Barcelona posa el nom d’Ernest Lluch al CAP de les Corts

El CAP de les Corts de Barcelona passa a dir-se Ernest Lluch, en homenatge a l’economista, historiador i exministre socialista de Sanitat, assassinat per ETA fa 25 anys. Un gest simbòlic que pretén recordar l’empremta d’un dels impulsors de la llei general de sanitat de 1986, considerada la pedra angular del sistema públic de salut a Espanya. "No hi ha millor lloc per a això, a prop del Barça, al barri on vivia, on eren els seus records familiars i la seva universitat", va dir Rosa Lluch, filla de l’exministre.

El recinte de la Maternitat de Barcelona, amb el Camp Nou com a veí, acull aquest centre d’assistència primària rebatejat a les portes que es compleixi un quart de segle de la mort de Lluch, a mans del Comando Barcelona d’ETA, el 21 de novembre de l’any 2000. "No era fàcil ser víctima d’ETA a Barcelona", va recordar Rosa Lluch, que va voler agrair a "tota la societat catalana" la seva implicació en el moment dels fets.

Oficina reoberta

La filla d’Ernest Lluch va voler donar les gràcies en especial al president Salvador Illa i a la consellera d’Interior, Núria Parlon, entre el públic, per haver reobert l’oficina de les víctimes de terrorisme, just fa una setmana. "Era una anomalia que Catalunya no la tingués i més després dels atemptats del 17 d’agost del 2017", va lamentar. I va aprofitar el seu altaveu – "em permetran la crítica partidista", va dir– per atribuir al president Artur Mas que decidís "retallar-la", després que la socialista Montse Tura, exconsellera de Justícia, l’estrenés. "Gràcies, de veritat", va apuntar amb la mirada a Illa.

Qui va ser ministre de Sanitat durant el primer mandat de Felipe González va ser una figura clau en la universalització de l’atenció sanitària, però també va passar a la història per la seva ferma defensa del diàleg i la convivència, especialment en el conflicte del País Basc. Membre de l’organització pacifista basca Elkarri, la seva aposta per aquesta via el va convertir en un dels objectius d’ETA. "Això d’avui és un acte de justícia, un reconeixement a una trajectòria política i a un compromís apassionat amb el diàleg i la democràcia", va dir Illa durant la seva intervenció. El president va reivindicar la defensa de Lluch de la sanitat pública com una de les bases de l’actual democràcia i com una palanca de cohesió social. "De totes les polítiques, la sanitat pública és la més ben valorada i la que més cohesiona la societat", va remarcar el també exministre de Sanitat.

Notícies relacionades

La fiscalia demana la nul·litat de la condemna del Suprem a García Ortiz per vulnerar el seu dret a la defensa

L’informe del PSOE diu que gairebé 200.000 euros dels seus ingressos «no són reals» sinó devolucions de diners avançats que no es va gastar

Una visió compartida per l’actual titular del ministeri, Mónica García, que va posar en valor que el sistema de sanitat públic espanyol sigui "l’enveja de tot el món", a més de pels seus professionals, per ser reconegut com aquell que atén des de la "generositat", "sense preguntar qui som, quant tenim o el nostre codi postal". Per això, va defensar el que considera una "joia" que Lluch va oferir al país. "Va prendre decisions que incomoden, però que després han sigut inspiradores", va reconèixer García. El treball no va ser fàcil, no obstant, perquè hi va haver sobre la taula una vintena de propostes, va explicar la ministra, abans de trobar el text final. I molta oposició, ja que el que llavors plantejava Lluch, en paraules de García, era una cosa visionària. "Va posar la universalitat i la gratuïtat al centre en un moment que no era fàcil", va concloure.

L’acte institucional va reunir bona part de les principals autoritats de l’àmbit sanitari i polític, així com representants de partits com ERC, PSC i els Comuns. Entre els assistents hi havia també la consellera de Salut, Olga Pané, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va recordar la humilitat de Lluch.