De la biblioteca a Can Xammar al turisme: el diccionari 2018 de Mataró

Després d'un 2017 durant el qual la política catalana –especialment en l'últim semestre- ha marcat la vida política local de Mataró (l'exemple més obvi és la ruptura del pacte PSC-CiU a principis d'octubre), el 2018 hauria de ser un any clau per tirar endavant projectes estratègics de ciutat, tenint en compte que és l'últim any abans de les eleccions municipals del 2019.

Biblioteca a Can Xammar. Al mes de juny, l'Ajuntament i la Fundació Iluro van firmar un conveni inicial pel qual l'antiga Biblioteca Popular passaria a formar part de la xarxa pública  de la Diputació de Barcelona, que és el que vol l'entitat hereva de Caixa Laietana. En aquell moment, gairebé tothom va suposar que l'equipament es mantindria a l'actual espai de la plaça de l’Ajuntament -amb entrada també pel carrer Pujol. Però fa dues setmanes, a la presentació del projecte de pressupostos municipals, el govern municipal en solitari del PSC va donar a conèixer la seva voluntat de situar-la a Can Xammar, a la plaça de la Muralla, concretament a l'edifici que anteriorment va albergar l'establiment cultural Actua i que ara no té cap ús (amb aquesta operació, l'actual espai de la biblioteca es convertiria en oficines municipals, a causa de la falta d'espai que hi ha tant en els locals del Carreró com a la planta baixa de l'edifici consistorial). Per fer-ho possible, el govern local pressupostava ni més ni menys que 750.000 euros. Sembla, però, que el primer projecte estrella del govern en solitari dels socialistes requerirà la modificació de la qualificació urbanística de l'antic edifici i augmentar la seva edificabilitat en 400 m2, cosa que requeriria l'aprovació del ple municipal. Els primers mesos del 2018 -la mateixa aprovació del pressupost municipal amb aquesta provisió econòmica inesperada- seran claus per saber si el projecte va cap endavant o no.

Cerdanyola. Cerdanyola.El 2018 podria ser “l'any de Cerdanyola”, després que bona part de les inversions pendents de la Llei de Barris del tripartit hagin començat a executar-se ja aquest 2017 al barri de Rocafonda per valor de 2 milions d'euros. Aquest serà, doncs, l'any de les concrecions sobre com transformar el “barri gran” de la ciutat -seria un dels municipis més grans del Maresme, si fos independent- a partir de la feina feta amb els veïns en el marc del Pla d’Actuació Integral de Cerdanyola. De moment, l'associació de veïns reclama que es resolgui el dèficit històric de pàrquing (segons dades de l'Ajuntament falten 1.667 places entre Cerdanyola Nord i Sud). Una altra de les peticions constants que caldrà atendre és com portar a terme un canvi copernicà en la millora de l'estat dels carrers, en relació amb la neteja i la recollida de residus.  

Confluència d'esquerres. Confluència d'esquerres.Passat el 21D i llevat que la polarització electoral es rebaixi en gran mesura durant el 2018, cosa poc probable, tothom preveu que el maig del 2019 tant Esquerra Republicana com Ciutadans i el PSC (per l'efecte d'ostentar actualment l'alcaldia) trauran bons resultats a les eleccions municipals. El dubte és si la confluència local de Catalunya en Comú -després que el cercle local de Podem hagi tornat a l'oficialisme i aposti pel treball amb ICV i EUiA- serà capaç de presentar una candidatura que obtingui un fort reconeixement electoral, com va passar el 2015 en municipis com Badalona o Sabadell, i sigui, per tant, clau a l'hora de formar govern. També haurà d'aclarir-se si una hipotètica versió local de Junts per Catalunya (després dels bons resultats del 21D) serà capaç de mantenir un registre electoral semblant al que tenia l'antiga CiU -5 regidors- i que els mateixos responsables locals del PDEcat entreveien molt difícil. De moment, al gener està previst que la secció local del partit hereu de CDC convoqui eleccions primàries.

