EL MARATONIÀ RAL·LI SUD-AMERICÀ
Marc Coma acaricia el repòquer
El tetracampió és a només 174 km del seu cinquè triomf al Dakar
Així és l'esport d'elit. Així és l'alta competició. Així és el duríssim Dakar, diuen que aquest any el més dur de l'última dècada. Tots els aspirants, molts d'ells campioníssims, com els espanyols Nani Roma (Mini) i Carlos Sainz (Peugeot), o els francesos Stéphane Peterhansel i Cyril Despres (Peugeot), es van preparar molt, moltíssim, el 2014 per intentar guanyar una altra vegada el Dakar. Però, per avaries o accidents, s'han quedat fora del podi. Altres, aspirants de renom i, sobretot, candidats experimentats en desencants en altres edicions, com el castellonenc Joan Barreda (Honda), han estat acariciant aquest somni durant moltes jornades, però al final han hagut de claudicar davant la duresa de la carrera.
I seran dos d'aquests campions, experts, avesats, savis al desert i les muntanyes, durs en el pilotatge i pillos en la navegació, els que al final es fiquin una altra vegada el premi a la butxaca. Encara que cap dels dos, coneixedors de les trampes que depara el Dakar, van voler celebrar ahir la victòria. Lògic. Encara queden 174 quilòmetres contra rellotge, però el príncep Nasser Al-Attiyah i el seu Mini privat i Marc Coma i la seva KTM oficial es proclamaran, per segona vegada el qatarià i per cinquena vegada el català, campions de la prova de motor més dura.
LLUNY DE LA VICTÒRIA / Al-Attiyah i Coma es van comportar ahir com el que són, velles guineus del desert i del Dakar, corrent pensant únicament en la victòria d'avui i deixant que l'argentí Orlando Terranova (Mini) aconseguís el seu quart triomf personal i l'11è en 12 etapes per a Mini, dominadora de la carrera, i l'australià Toby Price (KTM) s'emportés el triomf en motos en la penúltima etapa.
«Es tractava -va comentar Coma al finalitzar la cronometrada- d'una etapa de gairebé 300 quilòmetres, on hi havia molt a perdre i poc a guanyar. Sempre és difícil. He intentat començar suau ja que he vist que el terreny gastaria molt els pneumàtics i he mirat de conservar una mica de roda per a l'última part de l'etapa. I en aquesta zona final m'he trobat una mica millor, això sí, sempre intentant gestionar aquest avantatge que tenim i sense prendre riscos innecessaris, ja que estem a només un dia, 174 quilòmetres de la victòria», va acabar dient el tetracampió del Dakar (2006, 2009, 2011 i 2014).
La mateixa idea li va passar pel cap a Al-Attiyah, que sense pertànyer a l'equip oficial Mini, li tornarà a regalar a la marca una nova victòria al Dakar. «És veritat que no he passat serioses dificultats durant aquests dies i també que, possiblement, els revolucionaris Peugeot han patit pecats de joventut, però no és mai fàcil guanyar el Dakar i nosaltres estem treballant molt i bé per aconseguir la victòria final que és, al capdavall, el que compta en aquesta prova: ser els millors l'últim dia», va assenyalar el príncep qatarià, que ja va guanyar la carrera maratoniana el 2011.
L'HEROÏNA DE LA CARRERA / Pot ser que avui no hi hagi en tot Buenos Aires ningú més feliç i orgullós que la catalana Laia Sanz (Honda), ahir desena de l'etapa i que manté la brillantíssima vuitena posició a la general de motos. «Quan em demanaven, gairebé m'exigien estar en el top-10 del Dakar, jo els deia que estaven tots bojos i ara que puc aconseguir-ho segueixo pensant el mateix: això que hem fet és una animalada, ¡tant de bo que s'acabi bé!». Tot el Dakar ha mostrat la seva admiració per la campiona del trial.
