Anar al contingut

La infància pel camí

Els nens refugiats s'emporten la pitjor part, entre el risc de continuar als seus llocs d'origen i les condicions insalubres que troben en la ruta

Diverses oenagés centren els seus esforços a proveir aliments, assistència médica i educació als menors

Javier Triana

  / AFP / ARIS MESSINIS

Són els més vulnerables entre els més vulnerables. Fugen d’una guerra i una violència que no han provocat, en pateixen les conseqüències i, en la seva fugida cap a una vida en pau, viuen en condicions lamentables dins de les fronteres de la mateixa Unió Europea. Nens i menors no acompanyats suposen una tercera part dels immigrants que arriben a Europa des de Turquia, mentre que la xifra s’ha doblat en un any al Mediterrani central, on ja sumen el 14% dels sol·licitants d’asil que s’embarcaran en un viatge encara més perillós que travessar l’Egeu.
Aquells que esquiven els controls posats en marxa arran del pacte antimigratori entre Brussel·les i Ankara a què es va arribar fa 13 mesos i sobreviuen a la travessia en pastera, troben a les illes gregues campaments saturats, insalubres, incòmodes i que no solen tenir en compte les necessitats dels menuts. Un d’ells és el centre de detenció de Mòria, a l’illa grega de Lesbos, que ara opera en règim obert i ja no condemna els seus ocupants a un frustrant enclaustrament.

DETERIORAMENT RÀPID

La coordinadora a Grècia de l’oenagé centrada en la infància Save the Children, Simona Mortolini, assegura que «la situació a Mòria s’està deteriorant ràpidament» donat que està sobrepassada de molt la capacitat del campament, cosa que «és extremadament perillosa per als nens». «Estem preocupats pel seu benestar mental i físic, en especial d’aquells que viatgen sols», apunta Mortolini, en referència al col·lectiu adolescent, un dels més nombrosos. 

Per això l’organització mira de pal·liar aquestes necessitats amb espais segurs, allotjaments per a menors no acompanyats o gestió de casos vulnerables a les illes gregues, on hi ha més de 1.700 nens dels almenys 20.300 menors migrants presents ara a Grècia, segons les últimes xifres proporcionades pel Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef).

SENSE ZONES ESPECÍFIQUES

Les coses no són millors a Vial, l’equivalent a Mòria a l’illa propera de Quios. «Els nens aquí estan fatal, no hi ha llocs destinats a ells específicament. Fa poc, Save the Children va obrir un espai que ha millorat aquestes condicions, amb activitats educatives i d’entreteniment, però ni tan sols els gestors del campament es preocupen pels nens en absolut», assegura a aquest diari Suhel, un jove de Damasc que viu a Vial a l’espera d’una resposta a la seva sol·licitud d’asil des de fa un any.
Aquest temps l’aprofiten alguns adolescents per aprendre, tot i que no hi ha gaires opcions en aquella illa. Eider, una cooperant basca que imparteix classes d’anglès i matemàtiques a menors de 12 anys en endavant a l’escola que l’oenagé Be Aware And Share ha aixecat a Quios, assenyala que alguns no coneixen les operacions matemàtiques més bàsiques, cosa que denota una falta total d’escolarització prèvia. «També n’hi ha d’altres que ho cacen tot al vol i tenen un bagatge cultural important», precisa. Majoritàriament es tracta nens sirians i afganesos que viuen en campaments que han sobrepassat àmpliament la seva capacitat i que amb prou feines ofereixen els serveis més bàsics.

MESOS AL LLIMBS

L’acord antimigratori entre Turquia i la Unió Europea ha fet que, en la pràctica, molts es vegin condemnats a passar mesos i mesos als llimbs, a l’espera de la tramitació de la seva sol·licitud d’asil. Mentrestant no gaudeixen de cap mena de protecció, ni tan sols contra el fred de l’hivern, ara ja superat. La 
desesperació, la inseguretat i l’angoixa d’un futur incert han disparat els casos d’estrès, d’autolesions i fins i tot d’intents de suïcidi, i fan témer a diferents organitzacions els efectes a llarg termini que aquests puguin tenir en les seves vides. El consum d’alcohol o drogues també és habitual entre els adolescentsals campaments, com va poder constatar aquest diari el mes de desembre passat a Atenes. «He vist un gran canvi en la conducta del meu fill. Té molta por», assegura Babak, un pare que va sobreviure a un incendi a Quios i que apareix citat a l’informe Augmenten les lesions autoinfligides i la depressió entre els nens refugiats un any després de l’acord UE-Turquia, de Save the Children. «Des de l’incendi, no dorm bé i té malsons. Tinc els mateixos símptomes.  I és que a ningú li agrada viure en aquestes condicions», lamenta.
La situació no és pas millor per als nens que es veuen atrapats en la guerra de Síria. Les oenagés Metges sense Fronteres i Save the Children han alertat en repetides ocasions de les conseqüències psicològiques de la contesa, en particular sobre els menors. «Almenys tres milions de nens de menys de 6 anys no coneixen res més que la guerra –assenyala la psicòloga de l’oenagé Marcia Borphy, especialitzada en la regió–, i milions més de criatures han crescut espantades sota l’ombra del conflicte. És la pròxima generació, la que haurà de reconstruir un país fet miques: el seu futur i el de Síria estan en joc».
La gran majoria del mig miler de persones entrevistades per l’oenagé per elaborar l’informe amb motiu del sisè aniversari de la guerra siriana assenyalen que els nens actuen de manera temorosa i demostren més nervis amb el pas dels anys de conflicte.H

0 Comentaris