Alvarez avisa que perilla la negociació sobre la pujada salarial

El principi utilitzat moltes vegades pels sindicats que és millor un mal acord que no pas que n'hi hagi, pot estar en declivi. En el marc de la negociació d'un pacte salarial i per l'ocupació per als pròxims anys, Pepe Álvarez, secretari general de la UGT, ha obert la possibilitat que les centrals no posin la seva firma si les patronals CEOE i CEPIME insisteixen que els salaris no pugin més enllà de l'1,5%. En tot cas, el líder sindical espera que un hipotètic acord que substitueixi l'actual recuperi, a més, els elements de negociació col·lectiva que va retallar la reforma laboral, com el pes dels convenis sectorials, la pròrroga d'aquests una vegada caducats i l'autonomia dels agents socials.

Álvarez mira d'evitar que el nou any s'assembli molt al passat en material laboral: molta foto però pocs acords. Durant una reunió informativa després de les vacances, el líder d'UGT ha arribat a dir "no passa res" davant la possibilitat que no hi hagi un nou acord per l'ocupació i la negociació col·lectiva (AENC). "Tinc la sensació que la negociació no ha començat" ha dit, ja que no s'ha passat dels contactes inicials i d'establir un temari. El procés és “complex” i “no fàcil”, ha reconegut.

BENEFICIS EMPRESARIALS

Perquè en els pròxims dos anys hi hagi un pacte de referència en la negociació de convenis, Álvarez considera que la CEOE ha de deixar de posar com a límit que la pujada sigui de l'1,5% (les centrals demanen una forquilla entre l'1,8% i el 3%), perquè això vol dir que el límit per baix és del zero per cent, i avenir-se a establir una forquilla d'increment mínim i màxim. Els arguments del líder d'UGT són contundents: les empreses estan tenint beneficis i les retribucions han de recuperar el terreny perdut per la crisi ja que quatre punts del Producte Interior Brut (PIB) s'han transvasat de les rendes salarials a les rendes de capital.

L'absència de majoria absoluta al Parlament és el terreny idoni perquè les tesis sindicals s'obrin pas i forçar tant el Govern del PP com la CEOE a negociar. Per a això ha demanat als partits de l'oposició (citant el PSOE i Podem) que deixin de mirar-se el melic i uneixin forces per portar al Congrés les propostes sindicals amb què es van comprometre davant les passades cites electorals.

En aquest context, el líder d'UGT ha clamat contra el paper secundari a què tant el Govern del PP com el PSOE han relegat les centrals. L'acord sobre el salari mínim (SMI) entre l'Executiu i els socialistes va deixar tocats tant UGT com CCOO perquè un dels seus aliats polítics donés el vistiplau a una pujada molt allunyada de la reclamació sindical.

"ALCALDADES"

"La política que es fa sense debat previ amb els agents socials, són alcaldades", ha dit Álvarez en una clara crítica a la gestora que dirigeix provisionalment el PSOE, al mateix temps que ha denunciat que l'Executiu de Rajoy no ha negociat res amb les centrals, malgrat el que digui verbalment.

Als socialistes els ha recomanat que no facin acords unilaterals sense un debat previ sobre les seves conseqüències. No obstant, no arribarà la sang al riu en la divisió entre l'esquerra política i la sindical. El líder d'UGT ha assegurat que no farà res que pugui suposar una ruptura però ha inscrit les relacions amb els polítics, "en funció del que facin per afavorir els nostres objectius".

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

El calendari polític no deixa gaire marge perquè la situació avanci en el camí exposat per Álvarez. Al febrer tant PP com Podem i Ciutadans celebraran els seus congressos i això condiciona, en el cas del PP, fins i tot la presentació del projecte de Pressupostos generals de l'Estat per a aquest any. I el PSOE també està en situació provisional fins que el seu congrés, poc abans de l'estiu, elegeixi un dirigent definitiu. També al juny se celebrarà congrés de CCOO.

El debat parlamentari és el moment que Álvarez veu clau perquè les centrals reactivin la seva estratègia de mobilitzacions, sobretot en els sectors que han d'afrontar la negociació de convenis o que puguin veure satisfetes les seves reivindicacions als Pressupostos.