Diabetis i problemes amb els peus: com triar el millor calçat

Una de les malalties associades a la diabetis és el peu diabètic, que comporta una reducció de la sensibilitat a les extremitats inferiors i l’aparició d’infeccions que poden tenir greus conseqüències. Per tot això, cuidar la higiene dels peus i triar correctament el calçat és una cosa imprescindible per a les persones diabètiques.

Segons dades que maneja TK Home Solutions, la companyia líder en salvaescales per a la llar, tres de cada 10 persones que pateixen diabetis tenen un risc elevat de patir un peu diabètic al llarg de la seva vida. Per tot això, la prevenció és fonamental, ja que es calcula que fins a vuit de cada 10 problemes relacionats amb el peu diabètic es poden prevenir prenent les mesures oportunes.

Les mesures de prevenció més importants passen per comprar un calçat adequat i extremar les mesures higièniques a les extremitats inferiors. També convé adaptar la vivenda a fi de disminuir les possibilitats de tenir un accident que pugui donar lloc a fractures, ja que en les persones diabètiques qualsevol ferida pot donar lloc a complicacions.

A l’hora de triar una sabata, els experts de TK Home Solutions mostren quines són les consideracions que s’han de tenir en compte:

1. Puntera espaiosa

Els diabètics necessiten que la sabata, especialment a la seva part davantera, compti amb prou espai perquè els dits es moguin lliurement. Si estan apinyats poden ocasionar ferides o provocar una sudoració excessiva que podria derivar en l’aparició de fongs. El més recomanable són les sabates acabades en punteres quadrades o rectangulars, altes i amples.

2. Triar el número correcte

Tot i que es necessita que el peu tingui certa llibertat de moviment, no convé comprar un número més gran del que s’utilitza, perquè d’aquesta manera el peu ballaria dins de la sabata i podrien formar-se úlceres. L’ideal és que el model que es compri subjecti bé el peu sense pressionar-lo. Moltes persones diabètiques decideixen comprar sabates amb cordons o cintes de veta adherent a fi de poder graduar l’agafament depenent de l’inflats que tingui els peus o els mitjons que utilitzi en cada moment.

3. No triar sabates obertes

Les sabates tancades són la millor opció perquè així s’evita que s’introdueixin pedretes que puguin provocar una ferida als peus. Moltes persones diabètiques acusen una falta de sensibilitat que impediria detectar-ho.

4. Confeccionades en el material adequat

El millor és triar sabates confeccionades en un material de bona qualitat, evitant els sintètics, ja que els fongs i els bacteris proliferen en ambients humits i càlids. El material triat ha de ser flexible i transpirable.

5. Soles gruixudes i taló reforçat

Les soles de les sabates no poden ser fines ni toves, ja que han de protegir el peu dels objectes punxants. A més, han de ser antilliscants. Quant al taló, el més recomanable és que tingui entre dos i cinc centímetres d’altura, i que estigui reforçat. Si la persona diabètica utilitza plantilles específiques, el més recomanable és que s’emprovi les sabates amb elles.

6. Interior esmorteït

L’interior de la sabata, especialment la part per on entra el peu, ha de ser embuatat, per reduir la possibilitat que es produeixin rascades. A més, el model triat no ha de comptar amb costures internes.

7. Preferiblement en tons clars Els colors clars absorbeixen menys calor dels rajos de sol i, per tant, aconsegueixen que els peus no se sobreescalfin tant com passa amb les sabates de colors foscos a l’estiu. Si es viu en una zona amb temperatures de forts contrastos, l’ideal és tenir un calçat més càlid i un altre de més ventilat, per poder anar alternant-los.

8. Comprar la sabata a la tardaLo ideal és acudir a la sabateria a partir de les cinc de la tarda, quan el peu es troba una mica més inflat perquè s’ha caminat durant el dia. D’aquesta manera, no es correrà el risc de comprar-se una sabata que l’endemà pugui semblar massa justa.

9. Emprovar-se les sabates als dos peus

A l’hora de comprar calçat, i tenint en compte que dues de cada tres persones tenen un peu lleugerament més gran que l’altre, cal emprovar-se les sabates als dos peus i caminar per la botiga per veure les sensacions que ens causen i sentir si estrenyen en algun punt del peu.

Mantenir una cura i una higiene correcta del peu evitarà l’aparició de ferides que puguin provocar serioses complicacions. Els experts mostren quines són les cures que requereixen els peus d’una persona diabètica:

Observar els peus diàriament

Cal observar els peus cada dia d’una manera minuciosa per comprovar si hi ha alguna ferida, butllofa o rascada. Si és així convé curar-la amb sabó neutre i aigua tèbia, aplicar-se un antisèptic suau i cobrir la zona amb un apòsit estèril que no sigui adhesiu. Davant qualsevol dubte, millor consultar el metge.

Sempre nets i secs

Després de sortir de la dutxa, la persona diabètica ha d’eixugar-se bé els peus, especialment la zona entre els dits. De la mateixa manera, convé canviar-se els mitjons cada dia i evitar que els peus suïn, ja que la humitat pot causar ferides o infeccions.

Cura específica de les ungles

Si hi ha risc de tallar-se, millor llimar les ungles. I si es tallen, cal fer-ho sempre de forma recta, llimant les vores per evitar que es clavin i causin ferides a la carn.

No manipular els peus

No s’han de tocar durícies, ni dureses. La cura específica dels peus li correspon al podòleg.

Utilitzar mitjons adequatsEls mitjons han de ser de cotó, lli o llana, o de teixits naturals, sense costures. Cal evitar caminar descalç per la casa.

No aplicar calor directament als peus

La persona diabètica no ha d’aplicar calor en forma de manta elèctrica o bossa d’aigua directament sobre els seus peus. A més, cal mesurar la temperatura de l’aigua de la dutxa amb la mà, per evitar possibles cremades per falta de sensibilitat.

Compte a l’estrenar sabates

Quan s’estrenin sabates, no caminar-hi més de 30 minuts diaris durant la primera setmana, per observar si produeixen ferides, butllofes o rascades. Després, cal anar augmentant el temps d’ús progressivament.

Examinar les sabates abans de posar-los

Abans de posar-se les sabates, la persona ha de comprovar que no hi ha residus o cossos estranys dins d’ells, i que el material es troba en perfecte estat, sense plecs, arrugues, forats o ruptures de material.

Recomanacions a les vivendes

La vivenda d’una persona diabètica ha de ser adequada a les seves circumstàncies. En primer lloc, es recomana tenir la medicació guardada sempre al mateix lloc, però també comptar amb subministraments extra per si de cas la medicació s’ha acabat i la persona no se n’ha adonat. El millor és escollir un recipient transparent per guardar les medicines i així poder veure fàcilment el que hi ha dins d’aquest.

Notícies relacionades

El motiu pel qual la gent està ficant paper higiènic a la cafetera: «El cafè surt molt més bo»

Posar el penjador al revés a l’armari: la solució que cada vegada copia més gent i que té bastant sentit

Si el diabètic viu amb familiars, convé que estiguin familiaritzats amb la malaltia. Preguntar a la persona com es troba, evitar culpabilitzar-la, tenir empatia davant els seus canvis d’ànim o d’humor, o canviar d’hàbits de forma solidària pot ajudar molt la persona diabètica.

A més, cal retirar de la vivenda tot el que suposi un risc de caiguda, especialment si la persona diabètica és gran o té problemes de mobilitat. Guardar l’alfombra o mantenir-la sempre ben estirada, no sobrecarregar els espais amb mobles o instal·lar un salvaescales a la vivenda de dues plantes pot resultar molt útil per evitar caigudes.