Julia Varela: «Aquesta és una de les edicions d’Eurovisió amb més nivell»

¿Com definiries aquesta edició d’Eurovisió 2021?

A nivell concurs, crec que és una de les edicions amb més nivell de les que he viscut com a comentarista. La meva sensació és que l’aturada de l’any passat ha fet que els països es pensessin molt més les propostes, independentment si repetien artistes o no. El que sí que he notat és que la majoria de participants han preferit no repetir pel patró guanyador de l’any anterior i enviar-ne un altre amb més diversió i alegria. Hi ha moltes cançons ballables en aquest sentit.

¿T’ha sorprès que no es complís aquest patró en aquesta edició?

No, tot i que la balada sempre serà allà i funcionarà. En general, crec que la societat necessita aire i respirar després d’aquests mesos durs i això es tradueix en cançons amb energia. Necessitem ballar després d’estar tan temps fent-ho sols a les nostres cases. Necessitem seguir per endavant i esborrar aquesta fatiga pandèmica.

¿Com han sigut els Països Baixos com a amfitrions?

Molt bons. Tot ha sigut molt organitzat. Organitzar un esdeveniment multitudinari amb distàncies i mesures de prevenció en aquests temps és tot un repte. Nosaltres hem de fer-nos tests cada dos dies. La gent que ve de públic també s’ha de sotmetre a proves d’antígens i se’ls fa un seguiment després de la gala per part del govern dels Països Baixos. També han insistit que la seguretat és el primer. Ens van recomanar no sortir de l’hotel, no barrejar-nos i fer un grup bombolla perquè, en cas de donar positiu, es pogués aïllar el país fins a la realització de test PCR.

¿Tens alguna cançó preferida?

Sí, la que més m’agrada és França. ‘Voilà’ és una cançó que ha partit des del primer moment com a favorita a les cases d’apostes. Una vegada vist l’assaig i la posada en escena, enllaça amb la tradició de la chanson francesa d’Édith Piaf. El millor de tot això és que Barbara Pravi, tot i que no és qui millor canta, té molt carisma. Saps que aquí pot passar de tot però, de moment, és la meva guanyadora.

Estem davant una final que serà molt oberta, una cosa que no passava des de fa anys.

En línies generals, hi ha molt nivell en aquesta edició i molt bones propostes, però n’hi ha molts que poden ser al primer lloc. Malta amb ‘Destiny’ té una cançó que sonarà molt a les ràdios. Funciona i té un tall de diva molt del festival. Després tenim Itàlia, amb una cançó diferent i amb molta energia, però crec que no agradarà tant a tothom perquè està destinada a un públic concret, però França pot agradar a una audiència més general. A més, d’altra banda, tenim Suïssa. Nosaltres la lliguem al documental de Rocío Carrasco, però en altres països, no. Va ser favorita des del minut u i també és molt emotiva i té molta sensibilitat, recollint el llegat de Duncan Laurence.

Arribem a Rotterdam gràcies a la victòria de Duncan Laurence, aquest ‘Amalltown boy’ que va emocionar amb ‘Arcade’. Perquè després diguin que Eurovisió enfonsa carreres...

Quedis com quedis, Eurovisió és un aparador mundial per a un artista. És una plataforma brutal. Et posiciona davant una audiència brutal. Per exemple, Manel Navarro és un tio que ha continuat treballant, que té molta energia, que ha tret un LP i que valora positivament el seu pas pel festival.

Et pregunto per la participació de Blas. ¿Com has vist la seva evolució en els assajos?

Ahir (dimecres) em sembla que va ser la seva millo actuació. Va estar genial de veu, de moviment, d’intenció... Crec que va estar molt bé i que aquesta lluna tan criticada té un paper important.

¿Creus que s’ha crescut amb el públic?

Sí. Penso que ho va viure d’una manera molt intensa. El vaig veure millor que mai. Si va va a la final amb aquest esperit, farà la seva millor actuació. Crec que cada artista s’ha de basar en això. Això és un concurs i han de fer la seva millor actuació.

Notícies relacionades

El fenomen Montoya arriba a la Selectivitat: apareix a l'examen d'anglès

RTVE pren mesures amb 'La familia de la tele': separa Aitor Albizua i Inés Hernand de María Patiño i elimina el cor d'un dels seus blocs

Per acabar, presentes ‘Tarde lo que tarde’, el magazín vespertí de RNE. ¿Quins balanços fas d’aquesta trajectòria?

Quan em va arribar aquesta proposta, RNE volia rejovenir l’audiència de RNE, que és una mica més veterana. És un repte important perquè, d’una banda, no vull excloure ningú, però d’altra banda vull captar una audiència més jove. Els joves escolten la ràdio d’una altra manera. Els has d’oferir continguts més breus, que es puguin descarregar en un podcast. És un equilibri que estic intentant fer, però poc a poc l’aconseguirem. És un repte dur.