Cristina Miguel: "Segueix havent-hi estigma social al voltant de les 'apps' per lligar"

Cristina Miguel és professora titular a la Universitat Leeds Beckett. El seu àmbit d’estudi són les xarxes socials i la cultura digital, i ha investigat sobre les apps per lligar, a partir de diverses entrevistes en profunditat amb usuaris d’aquestes plataformes i els seus perfils.

 

–¿Aplicacions com Tinder han revolucionat la manera de lligar?

–Hi ha xarxes socials per lligar que sumen 10 o 15 anys, no és un fenomen nou. Va començar amb internet, pràcticament. Primer als EUA i el Regne Unit, que estan a bastanta distància.

–Però el fet que aquests serveis ara estiguin a l’smartphone ha impulsat encara més aquest fenomen.

–Que estiguem connectats tot el dia es deu al mòbil, òbviament. Ara s’ha estès a tota la societat, però segueix havent-hi estigma. Encara que tothom té Tinder, no diuen que l’usen.

–Perquè està mal vist.

–Hi ha l’estigma que tu no tens les habilitats socials per conèixer gent al teu entorn, ets un friqui i l’última opció que et queda és anar-te’n a aquest tipus de xarxes. Fa vergonya dir-ho. Acabo de venir del casament d’uns amics, i en el discurs davant els convidats van dir que s’havien conegut per Tinder, i tothom en xoc, perquè encara hi ha estigma social. Una altra parella que es va conèixer a Badoo, no ho van dir en el seu ca­sament.

–També hi ha por a trobar gent rara o perillosa.

–Els estudis que hi ha sobre conèixer gent per internet en general, no només per lligar, diuen que hi ha molta por de quedar amb algú que no coneixes i et violarà o matarà. Aquesta alarma social, si vas a les estadístiques, no té fonament, hi ha moltes més violacions entre gent coneguda que desconeguda.

–Hi ha qui ho compara amb un supermercat: ho mires, ho agafes, ho deixes...

–La comparació amb el mercat s’usa molt. Molts m’ho deien: «estic com en venda». Les dones tendeixen més a llegir les descripcions, els homes van directament a la foto, busquen una noia guapa, però no gaire sexi. Un noi va veure en una app la germana del seu amic en sostenidor, li va trucar i li va dir: «Sembles una puta, fes el favor de canviar les fotos». Aquesta doble moral, que tu ets feliç buscant sexe amb altres dones, però no vols que la germaneta del teu amic busqui sexe també. Això és masclisme, segueixen reproduint-se els patrons patriarcals.

–No ha canviat tant de com es lliga a la discoteca.

–Elles m’explicaven: «Jo mai parlo primer, espero que els nois em parlin primer a mi». I ells igual, deien que si les noies començaven la conversa era o perquè eren unes porques o estaven desesperades. I jo els deia: «¿No serà perquè és proactiva i li has agradat?». «Ah, no, està desesperada».

Notícies relacionades

¿Com es lliga a internet?

'Apps' per lligar: ¿una revolució sexual?

–¿El que no sigui comunicació cara a cara accentua aquestes conductes?

–No ho crec. Quan va començar Facebook, es diferenciava entre identitat real i virtual, però ja no es parla d’això, tu ets tu, en les xarxes socials i off line. Que posis les fotos més maques és humà, sempre intentar representar-te de la millor manera, això ho fem sempre, no només on line. Es cuida molt com es representa un mateix: a la feina ets diferent de quan estàs amb els amics. Passa el mateix amb les xarxes socials, no et comportes igual en una xarxa per lligar que a Linkedin.