El Corte Inglés. Seria una autèntica temeritat afirmar que el 2018 podria ser l'any en què definitivament la possibilitat que aquest popular centre comercial arribi a la capital del Maresme quedi confirmada o descartada del tot (que és el més probable). Després de tres lustres en els quals aquest assumpte espinós ha sobrevolat la ciutat, ara mateix la qüestió és saber quina decisió prendrà el Tribunal Suprem davant el recurs de cassació que l'Ajuntament va presentar a finals de setembre després que dos mesos abans s'anunciés que el TSJC anul·lava tot el planejament urbanístic de la zona. Això implicava que, en l'improbable cas que el centre comercial decidís reprendre la seva arribada, caldria tornar a aprovar tot un full de ruta urbanístic que ho fes possible. De moment, el recurs no ha tingut resposta -podria demorar-se dos anys, depenent del ritme de producció del Suprem-, però si al final és negativa, farà falta aclarir si l'anul·lació del plantejament urbanístic implica definitivament la reconstrucció de la fàbrica de Can Fàbregas en el seu emplaçament original o no. I, si fos així, faria falta conèixer si El Corte Inglés estaria disposat -tot i que en el passat la seva negativa va ser precisament el que va propiciar el trasllat de la fàbrica- a construir el centre comercial cohabitant amb l'antiga Can Fàbregas. Veurem com es desenvolupen els esdeveniments. De moment, cap grup polític ni la plataforma Salvem Can Fàbregas ni tampoc l'Assemblea Pagesa -que és qui va interposar el recurs que el TSJC va estimar- han portat la qüestió a debat públic, conscients que els mataronins ja estan farts d'aquest tema. No obstant això, en una compareixença al juliol arran de l'anunci del TSJC, l'Assemblea Pagesa va anunciar noves accions en el futur; per exemple demanar explícitament al Suprem que aclareixi si cal reconstruir l'antiga fàbrica on estava abans de ser desmuntada o denunciar públicament l'incompliment del contracte firmat entre El Corte Inglés i l'Ajuntament el 2012, pel qual les obres hauries d'haver començat -com a màxim- al cap de dos mesos de la seva firma (fet que es va incomplir). En tot cas, entre els comerciants del centre de la ciutat la sensació de desolació és més fort que mai i l'anunci del tancament de l'establiment Zara, ubicat a la Riera, després d'aquestes festes nadalenques reafirma la necessitat de comptar amb una nova locomotora comercial, la funció que havia d'exercir El Corte Inglés.

Hospital de Mataró. Abans que arribés la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol a través de l'article 155, els mataronins ja havien sentit parlar d'"intervenir un ens públic": la mateixa Generalitat va prendre l'octubre de 2015 el control de l'Hospital de Mataró i el va posar sota la seva tutela directa. Un any i tres mesos després, l'autonomia de gestió del Consorci Sanitari del Maresme no s'ha recuperat i no està clar que passi el 2018: increments de despesa especialment en el capítol de personal (creixements vegetatius de salaris, retorns de pagues extres, un contenciós respecte al cobrament de la part proporcional de les guàrdies en període vacacional…) fan que el Consorci segueixi tancant els exercicis en negatiu, segons expliquen fonts municipals.  Des de l'Ajuntament insisteixen que l'hospital és eficient i que el que fa falta és que l'ingrés econòmic anual sigui major per equilibrar el seu funcionament. Més enllà d'aquesta qüestió, durant 2018 l'Ajuntament ha de cedir 15.000 m2 per a l'ampliació de l'hospital i la construcció del nou espai sociosanitari que substituirà l'Hospital de Sant Jaume, un tema pendent des de fa anys (en principi, aquesta reserva de sòl s'aprovarà inicialment al ple de febrer). Finalment, aquest 2018 també estava prevista l'habilitació del nou Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) al Camí del Mig, el primer equipament d'aquestes característiques a la ciutat, que hauria de servir per alleugerir les cues d'urgències a l'hospital, que aquests últims dies s'han tornat novament insuportables, amb esperes de quatre hores.

Mataró Parc. A principis del 2017, una informació publicada al diari Ara va aixecar una falsa alarma en relació amb la possible ampliació del centre comercial Mataró Parc, una altra qüestió que de tant en tant treu el cap a la ciutat. Un any després, la falta d'acord en el si del govern local entre socialistes i convergents -mentre el compartien- ha entorpit totalment aquests plans. Tot i que la voluntat de Tomás Olivo segueix intacta, no hi ha hagut cap proposta concreta ni conversa sobre el tema entre l'alcalde David Bote i ell des del mes del març. Està per veure si el fet que des d'octubre siguin els socialistes –que veuen el projecte amb bons ulls- els que governen la ciutat en solitari facilita que els plans d'Olivo puguin portar-se endavant o si, contràriament, el fet de tenir només 6 dels 27 regidors al govern dificulta aquesta possibilitat. De moment, la nova responsable d'Urbanisme, Núria Moreno, ha començat la seva etapa en aquest tema demanant un informe jurídic per aclarir "què suposaria jurídicament l'ampliació". Sigui com sigui, la gerència del centre comercial segueix amb la seva estratègia d'intentar atraure botigues del centre de la ciutat per vincular la seva oferta a l'entorn més pròxim. Recentment va obrir les seves portes una sucursal de L’Atlàntida, popular pizzeria de Vilassar de Mar, i a principis de març s'hi instal·larà també una botiga de Pèls, perruqueria amb seu al carrer Isern.

Macroprostíbuls. Durant les últimes setmanes del 2017, l'Ajuntament de Mataró va tenir un nou revés judicial en relació amb el cas dels macroprostíbuls (ja és el tercer, de fet) que un promotor vol edificar a les Hortes del Camí Ral: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va estimar el recurs contenciós administratiu contra una sentència del jutjat contenciós 10 de Barcelona, que havia declarat caducada la llicència ambiental preceptiva per a l'inici de les obres. En aquest context, només un nou recurs municipal davant el  Suprem podria paralitzar teòricament l'inici d'unes obres d'un gran complex de més de 2.000 m2 i unes 80 habitacions a la Via Sèrgia i el carrer Josep Calvet.  Anteriorment, al mes de maig, l'Ajuntament ja havia rebut una altra gerra d'aigua freda al conèixer-se que el Suprem confirmava la sentència del TSJC del 2015 que anul·lava part de l'ordenança municipal que impedia l'arribada dels macroprostíbuls a Mataró, amb la qual l'Ajuntament intentava impedir l'obertura de dos grans prostíbuls a la ciutat (en el text s'establia un límit màxim de 500m2 per a l'activitat principal i limitava al 10% de la superfície total l'espai destinat a habitacions). La pregunta és òbvia: serà el 2018 l'any en què s'instal·laran els macroprostíbuls a Mataró, finalment? De moment, l'alcalde David Bote –amb el suport de tots els grups municipals- ha insistit en diverses compareixences públiques que activarà totes les eines que tingui a l'abast per impedir el projecte. De totes maneres, finalment, el que podria fer naufragar el projecte és la delicada salut financera del promotor de l'espai, Josep Maria Colomer, que estaria buscant vendre els terrenys on pensava construir els macrobordells, segons va publicar La Vanguardia.

Port de Mataró. A finals d'any es va donar a conèixer que el Pla Estratègic que prepara el Consorci del Port estarà dotat amb 107 milions d'euros, a executar fins al 2030. El Pla es va començar a gestar el novembre del 2016 i pretén revitalitzar la instal·lació tant des d'un punt de vista nàutic com comercial, reforçant la vinculació amb el municipi. Una vegada més, la clau la té la Generalitat, que és qui mana al Consorci del Port. D'altra banda, qüestions tan òbvies com la reactivació comercial depenen que se sigui capaç d'animar els possibles nous inversors. I, finalment, una peça clau del puzle és el soterrament de la Ronda Barceló, una obra que depèn de l'Ajuntament i costa 17 milions d'euros, actualment aturat.  

PUMSA. PUMSA.L'any acaba amb la proposta en ferm del nou executiu del PSC en solitari de donar un nou enfocament a l'empresa municipal PUMSA pel qual s'ocupi específicament de la gestió de vivenda pública i deixi de banda les promocions urbanístiques que li van donar els seus grans moments de glòria durant la bombolla immobiliària però que també van provocar les seves crítiques més ferotges (es va convertir en la bèstia negra dels executius d'esquerres que van governar entre 2003 i 2011). Ara seria l'Ajuntament qui assumiria aquestes operacions urbanístiques, si es creu necessari. Aquest any 2018 serà clau per confirmar si Mataró passa pàgina en aquest sentit.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

Turisme. Turisme.Els indicadors cada vegada són més positius i el turisme s'està convertint en uns dels nous jaciments d'ocupació locals, per estrany que sembli als mataronins (i bona falta li fa a la ciutat, que ha vist com la seva renda mitjana és de 24.423 euros, lluny dels 28.810 de mitjana catalana, i que observa com l'atur segueix en el 15,5%, una de les taxes més elevades de Catalunya). Òbviament avui dia no hi ha dades turístiques del conjunt del 2017, però algunes previsions apunten que la demanda podria haver pujat un 20% respecte al 2016, de manera que se superaria sense problemes el sostre de les 100.000 pernoctacions. No obstant això, i abans que sigui tard, l'Ajuntament faria bé de posar ordre en aquest terreny ara que just comença a créixer l'existència de pisos turístics. El juny passat, l'edició local de Mataró d'EL PERIÓDICO va revelar que més d'un 30% dels pisos que ofereix Airbnb a la capital del Maresme no estan registrats per la Generalitat.  

Més notícies de Mataró a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYAnotícies de Mataró