El «ball de secrets» d'Antonio Díaz

La màgia és «un ball de secrets», resumeix Antonio Díaz, que la va començar a posar en dansa amb tot just 4 anys. Un amic del seu pare li va fer el vell truc de treure-li una moneda de l'orella i li van quedar els ulls com plats. «No vaig dormir durant uns quants dies», assegura.

Tal va ser l'obsessió per conèixer l'ofici de Harry Potter que el nano va accelerar l'aprenentatge de la lectura -«era el millor de la classe»- per poder practicar el que els llibres de màgia, impropis per a la seva edat, revelaven. Poc després va veure en un vídeo David Copperfield volant. Va al·lucinar, com tothom. «Vaig flipar tant que la meva mare em diu que em posava la mateixa música del seu número i intentava volar sobre el llit, el volia imitar», explica. Ara és el públic el que flipa amb Antonio Díaz (Badia del Vallès, 1986). Fins al setembre (amb parada a l'agost) el Mago Pop, com se'l coneix per l'espai de Discovery Max que el va catapultar, presenta al Coliseum La gran ilusión, un gran muntatge en què fusiona enginy, tècnica, humor i música. Un xou, es congratula, que ha batut rècords de recaptació en la història de la màgia a Europa i portarà de gira per Sud-amèrica.

L'espectacle, en què la música és un element primordial, té referències a El show de Truman i s'acaba amb un parell de números que deixen estupefacte el personal. Per a un d'ells, amb efectes d'ombres, hi va invertir tot un lustre. «És molt complex perquè s'hi barregen moltíssimes tècniques, hi ha 50 jocs», desvela sense donar-ne més detalls. El seu preferit, però, és una divertida i original seqüència de rebobinatge.

Tècnica a part, l'il·lusionista, que d'adolescent va passar per l'Institut del Teatre, va haver de «treballar molt» la faceta de showman per guanyar-se el respectable. «Tinc més facilitat per ser mag que per exercir de showman. Sóc tímid i he hagut d'aprendre a transformar-me en el Mago Pop, que és tot al contrari». I és que els encantadors de platees necessiten avui un «personatge molt sòlid per funcionar», diu.

Notícies relacionades

Kim Kardashian desafia tots els límits: la seva nova i provocadora tanga amb pèl púbic encén les xarxes

La petició imprescindible de Pep Guardiola quan dorm en un hotel: «Volia que l’habitació no fos només per dormir»

'NÉTS' DE TAMARIZ / «Aquest és una de les arts més clàssiques, que menys s'ha renovat, i això ha penalitzat al públic, que l'ha associat amb el mag amb frac que es treu del barret de copa un conill. Hi ha molt de clixé. El repte és que la gent torni al teatre», afirma Díaz, integrant d'una «generació fantàstica» de creadors d'il·lusions. «Som una potència mundial, amb noms com Mag Lari, Jorge Blass...». Tots néts de l'únic Juan Tamariz. El geni de la baralla.

Conèixer un altre geni, Stephen Hawking, i sorprendre'l, ha sigut el desafiament més gran fins ara. «És una de les ments més brillants del món i es va quedar sorprès amb el meu joc, el vaig deixar sense respostes», emfatitza. «Hi ha tècniques imperceptibles per als sentits, coses molt curioses sobre la percepció», postil·la l'investigador de l'engany.