Kondogbia, el compromès motor del València

Marcelino García Toral tenia molt clar que volia que el seu migcentre de referència en aquesta primera campanya al València fos Geoffrey Kondogbia (Nemours, 1993) i no es va equivocar. Ell és l’incansable motor del rival del Barça avui. Després de la seva explosió al Sevilla, va seguir creixent al Mònaco, on va arribar per 20 milions i d’on va passar a l’Inter de Milà per 36. L’arribada a la banqueta italiana de Frank de Boer va canviar completament la seva situació. «No escolta», va dir l’holandès. «Em va humiliar», va assegurar el migcentre, que va optar per canviar d’aires. El València ja el va temptar al gener però la cessió no va prosperar. Però l’arribada a Mestalla de Marcelino i una trucada personal del tècnic al jugador van acabar de fer-lo decidir.  

Luciano Spalletti, el nou tècnic milanès, estava entossudit a quedar-se’l i Kondogbia, que ja s’havia lligat emocionalment amb Marcelino, es va plantar, gest que diuen que li va costar una forta multa. Però finalment la complexa operació que havia de portar-lo a Mestalla es va tancar: Murillo va arribar al València traspassat, Cancelo se’n va anar a Milà a préstec amb una opció de 35 milions i Kondogbia va arribar cedit, però amb una opció de compra de 25 milions. I el que a l’estiu semblava un brindis al sol, perquè ningú esperava la temporada que estan fent l'equip i el mateix jugador francès i que el València es plantegés exercir aquest dret de compra, ara no es descarta ni de bon tros. Fix en els plans de Marcelino a la dupla amb Parejo, ja suma tres gols aquest curs. El primer el va fer el dia de la seva estrena contra el Reial Madrid.

De fet, el València ja té tancat el contracte de quatre campanyes que li faria. De llarg recorregut al camp i amb arribada a l’àrea rival, al club estan encantats amb la seva ètica de treball. Una altra vegada el compromís.

Mans emmanillades

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Al vestidor el veuen obert i simpàtic i, sobretot, amb personalitat. Ho va demostrar contra l’Espanyol: després de marcar el 0-1, va unir les mans com si les dugués emmanillades en solidaritat amb els emigrants africans subhastats a Líbia. L’acció la va completar a les xarxes socials («La rebel·lió està en marxa. Suport a les persones explotades a Líbia #Llibertat») i amb el lema que va deixar veure a la samarreta interior: «Fora del futbol, no estic en venda».

Nascut en una petita localitat del nord de França, els seus pares són de la República Centreafricana, país on té la base d’operacions Kishan, la fundació que va muntar fa un any. Per ara centra els seus esforços en una escola de Zila, un dels barris de Bangui, la capital. Però la seva idea és recaptar diners a Europa per estendre l’ajuda a tot el país i no només focalitzar-la en l’educació sinó també en la sanitat. Una mostra més de la seva capacitat de compromís.