José Coronado, una veu per a l'espionatge

Com a referent del cine espanyol, José Coronado ha interpretat infinitat de personatges, transitat gran quantitat d’èpoques i visitat pràcticament tot el gènere. Ara busca nous horitzons posant la veu a un personatge de videojoc. «Un actor del segle XXI s’ha de reinventar, ser a tot arreu», diu.

sProp de quatre dècades d’ofici com a actor li han servit a Coronado (Madrid, 1957) per enfrontar-se a infinitat de reptes interpretatius que li han permès des de tenir la llicència de ‘Vivir sin permiso’ fins a fer-se amb ‘Gigantes’ o amb membres de la reialesa com ‘El príncipe’.

També ha tingut temps d’endevinar la tecla com fan els ‘Periodistas’, per descobrir què ocultava ‘La caja 507’ i per comprovar que, efectivament, és cert que ‘No habrá paz para los malvados’, però sí un Goya per a aquell que l’hagi interpretat. Coronado és un referent cinematogràfic del nostre país que, ara, busca nous horitzons per no perdre ‘un tren anomenat videojoc’, a l’entorn del qual s’obre un nou món de possibilitats de què l’actor vol formar part.

Reciclar-se o morir

«Un actor del segle XXI s’ha de reinventar, ser a tot arreu. Molt més al món de la tecnologia, que tant està entrant en les nostres vides», afirma Coronado a Efe en una entrevista dins del marc del llançament, aquest divendres, de ‘Call of Duty: Black Ops Cold War’, la nova entrega de la mítica franquícia de videojocs.

«S’ha d’estar al món de la tecnologia i aquí estic jo el primer», diu Coronado, que es converteix en la veu en espanyol d’Emerson Black, el «rei dels espies» –com el defineix l’actor–, i una peça fonamental i «a l’ombra» d’aquesta seqüela de ‘Call of Duty’.

Que la seva veu es converteixi en la d’un personatge de la Guerra Freda involucrat en les operacions secretes desenvolupades pels EUA des de finals de la segona guerra mundial suposa tornar a un món, el de l’espionatge, que l’actor ha transitat en més d’una ocasió i al qual de nen va dedicar moltes hores de lectura.

«A mi el món de l’espionatge m’ha encantat des de nen, quan llegia Le Carré i Frederick Forsyth. He tingut l’oportunitat d’encarnar alguns personatges, he sigut en pel·lícules d’espies i és un món que sempre m’ha agradat», afirma l’actor.

Canalització vital

«Poder posar la veu al rei dels espies, a un personatge que no té cara, que és a l’ombra i que pertany a un món virtual era la forma perfecta de canalitzar tot el que en la meva vida i en les meves interpretacions he après sobre aquest món», diu.

Alhora que Black «va donant pistes i fragments als jugadors» de ‘Call of Duty’, Coronado ens dona pistes dels seus futurs projectes així com d’aquell personatge que sempre ha desitjat interpretar: «Jo tinc un personatge somiat, que és el Rei Lear, de Shakespeare, que sé que si m’entossudeixo, és possible veure’l al teatre». Mentre aquell desig es gesta, Coronado reconeix que «els tres mesos de confinament van ser meravellosos per poder recarregar piles perquè havia passat uns anys bastant durs», de projecte en projecte, una cosa que ha reprès després de la «tancada».

Explica que després del confinament per la Covid-19 la seva frenètica vida professional va tornar a agafar ritme i va viatjar directament a Barcelona per acabar de rodar la sèrie de Netflix ‘El inocente’, amb Mario Casas i Aura Garrido, mentre també es dedicava a posar la veu a les aventures de Sherlock Holmes en el format audiollibre desenvolupat per Amazon.

Comèdia amb Belén Rueda

Notícies relacionades

Jose Coronado: L'home que sap mirar les dones

¿Caminar descalç per la platja és bo? Aquests són tots els seus beneficis, encara que també hi ha alguns perills

Dins d’aquesta voràgine de projectes que no li permeten, «per sort», parar ni un segon de treballar, es troba la comèdia d’Arantxa Echevarría  ‘La familia perfecta’, amb Belén Rueda: «És un plaer poder fer una comèdia en els temps que corren», reconeix l’actor, el qual acaba l’entrevista amb una interessant i pragmàtica reflexió sobre els seus prop de 40 anys d’experiència al món de la interpretació.

«En aquest ofici he après a no desitjar ni a somiar. He après a enamorar-me del que tinc entre les mans i, certament, tinc aquesta capacitat de fer-ho. Quan tinc una cosa a la qual m’he compromès i per la qual em pagaran, això és el que m’enamora i m’il·lusiona», afirma.