Tradició de la mona a Catalunya: per què i quin és el seu origen

La mona de Pasqua és una de les tradicions més arrelades de la Setmana Santa a Catalunya, així com en altres zones properes com la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

Aquest costum, que combina elements religiosos, familiars i gastronòmics, té lloc el Dilluns de Pasqua, dia festiu a Catalunya i que simbolitza el final de la Quaresma i la celebració de la resurrecció de Crist en el calendari cristià.

Tanmateix, més enllà del seu context religiós, la mona s’ha convertit en una de les festes més significatives per als infants i una ocasió per a una reunió familiar.

El que marca la tradició

La tradició marca que el padrí és qui ha de regalar al seu fillol o fillola una mona que, originalment, era un pastís senzill amb ous durs i que, amb el pas dels anys, ha evolucionat fins a convertir-se en una autèntica obra d’art de la rebosteria.

En teoria, s’ha de regalar fins que el fillol fa la Primera Comunió, tot i que aquest costum s’ha anat diluint i, en molts casos, s’allarga fins a l’adolescència o fins i tot l’edat adulta.

Si el padrí no té per costum regalar la mona —perquè no viu en zones on és tradicional fer-ho— o ha mort, sempre ho pot fer la padrina.

Tanmateix, la tradició marca que ha de ser el padrí qui regali la mona el Dilluns de Pasqua, posant fi a la Setmana Santa, i la padrina, la palma o el palmó que es regala el diumenge de Rams i que inicia a la Pasqua.

Què significa el terme 'mona'

L’origen etimològic de la paraula 'mona' no té res a veure amb l’animal. Es creu que prové de l’àrab 'munna' o 'mûna', que fa referència a un regal o provisió d’aliments que els musulmans oferien als seus senyors o que els viatgers duien en els seus desplaçaments. Aquesta arrel semàntica encaixa amb la idea d’ofrena o present que comporta la tradició de regalar la mona.

Les primeres referències documentades a la mona daten del segle XV, tot i que la seva popularització es va produir a partir dels segles XVIII i XIX. Als seus inicis, la mona era un pastís molt senzill, fet d’una massa de pa o pa de pessic dolç i decorat amb ous cuits —sempre en nombre parell, habitualment entre un i dotze, en funció de l’edat del nen o la nena—.

Ous sencers

Aquests ous, que es col·locaven sencers i amb closca sobre la superfície del pastís, sovint eren tenyits amb colors.

Amb el pas del temps, i especialment a partir del segle XX, la mona va començar a transformar-se en un producte més elaborat.

L’aparició de la pastisseria moderna i la influència de la xocolata van introduir canvis importants: els ous cuits van ser substituïts per ous de xocolata, i la base de pa de pessic es va enriquir amb farciments, cobertures i figures decoratives.

Creacions pastisseres

Notícies relacionades

Una família que ve de recórrer el món amb autocaravana topa amb les aules saturades a Girona: "No és lògic que la meva filla no pugui anar a l'escola de davant de casa"

¿Per què els espanyols som els únics europeus que utilitzem persianes?

Avui dia, la mona pot adoptar una gran varietat de formes: les pastisseries preparen les seves creacions amb setmanes d’antelació, i els aparadors s’omplen d’autèntiques meravelles fetes amb xocolata: castells, dracs, personatges de Disney, jugadors del Barça, escenaris de videojocs o fins i tot monuments arquitectònics.

En paral·lel a les mones més modernes i espectaculars, continua havent-hi un corrent de reivindicació de la mona tradicional: la coca de pa de pessic amb ous durs, o amb cabell d’àngel i fruita confitada, que moltes famílies encara prefereixen fer a casa, com una manera de mantenir viu el llegat familiar i cultural.