La Paloma prepara la seva resurrecció incorrupta

La Paloma és una de les sales de ball més antigues i carismàtiques d’Europa, però fa nou anys que està adormida, des que l’Ajuntament de Barcelona va ordenar-ne el tancament el desembre del 2006 per excés de soroll. La previsió dels seus propietaris, Mercedes March i el seu fill Pau Solé, és reobrir el recinte modernista d’aquí cinc o sis mesos si el consistori els atorga el permís per iniciar les últimes obres necessàries per condicionar l’immoble a la normativa de seguretat, que es va actualitzar el 2010. La rehabilitació i insonorització del saló es va acabar fa tres anys, quan van canviar la instal·lació elèctrica, van posar un sobresòl de fusta, aïllant al sostre de les llotges per evitar vibracions i formigó al guarda-roba.

Ara s’intenta protegir acústicament, rehabilitar i també arreglar les canonades de tres petits locals contigus a la finca que els propietaris de La Paloma van anar adquirint per instal·lar un camerino, oficines i un magatzem per als instruments. Una vegada finalitzada aquesta intervenció, si compleix amb tot el que està establert, el local podrà reobrir les portes com a sala de festes amb espectacle, el mateix tipus de llicència que tenia abans.

«Des de l’anterior mandat, l’ajuntament està tramitant la llicència perquè La Paloma pugui posar al dia totes les instal·lacions per adaptar-se a la nova normativa d’incendis, medi ambient i seguretat. A més de resoldre l’impacte acústic que va provocar queixes dels veïns i de legalitzar els locals que originàriament no formaven part de l’establiment», informa un portaveu de Ciutat Vella, que recorda que La Paloma està ubicada entre carrers estrets (el Tigre, el Lléo i la Paloma), de manera que si l’espai no està ben insonoritzat i si no s’imposen els comportaments cívics a la sortida del local, els veïns pateixen les molèsties.

Desgast psicològic

March, gerent i mare de l’actual propietari, assegura que en aquest moment La Paloma es troba a prop de la sortida d’un llarg i fosc túnel que els ha portat a «un desgast econòmic i psicològic brutal». Durant tot aquest temps, la propietat de l’immoble ha condicionat el local i ha conservat els relleus, les garlandes, les tauletes de ferro forjat i marbre, les cadires de vellut vermell, les llotges del primer pis, les nimfes i dimonis, les pintures, els tapissos, els policromats i l’espectacular làmpara del saló.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

La gerent explica que «mai» han rebut cap subvenció i que ella i el seu fill han hagut d’afrontar en solitari totes les despeses de la reforma, que ha impedit que entressin ingressos i que va ser la causa per la qual el seu marit va vendre La Cibeles, per poder pagar les indemnitzacions de 103 empleats. «L’únic que ens ha donat l’ajuntament són els dos fanals que pengen a la façana. Ens els van regalar fa 20 anys, quan ens van catalogar com a establiment emblemàtic», assenyala March.

JOIA PATRIMONIAL

L’immoble compta amb la protecció de la ciutat per tractar-se d’una joia patrimonial, ja que la seva inauguració es remunta a finals del segle XIX, amb el nom de La Camelia Blanca. A més a més, durant un temps va albergar la foneria Comas, on es va forjar l’estàtua de Colom. La Paloma també està catalogada com a bé d’interès urbanístic, i per això ha de mantenir de forma integral la decoració de l’interior, que va ser realitzada el 1919 per Manuel Mestre a l’estil del modernisme parisenc.