Anar al contingut

GESTIÓ DIRECTA DELS SERVEIS

Beneficis «intangibles» després d'un any de la remunicipalització de l'aigua a Terrassa

En aquesta primera etapa, l'objectiu principal ha sigut garantir que els abonats «no notessin cap canvi substancial en el servei»

Amb la gestió directa, es calcula que, aproximadament, es guanyi un milió d'euros que es destini a inversions dins de l'empresa pública

Àlex Rebollo

Beneficis «intangibles» després d'un any de la remunicipalització de l'aigua a Terrassa

L’empresa pública de proveïment d’aigua de Terrassa (Vallès Occidental), Taigua, compleix un any després de la remunicipalització del servei per l’Ajuntament. Per aquest motiu, l’alcalde de la cocapital vallesana, Jordi Ballart, i la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, han fet una roda de premsa per fer balanç de l’any de gestió directa del servei.

Ballart ha assenyalat l’experiència com «un gran èxit», però reconeix que la millora per a la ciutadania respecte al canvi de gestió «ara és intangible». No obstant, Ballart apunta que la idea és que «en els pròxims mesos i anys la ciutadania noti un canvi en el servei».

Des del consistori egarenc destaquen en aquest primer any de funcionament que els principals objectius han sigut garantir que els més de 100.000 abonats «no notessin cap canvi substancial en el servei» i fomentar un model «eficient, transparent, participatiu i social». «El model és un èxit i s’ha mantingut la qualitat del servei», ha afirmat Melgares sobre això.

Beneficis de la remunicipalització

Sobre quins són els beneficis principals per a la ciutadania, Ballart ha ressaltat que es guanya «en transparència» i que els beneficis «no aniran a mans privades». En termes econòmics, es preveu que, aproximadament, es guanyi un milió d’euros que es destini a noves inversions dins de l’empresa pública i que abans quedava repartit entre l’accionariat.

Des de l’Ajuntament expliquen que la posada en marxa d’un nou servei públic i la necessitat d’adaptació a la llei de contractes «ha complicat les inversions en aquest primer any» i que la majoria d’aquestes inversions s’han centrat en la xarxa de distribució. Durant el 2019, «s’espera haver pogut realitzar una inversió de 1,125 milions d’euros», expliquen –principalment en la substitució de canonades.

Respecte als preus que paguen els usuaris, estan congelats des del 2014 i «la idea és mantenir-los».  Un altre dels objectius del consistori és disminuir la concentració de sals a l’aigua i, en aquest sentit, «s’estan fent els respectius estudis», però els canvis «no seran l’any que ve».

«L’aigua com un dret humà»

El projecte de Taigua ha anat esquivant obstacles des del naixement de la iniciativa el 2016. Tot i que va ser l’equip de Ballart qui va impulsar la remunicipalització del servei de proveïment d’aigua, al renunciar al càrrec, finalment va ser el seu substitut, Alfredo Vega (PSC) qui va acabar materialitzant-lo. «A partir d’avui l’aigua és de tots, estem davant de l’expressió de la sobirania popular i legítima. