La creació mediàtica d'un delicte imaginari

Estem gaudint d'un espectacle impressionant aquestes darreres setmanes. Estem presenciant la creació d'un nou delicte dins l'imaginari col·lectiu de la societat espanyola i catalana: La "unilateralitat". Tots els polítics imputats per sedició o rebel·lió que han estat a la presó, apel·len a l'abandonament de la via unilateral, l'acceptació del 155 i el simbolisme del referèndum per justificar l'absència de "perill públic" i defensar així la seva llibertat condicional. Alguns ho han aconseguit, d'altres no.

És molt rellevant destacar dues coses; en primer lloc, observar com tots aquests elements pertanyen a l'esfera política, i no la penal, per tant, no poden ser constitutius de fer romandre, o no, a algú a la presó; i en segon lloc, creen una nova realitat penal dins l'imaginari col·lectiu de la societat, associant la unilateralitat i la deslleialtat política a una pràctica criminal i delictiva.

Senyors jutges, fiscals i resta de membres de l'estructura estatal espanyola, em sap greu, però no, que una cosa sigui inconstitucional no vol dir que sigui constitutiva de delicte, per tant, mai pot ser un motiu per privar de llibertat a una persona. De fet, heu hagut d'introduir la violència al carrer per poder justificar aquesta salvatjada. Tot plegat, com va afirmar setmanes enrere Pérez Royo, estem presencial la construcció d'un delicte imaginari, però amb l'agreujant que a més crea consciència de delicte respecte a una cosa que no és ni pot ser mai un delicte, ja que és una postura política, totalment legítima i respectable, si així ho volen i ho voten els ciutadans.