Trànsit aposta pel cotxe autònom per aturar les morts a la carretera

Volvo es fixa com a objectiu que ningú mori en els seus vehicles a partir del 2020

El catedràtic Luis Montoro carrega contra l'"optimisme tecnològic" i sembra dubtes sobre l'autocotxe

zentauroepp20418475 mountain view  ca   september 25  a bicyclist rides by a goo170304105854

zentauroepp20418475 mountain view ca september 25 a bicyclist rides by a goo170304105854 / JUSTIN SULLIVAN

2
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

L’objectiu d’aconseguir zero morts a la carretera, allò que els especialistes van batejar com a Visió Zero potser perquè semblava cosa de visionaris, ara sembla que almenys «ens hi podrem aproximar» de la mà del cotxe autònom. Aquesta és la tesi que defensen alguns experts, entre ells el subdirector de Mobilitat de la DGT, Jaime Moreno. I no és per demà passat. «Volvo, el fabricant suec que tant prioritza la seguretat, s’ha marcat com a objectiu que a partir del 2020 no mori ningú en els seus cotxes. I ara mateix posarà a prova 100 vehicles autònoms per veure els seus efectes a la ciutat», assenyala.

Quan parlem de cotxe autònom no hem de pensar necessàriament en un vehicle sense volant que ho fa tot sol. Hi ha diversos nivells d’autonomia, que van del 0 al 5, en què el 5 seria l’ideal del cotxe que va completament sol. Això encara trigarà a arribar i previsiblement estarà limitat a flotes de taxis, autobusos i altres transports compartits. Al número 4 hi hauria el vehicle amb volant però en què el conductor no ha de fer res. Pot estar llegint o veient una pel·lícula. Ara bé, si el sistema troba una dificultat, s’atura i la persona ha de prendre el comandament. En els nivells inferiors, el conductor ha d’intervenir mentre el sistema condueix, per exemple, sol durant una retenció o per una autopista preparada per a això.

En aquests nivells es troben els ADAS, sistemes avançats d’ajuda a la conducció, que ja s’estan integrant de sèrie en molts vehicles nous i que la Unió Europea estudia que siguin obligatoris. Es tracta, per exemple, de la frenada automàtica, que detecta la presència d’obstacles i atura el vehicle. «S’ha demostrat molt eficaç per evitar atropellaments o xocs en vies urbanes, quan se circula a menys de 60 km/h», assenyala Moreno.

Un altre exemple és el de l’assistent de canvi de carril, que impedeix la sortida de via o la invasió de la calçada contrària per una badada. També s’està treballant en una càmera o escàner per detectar quan el conductor aparta els ulls de la carretera per teclejar el mòbil o bé està massa cansat i avisa d’aquesta circumstància.

LES CRÍTIQUES

Hi ha experts que no comparteixen aquesta visió tan positiva. Un d’ells és el catedràtic de Seguretat Viària, Luis Montoro, que ara presideix Fesvial. En la segona jornada de tecnologia i seguretat viària celebrada a Madrid la setmana passada, va alertar contra el que considera un excessiu «optimisme tecnològic» que «ens estigui encegant». «Avui dia es registren errors greus en conducció nocturna, o amb pluja, neu o boira. També hi ha problemes per reconèixer senyals i marques vials si no estan perfectament mantingudes…», va indicar l’especialista.

Notícies relacionades

Moreno no nega que el cotxe autònom s’enfronti a dificultats o errors, però recorda que moren anualment a la Unió Europea 23.000 persones en accidents de trànsit. «Si es produeixen errors sempre seran molt inferiors als que ho deixen tot en mans del conductor», afirma.

Un dels arguments contra els autocotxes que ja s’han convertit en un tòpic és el famós dilema moral. En cas que algú es creués a la via, ¿a qui salvaria la màquina: als ocupants, a una nena, a un vell, a un gos, a un gat? Per Moreno es tracta d’un fals dilema. «Probablement si el cotxe el portés una persona moririen tots, si ho fa la màquina la seva prioritat seran els ocupants. ¿Qui pujaria a un vehicle que no tingués com a prioritat salvar-lo a ell?», es pregunta.