El pediatre Carlos González, molest amb l'obsessió de molts pares: "Què més fa..."

La criança dels fills és una etapa molt bonica i inoblidable - també dura i complexa - per als pares, ja que veuen com van creixent i aprenent a una velocitat sorprenent. Durant aquest temps, es prenen moltes decisions en relació als petits: alimentació, pantalles, maneres d'educar... Cada decisió sembla tenir un pes enorme, preocupats els pares per les possibles conseqüències que poden tenir algunes accions i hàbits a llarg termini.

El pediatre Carlos González, autor de llibres sobre criança i conferenciant, ha expressat al seu pòdcast 'Criando sin Miedo' que li "molesta molt la mania que tenim de justificar el que fem o no fem amb els fills per suposades conseqüències a llarg termini". Un punt de vista que rebutja la constant i excessiva preocupació que, sota el seu punt de vista, tenen molts pares.

"Cada vegada em molesta més aquesta mania que tenim d'intentar justificar el que fem o no fem amb els nostres fills per suposades conseqüències a llarg termini", comença dient. "És a dir, no li peguis una bufetada perquè tindrà un trauma psicològic. Oh no, doncs a mi em van donar una bufetada i què? Per això tindré un trauma?", exposa.

Per al pediatre, no es tracta de destriar entre si un acte tindrà conseqüències a llarg termini o no, és molt més simple: "No té res a veure. Què més em fa si té un trauma o no? Això significa que puc anar i pegar-te una bufetada perquè no tindràs un trauma. No, no puc pegar-te una bufetada perquè no es pega a la gent, ni als adults ni als nens, molt menys als nens", argumenta.

Relativitzar les conseqüències

Notícies relacionades

Així és com pots evitar una de les estafes telefòniques més comunes de l'any 2025

L'ànima vella i l'esperit jove del Toro més contemporani

González opina que en l'actualitat es debat sobre les conseqüències de qualsevol cosa en el correcte desenvolupament dels fills. "Es parla de possibles conseqüències a llarg termini de gairebé tot. Si li dones el pit, tindrà menys al·lèrgies. Ah, no, però si li dones el pit, es quedarà enmarat, dependent, no sé què. Si dorm al teu llit, no sabrà dormir sol i tindrà insomni tota la vida. No, si dorm al teu llit, serà més segur de si mateix, més no sé què...", exemplifica González sobre els dubtes que sorgeixen a molts pares.

"A tu t'ensenyen dos directors de banc o dos ministres del govern i et diuen: un d'aquests va prendre el pit i l'altre va prendre el biberó. Tu creus que es distingeixen? Un d'aquests va dormir al llit amb els seus pares i a l'altre el van deixar plorar a la nit. Tu creus que els distingeixs? A un d'aquests l'agafaven molt en braços, a un altre el deixaven plorant. Tu creus que els distingeixs?", conclou.