El FROB investiga la concessió d'hipoteques a Catalunya Caixa

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) està investigant la concessió d'hipoteques a Cata­lunyaCaixa en els anys previs a la seva nacionalització. «S'està analitzant la política de concessió i d'assumpció de riscos, i si efectivament es detecten comportaments irregulars, es remetran al fiscal», va revelar ahir el ministre d'Economia, Luis de Guindos.

La crisi de les caixes d'estalvi, va apuntar en una entrevista a la SER, es deu al fet que els crèdits van ser atorgats de forma «irresponsable» en moltes entitats. «La mitjana de la mora de les hipoteques a Espanya està en el 6%-7%. ¿Com és possible tenir mores del 30-40%?», es va preguntar sobre el cas concret de l'entitat catalana, venuda aquesta setmana al BBVA per 1.187 milions d'euros després d'haver rebut més de 12.000 milions en ajudes.

Guindos va assegurar que el comportament de molts dels antics gestors d'aquestes entitats, com les milionàries indemnitzacions que es van autoconcedir els de Caixa Penedès, li ha causat «molt neguit i molts maldecaps». En aquesta línia, va defensar que el Govern ha estat l'«únic» que ha limitat el sou dels banquers i que s'ha negat a pagar indemnitzacions a directius d'entitats rescatades.

ANÀLISI FORENSE / El maig del 2013, el FROB va crear un protocol d'actuació previ a l'exercici d'accions judicials. A partir de llavors i durant gairebé un any, es van revisar operacions que van tenir un «impacte patrimonial significatiu» en els bancs nacionalitzats (Bankia, CatalunyaCaixa, NovaGalicia Banco i Banco de Valencia) i que presentaven «indicis d'irregularitat» o no responien a una «finalitat econòmica lògica».

Arran d'aquest exercici, es van detectar 90 operacions sospitoses i el febrer passat es va contractar diverses firmes especialitzades perquè en realitzessin una anàlisi forense. El seu objectiu és determinar «eventuals responsabilitats d'administradors i directius» d'aquestes entitats, «així com de tercers beneficiats per elles».

Fins a aquella data, el FROB havia iniciat o s'havia personat en 10 causes penals en què s'investiguen presumptes delictes relacionats amb operacions immobiliàries o amb la retribució d'exdirectius d'entitats amb ajudes públiques. «L'actuació del FROB no pot ser més estricta i transparent i de més col·laboració amb la justícia», va mantenir ahir Guindos.

PÈRDUES I BENEFICIS / Tot i les pèrdues que ja ha provocat el rescat bancari (uns 34.000 milions en injeccions de capital entre el FROB, dotat pels contribuents, i el Fons de Garantia de Dipòsits, nodrit pels bancs, sobre uns suports totals de més de 61.000 milions), el ministre va defensar que no hi havia cap altra opció. «¿Quina era l'alternativa, que haguessin pagat els dipositants, els estalviadors de CatalunyaCaixa?», es va preguntar.

A més, va assegurar que la reestructuració financera ha suposat «enormes beneficis» per a l'economia pels seus «importantíssims» efectes indirectes. «Si no hi hagués hagut un sanejament i reestructuració bancària, Espanya s'hauria vist abocada cap al rescat complet», va argumentar.

Notícies relacionades

Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."

Els lloguers baixen un 3,7% a Catalunya des que s’aplica el límit de preus, malgrat l’auge dels contractes de temporada

Els dubtes sobre la banca, va continuar, van provocar un «tap» en el finançament públic i privat que ja s'ha corregit per la reestructuració. Gràcies a ella, va assegurar, l'Estat ha gastat 14.000 milions d'euros menys dels pressupostats en el pagament d'interessos del deute entre l'any passat i aquest, mentre que les empreses han pogut captar als mercats de capitals 40.000 milions només des del principi del 2014.

El ministre va aprofitar per responsabilitzar el Govern de Zapatero de la situació: «Espanya, per desgràcia, va actuar tard sobre el sector financer, en altres països ho van fer l'any 2008. I això sens dubte ha incrementat el cost i ha provocat que les actuacions hagin hagut de ser més doloroses. Això ens va portar al límit de la petició de rescat complet».