Mark David Chapman

No hi ha perdó

Un panel jurídic ha negat per novena vegada la llibertat condicional a l'home que va matar John Lennon.

3
Es llegeix en minuts
RICARDO MIR DE FRANCIA

Hi ha dies en què el món sembla que s'acaba, com si ja res tingués sentit, i aquell­ 8 de desembre de 1980 va ser un d'aquells dies per a milions de persones. Mark David Chapman li va disparar quatre trets per l'esquena a John Lennon a la porta de l'edifici novaiorquès Dakota quan tornava de l'estudi acompanyat per Yoko Ono. Un acte de gelada fredor. Aquell mateix matí havia saludat el fill de la parella quan tornava a casa amb la mainadera i, unes hores després, va aconseguir que el mateix Lennon li firmés un còpia del seu últim àlbum, Double Fantasy. «Havia sigut molt amable amb mi, es va comportar de forma molt cordial i decent, però estava tan decidit a matar-lo que res m'hauria apartat d'aquell edifici», va dir Chapman uns anys més tard.

Han passat 36 anys des d'ales­hores. Chapman es va declarar culpable d'homicidi en segon grau en el judici després de rebutjar l'estratègia dels seus advocats per presentar-lo com un malalt mental. Aquesta era, segons la seva opinió, la voluntat de Déu. El fiscal del districte va argüir que havia matat l'ànima rebel dels Beatles per fer-se famós i va ser sentenciat a cadena perpètua, amb un mínim de 20 anys per sol·licitar el tercer grau. Quan se li va preguntar si volia declarar alguna cosa, va llegir un passatge d'El vigilant en el camp de sègol, la novel·la proscrita de J. D. Salinger que el tenia obsessionat i que va deixar al lloc del crim amb una inscripció en què s'identificava amb el seu protagonista, Holden Caulfield. «Realment m'identificava amb ell, amb el seu patiment, amb la seva soledat, amb la seva alienació social», li va dir tres anys després del seu empresonament al periodista Jim Gaines, a la presó novaiorquesa d'Attica.

Gloria, la seva dona

Al llarg dels anys, Chapman, que va néixer a Geòrgia i tenia 25 anys quan va disparar contra Lennon, ha expressat el seu penediment pels fets. «Sentia que al matar Lennon em convertiria en algú, però en lloc d'això em vaig convertir en un assassí i els assassins són un zero a l'esquerra». Des de fa tres lustres ha intentat sortir de la presó per viure amb la seva dona, Gloria, a qui va conèixer a Hawaii el 1978, quan ella treballava com a agent de viatges. Però en nou ocasions se li ha negat la llibertat condicional, l'última, aquesta mateixa setmana.

Aquesta vegada cinc persones havien escrit cartes sol·licitant per a ell la condicional, un factor al qual s'unia el seu bon comportament a la presó, però el panel que el va examinar va determinar que el seu alliberament «seria incompatible amb el benestar de la societat» i menyscabaria la serietat del crim. «Malgrat nombrosos factors favorables, pensem que pesa més la naturalesa premeditada del crim i la recerca de la fama».

Sent un xaval, a Geòrgia, havia sigut un fanàtic dels Beatles, però l'embruix va començar a trencar-se quan el déu de les ulleres rodones va declarar al London Evening Standard que els Beatles «són més populars que Jesús». Cristià renascut, en les catequesis, Chapman li va canviar la lletra a Imagine i va començar a cantar «Imagine that John Lennon was dead» («Imagina que Lennon estigués mort»).

Notícies relacionades

A la presó d'Attica, una de les més brutals dels EUA, Chapman va ser emplaçat inicialment en un mòdul per a presos violents i d'alt risc per por que fos assassinat per algun dels fans de Lennon. El 2012 va ser traslladat al cor­reccional de Wende, també a l'estat de Nova York, on viu en aïllament solitari, un règim que li permet rebre visites de la seva dona i el seu entorn. «Tinc 44 hores amb ell en un casa tràiler», va explicar al New York Post la seva dona fa dos anys. «Té una petita cuina i un bany. Si visqués allà, probablement hi aniria més. He de portar el menjar i ells hi posen les paelles».

Tots dos segueixen casats i aparentment enamorats. Quan Gloria va a veure'l des de Hawaii preparen pizza casolana, miren la tele i tenen relacions sexuals. Són cristians devots i, arribat el cas, parlen de l'assassinat de Lennon sense embuts, d'aquell crim que va robar el seu messies a tota una generació.