfrontar-s'hi. 


9. 'LA ACADEMIA DE LAS MUSAS', de José Luis Guerín

El film de l'insobornable cineasta barceloní -que ara també és distribuïdor i productor- narra com un professor crea una escola secreta d'inspiradores alumnes amb el fi de salvar al món a través de la poesia. Els sonets són només una excusa per parlar de la paraula, el desig i l'amor i per viure una pugna de poder. 


10. 'CRUMBS', de Miguel LLansó

Notícies relacionades

Com si ‘Mad Max’ es travessés amb Tarkovski i Herzog, la inclassificabale 'Crumbs' -rodada i produïda a Etiòpia- és cinema alienígena, una pel·lícula d'amor surrealista en un futur postapocalíptic. Narra l'aventura d'un home nan que viatja per fascinants paratges per buscar el Pare Noel.


La llista ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Eduardo de Vicente, Juan Manuel Freire, Julián García, Beatriz Martínez, Olga Pereda i Rafael Tapounet.