L'esborrany de la renda, un escut antisanció

Els assessors fiscals no es cansen de repetir-ho. Quan l'Agència Tributària (AEAT) envia l'esborrany de la rendaesborrany de la renda, el contribuent l'ha de revisar ja que pot contenir errors i això no lliura el declarant de la responsabilitat de declarar els seus ingressos de forma correcta.

No obstant, ¿què passa si l’esborrany incorpora menys ingressos que els realment obtinguts? ¿Què passa si el contribuent paga menys al fisc aprofitant que l’esborrany no ha tingut en compte tots els ingressos? 

La resposta és que Hisenda pot exigir les quantitats pagades de menys i els interessos de demora; però el que no pot fer és aplicar una sanció, tret que es pugui demostrar que hi va haver mala fe. I això és molt difícil quan es té la coartada d'haver seguit al peu de la lletra l'esborrany remès per Hisenda. 

EL CAS DE DOÑA ENCARNACIÓN

Esa és, almenys, la conclusió que es desprèn d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó que, encara que va ser emesa el gener del 2015, torna a fer fortuna a les xarxes socials coincidint amb l'actual campanya de declaració de la renda.

Interesante Sentencia TSJ Castilla-León 30/1/15: NO SANCIÓN x declarar IRPF CON DATOS FISCALES q remite Hacienda pic.twitter.com/0hQqySOXpo

— Alejandro del Campo (@alejandrocampo) 13 de abril de 2016

El cas afecta una contribuent, Doña Encarnación, que va presentar la declaració de la renda del 2008 a partir de l’esborrany que li havia remès l’Agència Tributària. Allà hi apareixien uns rendiments per increment patrimonial que després van resultar ser superiors. L’AEAT va practicar una declaració paral·lela a la sentyora Encarnación amb una quota addicional per l’impost i amb els corresponents interessos de demora que la contribuent va assumir sense dir ni piu. Però a més, l’AEAT li va imposar una sanció de 2.156,25euros que la contribuent va considerar injusta.

Després d’anys de litigi, el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va acabar per donar la raó a Doña Encarnación a l’entendre que l’AEAT no va demostrar en cap moment que la contribuent hagués actuat amb mala fe. Al capdavall, segons la sentència, la contribuent no va fer altra cosa que seguir a «qui més en sap» sobre com fer la declaració. Per imposar la sanció, l’AEAT hauria d’haver explicat «quina culpa té qui, en principi, segueix els consells o les indicacions de l’administració». 

L’AEAT no va recórrer al seu dia aquesta decisió i al departament no hi consta que se n’hagin produït altres de similars. 

Des del punt de vista de l’Agència Tributària, aquesta sentència no implica que seguir el contingut de l’esborrany eximeixi de responsabilitat el contribuent. Només implica –s’argumenta– que si no s’acredita prou l’existència de culpabilitat no pertoca aplicar una sanció, una qüestió a la qual l’Agència Tributària diu prestar una atenció creixent. 

ANTECEDENT CATALÀ

A Catalunya existeix un altre antecedent, tot i que una mica diferent. Correspon a una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya del juny del 2008. Hisenda va practicar l’esborrany a un matrimoni en la modalitat de declaració conjunta, ja que aquesta era l’opció més avantatjosa per als dos contribuents amb les dades en poder de l’AEAT, que apuntaven a uns ingressos conjunts de 34.729 euros. La declaració va resultar a tornar, per 697,2 euros.

Notícies relacionades

Calendari i dates clau de la declaració de la renda el 2016

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Després, Hisenda va comprovar que els ingressos reals obtinguts pel matrimoni havien sigut 102.254 euros superiors als d’un principi i la declaració va sortir a pagar 7.814 euros. 

Els contribuents van al·legar que amb aquest nivell d’ingressos l’opció més avantatjosa era la declaració individual, no pas la conjunta. Però l’AEAT va al·legar que la modalitat de declaració no pot ser canviada. El tribunal va donar llavors la raó als demandants ja que l’opció inicial (conjunta) va estar determinada per un error «per circumstàncies que no eren imputables als interessats, sinó a la mateixa Administració».