Trobats els tumors més antics en mòmies egípcies

El càncer ja afectava els humans en l'època faraònica. Un grup d'investigadors de la Universitat de Granada han participat en un estudi que ha permès identificar mitjançant tomografia computada (TAC) els casos més antics de càncer de mama i mieloma múltiple, un tipus de càncer que afecta la medul·la òssia. Els tumors han sigut localitzats en mòmies de fa 4.000 anys procedents de la necròpolis de Qubbet al-Hawa, a Assuan (Egipte).

Els investigadors, dirigits pel catedràtic Miguel Botella López, del departament de Medicina Legal, sostenen a més que les dues mòmies, vinculades a persones de la classe dirigent, pertanyien a una societat avançada, amb prou recursos per cuidar i recolzar aquestes persones durant el llarg temps de l'evolució de la seva malaltia, incurable i sense tractament en aquella època.

Les mòmies van ser descobertes en unes unes excavacions a la ciutat d'Assuan, i es van sotmetre a un TAC perquè aquesta tècnica obté més bons resultats que els mètodes tradicionals, que poden fer malbé la integritat del paquet funerari amb la destrucció almenys parcial dels embenats i de part de la mòmia. Així, l'escàner permet endinsar-se en els misteris de cada cos i conèixer de manera precisa tant l'interior com els més petits detalls dels embenats i dels mètodes d'embalsamament.

L'estudi s'ha centrat en quatre mòmies, que van ser traslladades al Servei de Radiodiagnòstic de l'Hospital Universitari d'Assuan per l'equip del Dr. Mamoun i sotmeses a un escàner d'última generació capaç de realitzar 124 talls tomogràfics de manera simultània, amb una precisió molt elevada. Les proves han permès certificar que les dues més antigues corresponen a una dona que va morir al voltant de l'any 2000 abans de Crist amb un tumor de mama i un home mort al voltant del 1800 aC sembla que a causa d'un mieloma múltiple. Tots dos pertanyien a la classe acomodada, possiblement de les famílies dels governadors egipcis d'Elefantina, l'actual Assuan, i estaven reduïdes a ossos amb gran quantitat de benes.

Processos infecciosos

Les altres dues mòmies descobertes pertanyien a la Baixa Època (a partir del segle X aC) i mantenien els embenats intactes, cosa que ha permès comprovar, en contrast amb les altres dues, com van canviar els mètodes d'embalsamament al llarg del temps. Així, només a la Baixa Època es van instaurar, almenys en aquesta regió del Sud de l'Antic Egipte, els mètodes que va descriure l'historiador grec Heròdot, i consistents a buidar les vísceres per introduir a continuació al cos resines i bàlsams amb què combatre la putrefacció, i submergir el cos durant 60 dies en una barreja de carbonat sòdic.

Notícies relacionades

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?

Aquestes dues mòmies també conservaven els espectaculars sudaris de denes de faiança de múltiples colors que fins i tot reprodueixen una màscara. La reconstrucció mitjançant un software específic ha permès conèixer de manera detallada que es tractava d'un nen d'uns nou anys i una noia en l'adolescència. “Les mòmies d'aquest període conserven de manera excel·lent les seves estructures corporals i se'n pot conèixer de manera molt precisa la cara”, va explicar el catedràtic Botella López.

Les proves van permetre comprovar que no hi havia empremtes de malaltia en aquestes mòmies, i per això s'estima que els dos joves van morir probablement a causa d'un procés infecciós agut, “ja que aquestes malalties es resolen en poc temps amb la curació o amb la mort i per això no deixen senyals als ossos”. En l'antiguitat, aquesta malaltia era la causa més freqüent de les defuncions, i encara avui ho segueix sent en el conjunt del món “malgrat les decisives incorporacions de l'arsenal terapèutic de què es disposa”.