Justícia de rics i justícia de pobres

Sí senyors, en contra i ben en contra, no faltaria més. Però compte en personalitzar el delicte més del que toca. Normalment, si un ha comès un delicte, personalitzem primer el fet abans del nom. És a dir, el definim com a lladre tal o qual. I tal vegada no hagi estat tota la vida cometent el mateix. Pot ser que hagi fet coses bones, o molt bones si cap. Però no, la malifeta ho esborra tot i els queda de per vida, a ells i a tota la seva família que queden tot sovint marcats per sempre.

També voldria parlar de la justícia de rics i la justícia de pobres. Per què si un pobre el condemnen, ràpidament va a la presó després del judici i, en canvi, a un ric, la presó li triga i triga. És clar que per salvar la pell busca les millors defenses, cosa que el pobre no pot permetre's, evidentment.

I pel que fa als polítics que han caigut en conductes en què no havien de caure, ja ho estan pagant, però no tots. Sempre que surt aquest tema em sorprèn que gent a la qual qualifico d'honrats diuen que si s' haguessin viscut en les mateixes condicions, podrien haver fet el mateix, avalant allò de què l'oportunitat fa el lladre.

Pregunto per què tanta publicitat i tantes imatges per dir-nos que no cometem aquests delictes, senyors meus, si no arribarem mai on ells han estat. I, si hi arribéssim, no sabríem tampoc en què ens trobaríem ni possiblement tampoc com actuaríem.