Els espanyols, cada vegada més respectuosos amb la fauna silvestre

Les actituds públiques cap a la vida silvestre a Espanya han canviat substancialment com a resultat de la reubicació massiva dels pobles rurals a les grans ciutats durant les últimes dècades. S’ha passat «de la persecució a la protecció activa». Això és, els espanyols són cada vegada més respectuosos amb la fauna silvestre. És la conclusió d’un estudi realitzat per investigadors espanyols i publicat recentment a ‘Ardeol: International Journal of Ornithology’, la revista científica de SEU/BirdLife.

Els autors van analitzar els ingressos de prop de 70.000 aus als centres de recuperació de fauna silvestre en els últims 30 anys del País Valencià i van concloure que el patró ha canviat notablement: de procedir la majoria dels ingressos d’entorns naturals i estar vinculats a entitats públiques, a procedir de medis urbans i estar associats a entregues de particulars.

Els ingressos per causes deliberades, a més, van experimentar una reducció en el temps, mentre que les entrades per accidents amb infraestructures i les entrades per causes naturals van anar en augment. Així, els ingressos d’aus rapinyaires per trets il·legals van descendir del 21,7% al 3%. No obstant, els rapaços van ser admesos per causes deliberades més comunament que la resta de les aus (6,36% davant l’1,23%).

Per contra, els xocs contra infraestructures van ser la principal causa d’ingressos accidentals (59,5%), seguits d’electrocucions (14,8%) i atropellaments (9,6%). Els ingressos per causes naturals van ser principalment de cries òrfenes o individus desnodrits (85%).

El nombre d’admissions d’aus òrfenes va augmentar exponencialment durant el període d’estudi. Quant a l’hàbitat d’origen, les admissions d’aus d’àrees urbanes i rurals van mostrar un augment més fort en el temps en comparació amb les d’àrees naturals.

Canvi d’actitud positiu

Les admissions de fonts oficials van prevaler fins al 2011, però a partir de llavors van ser més les no oficials; és a dir, de persones individuals. En resum, les admissions d’aus, inicialment provinents d’àrees no urbanes i associades amb entitats oficials, han passat a provenir d’àrees urbanes associades amb fonts no oficials.

Els experts que van elaborar l’estudi afirmen que aquestes dades suposen una «confirmació fefaent del canvi d’actitud positiu de la societat espanyola moderna cap a la vida silvestre». Les dades semblen assenyalar que hi ha més empatia cap a la vida silvestre a les àrees urbanes que a les rurals.

«Arran de la concentració de la major part de la població en ciutats durant les últimes sis o set dècades, l’actitud de l’ésser humà respecte a la fauna silvestre suposadament ha canviat de manera substancial a Espanya», recull l’estudi, realitzat pels investigadors Juan Jiménez i Jorge Crespo (Generalitat Valenciana) i Alejandro Martínez-Abraín (Universitat de la Corunya).

Tot i que existeix una marcada inversió en el patró dels ingressos d’aus, ja que les causes d’entrada són dinàmiques a escala de dècada, els autors vaticinen que continuaran canviant en el futur pròxim «alhora que l’evolució de la societat i la percepció que la ciutadania desenvolupi sobre la natura i les aus».

Jiménez, Crespo i Martínez-Abraín consideren «significatiu» com els canvis en causes d’entrada d’aus a centres de recuperació de la fauna està canviant arreu del món, cosa que reflecteix «el pas de la persecució a la protecció activa, tot i que, encara, amb notables diferències geogràfiques».

¿Com s’ha d’actuar davant un animal ferit?

SEO/BirdLife publicarà en les pròximes setmanes un informe sobre les principals causes de mortalitat no natural d’avifauna, basat en les dades dels centres de recuperació de tot Espanya en els últims anys. En aquest informe s’exposen a nivell nacional gran part de les qüestions de l’estudi realitzat al País Valencià.

A Espanya hi ha més de seixanta centres de recuperació de la fauna. Andalusia és la comunitat autònoma amb més centres d’aquest tipus, dotze. Hi ha centres de recuperació en totes les comunitats autònomes, així com a Ceuta.

Els experts aconsellen demanar sempre ajuda professional quan es troba un animal ferit, contactant amb el centre de recuperació de la fauna més pròxim, per rebre les indicacions sobre com actuar. Aconsellen així mateix no tocar l’animal fins a rebre instruccions sobre el seu maneig.

En el cas de cries abandonades s’ha de tenir en compte que hi ha espècies en les quals els pares alimenten i cuiden la seva prole durant dies als voltants del niu.

Si existeixen sospites que l’animal ha pogut ser enverinat no s’ha de tocar res: pot ser perillós i també podrien estar espatllant-se proves d’un delicte. En aquest cas convé connectar amb el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona), a través del telèfon 062.

Si es disposa d’un GPS, pot marcar-se el lloc en què s’ha fet el descobriment per comunicar les coordenades exactes a les autoritats. El verí podria haver matat 200.000 animals a Espanya en els últims 25 anys, segons SEO/BirdLife.

Informe de referència: https://doi.org/10.13157/arla.69.2.2022.sc3

Notícies relacionades

L’única raça de gos amb aquesta característica: no borda

Comencen a construir la planta de captura més gran de CO2 directament de l’aire

.....

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es