Les millors pel·lícules internacionals del 2016

paterson--2016----film-szenenbild

La llista que aquí proposem s'ha de conemplar amb precaució. No ha sigut elaborada a partir de fórmules científiques sinó segons l'opinió de persones amb un gust que pot coincidir o no amb el vostre. No obstant, les pel·lícules que la componen -i algunes de les que lamentablement s'han quedat fora- ofereixen una veritat irrefutable: pel que fa a cine estranger estrenat a Espanya, el 2016 ha sigut un any espaterrant.

1. 'PATERSON', de Jim Jarmusch

Al llarg de la seva exquisida filmografia, Jim Jarmusch s'ha dedicat a demostrar-nos que, ben entesos, els compassos de l'existència quotidiana són font inesgotable d'emotivitat subtil i capacitat de fascinació. Qui coneix les seves pel·lícules sap que no hi passen gaires coses, i que la seva forma de no passar és sempre apassionant. A 'Paterson' converteix una setmana en la vida d'un conductor d'autobús en una minimalista epopeia, gairebé miraculosa per la modèstia, la parsimònia i la delicadesa amb què d'escena en escena va creixent en humor tranquil i en transcendència, construint el seu homenatge als plaers petits i en el procés proporcionant-nos un plaer immens.

2. 'ELLE', de Paul Verhoeven

Per oferir una de les reflexions sobre l'abús sexual més valentes que es recorden, 'Elle' oscil·la amb agilitat i gràcia admirables entre la sàtira, la intriga, la hilarant comèdia i l'atemptat contra la correcció política. I de passada ens recorda tot el que Paul Verhoeven s'ha fet enyorar en l'última dècada.

3. 'CAROL', de Todd Haynes

Tràiler de ’Carol’. / periodico

No només és l'obra cabdal de Todd Haynes. Pel seu domini de cada detall visual, la seva paciència comunicant amb xiuxiuejos i mirades clandestines i el seu subtil però devastador maneig de les emocions, Carol és la pel·lícula d'amor a la qual qualsevol altra pel·lícula d'amor -gai o no- hauria d'aspirar a assemblar-se.

4. 'LA DONZELLA', de Park Chan-wook Vídeo ID:

3909789

Park Chan-wook mezcla exuberant drama d'època, tòrrid idil·li lèsbic i absorbent intriga per donar a les dones la seva venjança contra els abusos patriarcals. I ens manté en suspens sobre què succeirà en la següent escena sense deixar d'exhibir enginy, tensió, humor i molta, molta sensualitat.

5. 'GREEN ROOM', de Jeremy Saulner

Mentre orquestra una cosa semblant a una versió d''Evil dead' en què els monstres no són zombis sinó neonazis, el director Jeremy Saulner ens ofereix l'exercici més eficaç de creació de suspens i amenaça -convenientment adornat d'esclats de violència i descàrregues d'humor negríssim- que el 2016 recorda.

6. 'EL PORVENIR', de Mia Hansen-Love Vídeo ID:

3842037

Una altra prova que, en assumptes com la pèrdua i el desamor i els ideals perduts, a Mia Hansen-Love ningú li fa ombra. Classe magistral sobre la diferència entre el sentiment i la sensibleria, 'El porvenir' no necessita mostrar més gestos que una llàgrima apagada per resultar avassalladorament commovedora.

7. 'LOS ODIOSOS OCHO', de Quentin Tarantino

Tràiler de ’Los odiosos ocho’. / periodico

Amb un ull posats en Sergio Leone i l'altre en Agatha Christie, Quentin Tarantino escenifica amb precisió de rellotge suís una peça de teatre de cambra que a poc a poc es revela èpica: una demolidora reflexió sobre els conflictes essencials de la història americana.

8. 'TOTS VOLEM ALGUNA COSA', de Richard Linklater

Richard Linklater ofereix una mena d'anvers de 'Boyhood', la seva anterior pel·lícula -si aquella era una elegia èpica sobre créixer, aquesta és un haiku sobre no fer-ho-. I, tan condemnadament bo com sempre capturant detalls en aparença nimis, fa que cada moment adquireixi la magnitud d'una odissea.

9. 'THE NEON DEMON', de Nicolas Winding Refn

És a la vegada hipnòtica i repulsiva, bella i vulgar, aterridora i tontíssima, i per això els que l'odien estan tenen tanta raó com els que consideren el últim film de Nicolas Winding Refn. El que no admet discussió és l'obsessió que posa a sobrealimentar els nostres sentits i, per tant, la força amb què demana segons i tercers visionats.

10. 'LA LLEGADA', de Denis Villeneuve

Notícies relacionades

El director Denis Villeneuve no solS aconsegueix que els 'aliens' semblin de nou 'aliens': éssers que escapen del tot a la nostra comprensió. També ens recorda què hauríem de voler dir al parlar de ciència ficció: cine menys interessat en raigs làser que a explorar els límits de la percepció i de la consciència.

La llista ha sigut elaborada amb les votacions de Quim Casas, Eduardo de Vicente, Juan Manuel Freire, Julián García, Beatriz Martínez, Olga Pereda i Rafael Tapounet

Temes:

Pel·lícules Cine Resum del 2016

Inicia sessió 0 Comentaris