Terceres eleccions

No sé si encara hi serem a temps, però hauríem d’intentar-ho. Crec que si ens afanyem i obtenim firmes a Change.org, potser ho aconseguirem. Modificar les lleis que afecten els comicis és tremendament complex, però per intentar-ho que no quedi. Ens hi estem jugant molt i cal posar-se les piles. Per treure’ns la mandra, només hem de pensar en la tremenda angoixa de suportar unes terceres eleccions, amb la repetició d’una nova campanya i d’un segon debat a quatre.

    El canvi que proposo és simple, però d’una eficàcia tremenda. Tan sols hem d’obtenir permís legal per escriure amb bolígraf al dors de la papereta que introduïm el dia 26. Allà hauríem de posar, amb bona lletra, el nom del partit al qual votaríem en cas que s’hagin de celebrar unes terceres eleccions, argumentant la nostra decisió en funció dels motius que han portat a repetir-les. Per exemple, si tu vols votar el partit A, introdueixes, com de costum, la papereta d’A. Fins aquí tot normal. Però al dors de la papereta tindries dret a escriure una cosa així: «En cas que s’hagin de repetir les eleccions perquè A no es posa d’acord amb B, el meu vot en aquesta tercera consulta aniria a parar a C, però si la repetició ha sigut causada per la tossuderia de la formació D, el meu vot seria per a B. Si resulta que hem de tornar a votar perquè B fingeix que vol pactar amb A, però en realitat no ho vol i tot és un teatre que es veu de lluny, llavors el meu vot serà per a D.

Notícies relacionades

No et posis nerviós

Podem i la necessitat

    Tan sols necessitaríem fer un lleuger exercici d’imaginació, projectant cap al futur els temors que ja tenim. A canvi, aquest sistema innovador podria estalviar-nos temps i diners. No hauríem de tornar als col·legis electorals en cas que els nostres candidats no es posin d’acord, i a més seria divertit poder escriure coses al dors de les paperetes. Si ja ho haguéssim fet en les primeres eleccions, els que fem articles a la premsa podríem estar parlant d’altres coses infinitament més amables, sense haver de fingir, fent-nos els llestos, que hi entenem de política quan en realitat no tenim ni la més remota idea de gairebé res.

Les línies blanques

De debò, intentem-ho. Jo he vist com s’acumulaven centenars de milers de firmes en plataformes de petició per internet destinades a assumptes més absurds que aquest. Les persones firmem per a tot. És una cosa que fa que ens sentim especials. Una vegada vaig estar a punt de morir asfixiat per un atac de riure al comprovar que milers d’homes i dones aparentment normals firmaven, amb el seu DNI i els seus dos cognoms, per aconseguir que es prohibissin les línies blanques que deixen els avions al cel. Argumentaven que el sistema vol enverinar-nos des de dalt, llançant productes químics per tornar-nos conformistes. Si aquells bojos s’han posat d’acord, ¿per què no intentar-ho nosaltres?