Què és l'antropocè: 5 coses que hauries de saber sobre la nova era geològica en què vius

¿Les activitats de l'home han tingut tant impacte en la Terra que fins i tot han pogut donar lloc a una nova era geològica, a canviar el mateix ADN mineral del planeta? ¿Ja vivim a l'antropocè i encara no ho sabem? Un grup de científics aposten des del 2009 per aquesta teoria -molt lligada a la del canvi climàtic-, que s'ha tornat a rellançar en un recent congrés internacional de geologia celebrat a finals d'agost i principis de setembre a Ciutat del Cap. Els experts sostenen que al voltant del 1950, i després d'11.700 anys, es podria donar per acabat el període anterior, l'holocè, ja que va ser llavors quan es van començar a dispersar per tot el planeta les partícules radioactives alliberades en els assajos nuclears d'Hiroshima i Nagasaki.

El grup de 35 científics que impulsen aquesta idea, el GTA (AWG, per les seves sigles en anglès), que dirigeix el paleontòleg Jan Zalasiewic, va defensar en el congrés de Sud-àfrica la seva proposta que isòtops radioactius i plàstics han arribat a modificar l'escorça terrestre, i han afegit elements nous que haurien sepultat els estrats del període anterior. (Aquí es pot consultar la nota de premsa de les conclusions dels científics).

La teoria que ja estem vivint en una nova era mai havia sigut presa tan seriosament. Però ara sembla que sí. Aquests són alguns dels trets que la caracteritzen:

1/ UNA ÈPOCA MÉS DEL QUATERNARI

'Antropocè' ve dels vocables grecs 'anthropos' (home) i 'kainos' (nou). El que vindria a ser "temps o època recent caracteritzada per l'efecte de l'acció humana". I 'holocè', per la seva part, es compon de 'holos' (total, complet, íntegre) i 'kainos'. Totes dues "èpoques", la que extraoficialment estem vivint des del 1950 i la que la va precedir, pertanyen a una subdivisió superior geològica anomenada 'període'. Holocè i antropocè serien èpoques dins del període quaternari. El xoc d'un asteroide fa 65,5 milions d'anys va marcar el límit entre els períodes cretàcic i paleogen tardà; el retrocés de les glaceres va iniciar la nostra època actual, l'holocè, fa prop de 12.000 anys. És llavors quan apareix l''homo sapiens' i desenvolupa l'agricultura i la ramaderia. L'home canvia la faç de la Terra. Però en els últims anys, potser, podria haver transformat alguna cosa més profunda en les seves capes internes.

2/ PREPONDERÀNCIA D'ALGUNS MATERIALS

A nivell geològic, aquest període es caracteritza per la propagació de diversos materials, com l'alumini, el ciment i el plàstic. Però també, per la contaminació dels combustibles fòssils, i encara pitjor i més perjudicial, pels radioisòtops de les bombes i els assajos nuclears (des de les primeres proves en atols i deserts remots a les explosions terratrèmol de Corea del Nord, passant per Hiroshima i Nagasaki).

3/ ¿CONSEQÜÈNCIA DEL CAPITALISME?

No només les partícules radioactives haurien contribuït a propiciar l'antropocè, també ho haurien fet la contaminació dels plàstics, el sutge de les centrals elèctriques, l'acidificació dels oceans, l'impacte del formigó, la destrucció d'ecosistemes complets i fins i tot les tones dels ossos dels pollastres -la seva criança i consum ha crescut de manera exponencial a tot el món-. De fet, els defensors d'aquesta teoria afirmen que el fòssil de gallina serà indicatiu d'aquesta nova era en el futur. És el que alguns denominen també 'capitalcè', per denunciar el decisiu rol del capitalisme en aquest procés i per referir-se al caràcter predador de l'espècie humana.

4/ RATIFICADA ALS MANUALS

Els 35 científics del WGA -que al congrés de Sud-àfrica van votar 33 a favor i 2 es van abstenir sobre la designació formal de l'antropocè- ara passaran els dos o tres anys vinents reunint evidències i proves d'aquesta nova era. Hauran de determinar exactament una ubicació per definir l'inici de l'era. Les divisions geològiques no es defineixen per dates, sinó pels límits específics entre capes de roca (en el cas de l'holocè, en un límit entre dues capes de gel en un nucli pres de Groenlàndia i emmagatzemat avui a Dinamarca). Els científics s'estan centrant en els llocs on es formen les capes anuals i investiguen els sediments de fang a la costa de Santa Barbara (Califòrnia, EUA) i a la cova Ernesto (al nord d'Itàlia), on les estalactites i les estalagmites van acumulant els anells anuals. Fins i tot tindran en compte les capes d'escombraries als abocadors. Passat aquest temps, el concepte ha de ser ratificat per diversos organismes internacionals fins que, finalment, es consolidi als llibres de text. "Si tenim molta sort i trobem un exemple clàssic de sediments laminats en un ambient marí profund, crec que en tres anys es podria oficialitzar", ha dit Zalasiewicz.

5/ VEUS DISSIDENTS

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Però no tota la comunitat científica creu que ja hem canviat d'era geològica. Tim Ingold, catedràtic d'Antropologia Social de la Universitat d'Aberdeen (Escòcia), troba "profundament preocupant" l'ús de la paraula 'antropocè' ja que li resulta "molt antropocèntrica". "No som els únics habitants del planeta, hi ha moltes altres forces i éssers que poden produir enormes moviments i canvis", assegura, i creu que "és absurd suposar que els éssers humans, com a tals, són els responsables d'aquests canvis". Li sembla "exagerat" la insistència dels geòlegs a posar nom a tota una era i a dir que ja està passant", diu.

No obstant, Ingold aclareix que com a "concepte retòric" sí que ha obert de manera inaudita discussions i debats entre artistes, científics i polítics que pensen sobre l'home i la Terra.