El Govern defensa l'adopció consciente: "L'impacte emocional és enorme, en els menors i en els pares"

L'adopció internacional ha tingut una evolució dràstica a la baixa, a Catalunya i al conjunt de l'Estat els darrers anys. El Govern disposa d'un organisme per gestionar no només la via administrativa sinó tota la càrrega emocional. Al capdavant de l´atenció a les famílies de l´Institut català d´Acolliment i Adopció (ICAA) hi ha Carles Benet: "L´impacte emocional és enorme", apunta d´entrada. "Negar certes emocions porta a no gestionar-ho correctament".

Les famílies que decideixen adoptar també tenen un recorregut emocional. Sovint, recorda Benet, han passat per un procés d?infertilitat, per fracassos mèdics, per la impotència de no poder ser pares biològics. Per un dol, en definitiva. Per tant, "per totes dues parts tenim gent ferida emocionalment, que se m'entengui en un sentit ampli de l'expressió, i s'uneixen amb unes expectatives que és important treballar".

Preparar el nen i els pares, essencial

Sovint, per exemple, l'expectativa del menor que arriba a Catalunya procedent del país d'origen no es correspon amb les que tenen els pares adoptius. Manca preparació, i respondre a la qüestió: Què significa ser adoptat, a partir d'una certa edat? Com es gestiona l‟impacte del canvi d‟idioma, cultura, costums, aliments, olors? L'impacte emocional també es dóna en adopcions de nens ja residents a Catalunya pel canvi del concepte de família.

L'ICAA treballa també amb els pares que es proposen fer el pas, perquè sàpiguen amb detall com són aquests nens, quines són les seves característiques, la seva biografia, per veure si realment aquesta voluntat de paternitat adoptiva és realment viable i si seran capaços d'acompanyar "les necessitats especials que comporta tot nen adoptat", descriu Benet

L'assignació

Són paraules que poden semblar fredes, però un altre moment íntim i delicat és el procés d'assignació i el procés d'acoblament. Aquí el Govern també, és clar, està al costat d'aquests dies protagonitzats per moments inesborrables. És un procés d'enllaç gradual, acompanyat d'un tècnic que sàpiga interpretar els comportaments del menor o els dubtes i les pors dels pares. Tot això està pautat per professionals.

Els beneficis

Aquests són els reptes. Que queden compensats per un enllaç especial. "Entren a formar part al 100% de la família, aquest és l'objectiu final, malgrat que sempre s'hauran de tenir en compte les diferències respecte a un fill biològic, que té una estabilitat que l'adoptat no té, perquè ve de ruptures i separacions, perquè tenen por a l'abandonament, i li és més difícil vincular-se amb l'adult", descriu Benet. Però si se'ls dóna aquest temps extra, el resultat és per sempre.

No tapar-se els ulls

"És molt important el missatge dels pares adoptius: diguis el que diguis, som els teus pares, i sempre estarem al teu costat, per sempre", destaca Benet. També és tasca dels pares, ia vegades els costa, és reconèixer el dolor que porten a la motxilla aquests fills adoptius. De vegades, amb la millor intenció, els pares adoptius tapen aquestes qüestions doloroses, intenten edulcorar la relació. A la llarga això crea temors al menor, ia l'adolescència aquesta qüestió larvada pot explotar.

¿Buscar els pares biològics?

Aquest és un altre meló, que molts nens i nenes adoptats poden fer. D'una banda, hi ha la necessitat o no de cada menor -o quan ja no és menor- de conèixer la família d'origen. Això s'ha de fer, adverteix la Generalitat, amb un acompanyament: hi ha riscos emocionals evidents (pares amb malaltia mental, germans que no es coneixien...). Cal, doncs, un procés maduratiu suficient. Entre els riscos: buscar informació a les xarxes socials, poden aparèixer casos de coaccions, de suborns... I un altre risc és anar a buscar la mare biològica quan ella ha ocultat aquesta vivència i ha refet la seva vida.

Una frenada dràstica

La Generalitat va crear un equip d?experts quan es va produir, a partir de la primera dècada del segle XXI, un auge extraordinari de peticions d?adopció internacional. Es tracta d'una qüestió amb qüestionaments ètics: "Durant anys s'han fet adopcions el motiu de les quals no era l'adequat: família pobra del tercer món amb molts fills i família rica del primer món que agafa un d'aquests nens; el motiu de l'adopció no hauria de ser mai la pobresa".

I l'acolliment?

Notícies relacionades

Rosa Rabbani, psicòloga: "És legítim, al començament d'una relació, no voler seguir perquè la teva parella te un problema de salut mental"

Carlos González, pediatre, explica les diferències entre malsons i terrors nocturns en els nens: «Es desperta plorant com si el matessin»

Des d'aquest impacte, mentre que el 2004 van arribar més de 1.400 menors d'altres països, el 2024 van ser 44. Hi ha hagut un tancament per part de molts països emissaris d'adopció, que no ho veuen bé. La demanda també ha baixat, en conèixer precisament la realitat profunda d'aquest fenomen. Per contra, la petició d'adopcions nacionals ha crescut.

Mentrestant, el Govern -i gairebé tots els governs autonòmics- no aconsegueix atraure suficients famílies per acollir menors que necessiten un entorn familiar. En els darrers deu anys, la mitjana de nens menors de 6 anys tutelats i atesos per la DGPPIA (l'àrea d'infància del Govern) se situa al voltant dels 200. "Moltes famílies que van a l'adopció tenen el desig de ser pares; en canvi, les famílies acollidores tenen un altre tipus de desig", d'ajuda, d'ajuda. I aquesta actitud encara no es dóna, en comparació amb la motivació de l'adopció. Com incentivar l'acolliment? "Tant de bo em donis una solució!- fa broma Benet- ho hem intentat tot".