El PSC carrega contra la mínima reforma de la Via Laietana de Colau

El govern d’Ada Colau planeja una reforma de mínims de la Via Laietana (dos milions d’euros) que no sembla que desperti gaire furor en els grups de l’oposició. Tampoc al si del govern, amb els socialistes rotundament en contra de la proposta perquè la consideren insuficient. Daniel Mòdol, regidor d’Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni, va dir ahir a aquest diari que el PSC lamentava haver-se assabentat del projecte «per la premsa». «És una transformació que no està a l’altura de les expectatives de veïns i comerciants. És un pedaç, no una reforma de consens», va criticar.

El regidor socialista va compartir el seu «malestar» pel fet que Barcelona en Comú (BC) no hagi consultat el pla amb el seu grup municipal i va optar per eliminar un carril de trànsit per ampliar les voreres, una proposta, va assegurar, que no seria «gaire invasiva» i que no afecta la part més delicada de la via, el subsol, per la proximitat del túnel del metro. És el que sempre ha estat sobre la taula com a única alternativa per guanyar espai per al vianant.

DIFERÈNCIES PÚBLIQUES

És la primera vegada que socialistes i comuns exhibeixen diferències públiques serioses des que els primers van entrar en el govern de la capital, el maig del 2016. El traçat del tramvia a les Glòries també va generar una certa divisió, però no a aquest nivell. Així mateix, en les primeres setmanes del pacte hi va haver una fricció perquè l’equip de Colau va vetar el fitxatge de Xavier Marcé com a comissionat de Cultura, cartera que va caure del costat socialista. El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, va evitar la polèmica i el va nomenar assessor personal en la matèria.                

Per part del govern –la que correspon a BC–, fonts municipals van recordar que la voluntat és «deixar el projecte tancat per executar-lo en el següent mandat». El primer trimestre del 2018 es preveu un procés participatiu perquè els veïns donin el seu punt de vista, segons el mateix portaveu. Les mesures previstes ara, va prosseguir, «avançaran en la verificació de l’entorn». «Aquesta mesura de govern s’ha treballat al districte de Ciutat Vella, format per PSC i BC», va afegir la font.

Mòdol va recordar que el PSC, abans de formar tàndem de govern, va aconseguir que l’alcaldessa aprovés un prec on plantejaven la reforma que havien demanat residents i botiguers per intentar revitalitzar la zona. «El que hem conegut ara a través de la premsa –sosté el també arquitecte i urbanista– no és cap millora de l’espai públic».

La Via Laietana juga un paper vital en la mobilitat i la circulació de Ciutat Vella. Tallat el pas per la Rambla, s’ha convertit, si no es vol anar fins a Picasso o el Paral·lel, en l’única via d’accés i escapament del front marítim. Aquest paper fonamental en la circulació (en mandats anteriors també es posava com a excusa que s’havia d’emprendre a la vegada la millora d’Urquinaona, parada pel projecte de prolongació des de Catalunya del túnel dels Ferrocarrils com a cua de maniobres) ha servit als governs de torn per mirar a una altra banda en les últimes dues dècades. Mòdol recepta coordinar el projecte amb la transformació de la Rambla, ja que són «dos carrers que interactuen i que depenen l’un de l’altre». Però, ¿és possible treure un carril de circulació a la Via Laietana per ampliar voreres?

Tindria la seva lògica si es té en compte la guerra que BC manté oberta amb el vehicle privat. Aniria en sintonia amb els designis del pla de mobilitat urbana, que imposa una reducció del 21% del trànsit entre el 2013 i el 2018. Ningú aposta perquè això s’aconsegueixi. Ni molt menys. Si s’arriba al 5%, ja serà molt. Per això ha sorprès una reforma de la Via Laietana que manté intacte el terreny de l’automòbil. Pot ser que sigui perquè no és un lloc per estar-s’hi, sinó de pas. Perquè no és una prioritat per a aquest govern.

En aquest quilòmetre entre les places d’Uquinaona i Antonio López es concentren tres departaments de la Generalitat, el 'mausoleu' de Correus i Telègrafs, l’immoble dels sindicats, cobert per una malla que fa por; el Col·legi d’Enginyers Industrials, una finca del Col·legi de Metges, la seu de Foment del Treball, la de Catalunya Caixa, la delegació provincial de l’INE o l’oficina del cens electoral. Ni un equipament de barri. Ni per a joves, gent gran o nens. Podria ser un pas al Port Vell o la Barceloneta, però ni això, perquè són molt pocs els que van per sota de la plaça de l’Àngel. L’artèria va tenir el Palacio del Cinema, de Balañà, però va tancar el 2001 i l’immoble encara segueix buit, sense futur.

CARRIL BUS

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El que sembla que no està en discussió és el carril de pujada i baixada reservat per al transport públic. Sobretot si es té en compte que dues de les línies de la nova xarxa de bus (la V15 i la V17) passen per allà amb una pretesa freqüència d’entre cinc i set minuts. És així sempre que aconsegueixin esquivar els autocars de turistes que solen desencotxar a l’altura del Palau de la Música.

La Via Laietana no hi és des de tota la vida. A principis del segle XX es van haver d’enderrocar 300 edificis perquè l’artèria connectés, dins del pla Cerdà, el florent Eixample amb el port, llavors epicentre de l’economia local. Va quedar més o menys com està avui: el carrer més novaiorquès de Barcelona.