El gol que alleuja, i molt, Luis Suárez

Juga amb un quist al genoll i, a vegades, potser amb massa freqüència, se’l veu mirant-se’l com si temés el pitjor. Però en l’imponent Wanda Metropolitano es va aixecar Luis Suárez per dibuixar un extraordinari cop de cap. Era un gol que necessitava el Barça. Encara que, en realitat, qui el necessitava de debò era ell. Enredat com estava aquesta temporada i fins i tot renyit amb el gol, l’uruguaià va tornar en un partit gran i va imitar Raúl ordenant silenci a l’estadi, fent callar el sorollós poble blanc-i-vermell. 

L’Atlètic no s’imaginava que el nou del Barça, un professional del gol fins i tot en els mals moments, es trobaria amb aquella deliciosa centrada de Sergi Roberto que convidava a posar-hi una bella rúbrica.

Suárez no va fallar. Va ser el premi a un treball fosc a la primera part, en què gairebé no va trepitjar l’àrea d’Oblak, redimit després amb una gran segona part, on va posar a prova el meta de l’Atlètic amb un violent xut. Era el preludi del cop de cap. «Després d’anar perdent gairebé tot el partit, no és un punt dolent», va confessar l’uruguaià, que va arribar a disposar d’un parell d’ocasions més.

Espai en el "trànsit"

Li va faltar un centímetre, per exemple, a la bota dreta per culminar una perillosa passada d’André Gomes. També li va faltar encert per liquidar un partit on el Barça necessitava la millor versió del nou. Va arribar fins i tot en el pitjor escenari. 

No resulta fàcil trobar espais en aquest «trànsit», aquesta va ser la paraula que va utilitzar Valverde, però Suárez va acabar empenyent els centrals de l’Atlètic fins al cor de l’àrea. Messi, ubicat per darrere de Suárez i amb dos extrems ben oberts (Deulofeu per la dreta i André Gomes + Jordi Alba per l’esquerra), tenia la capacitat per dirigir l’atac. «Ells defensen molt bé amb un grandíssim porter», va admetre Suárez, enfadat perquè creia que no podria superar Oblak. Però finalment el va derrotar.

Ho va aconseguir a través d’una jugada associativa, entenent el Barça com va entendre que a través del govern de la pilota acabaria arribant el seu moment. Va arribar quan Sergi Roberto va fer un cop d’ull al paisatge i va detectar que el davanter centre era on havia de ser. Esperant el seu instint, com si fos, i ho és, un autèntic depredador. No era el millor inici de temporada de Suárez. Ni de bon tros, però aquell cop de cap el va alleujar de tots aquells problemes.

Sense mirar-se el genoll

«Ens hem merescut una mica més en el segon temps», va reconèixer el davanter, que es va desempallegar de la mala ratxa que el perseguia. Fins i tot ell va deixar de mirar-se el maleït genoll que es va lesionar en la tornada de la Supercopa al Bernabéu a mitjans d’agost. Des d’aleshores, no ha estat fi. I ell ho sap.

Des d’aquell partit, no ha sigut ell. Va forçar tant la recuperació (els metges li van diagnosticar un mes de baixa i Suárez va tornar 15 dies després per jugar abans amb la selecció uruguaiana) que va planejar, i planeja, una possible intervenció quirúrgica. A la seva manera, sacrificat com és, Suárez es va despertar al nou Metropolitano.

Per això, se’n va anar corrent com si no existís un demà per la banda després de rematar de cap l’exquisit regal de Sergi Roberto. Va córrer i va fer callar la gent, fet que va desfermar la ira blanc-i-vermella, per més que Simeone ni hi donés importància. «No he vist la celebració, estava parlant amb Fernando Torres abans del canvi», va argumentar el tècnic.

Perseguir ombres

Notícies relacionades

El Barça firma un valuós empat davant l'Atlètic (1-1)

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

«Un gol canvia radicalment la confiança d’un davanter. Però ja havia fet abans un bon partit, al marge del gol», va dir Valverde, recordant que els golejadors es dediquen «a perseguir ombres» quan les seves rematades no acaben a la xarxa. A Madrid, no obstant, l’ombra va ser Oblak, incapaç d’atrapar el cop de cap reparador de Suárez. O quan el nou va exercir de nou per a alegria del Barça. I de Valverde. L’uruguaià va volar i va fer callar l’Atlètic.

«¿La celebració? Mare meva, no m’he fixat gaire en la celebració», va explicar el 'Txingurri'. Sí que es va fixar el tècnic blaugrana que Suárez va tornar a ser qui era. I això és molt.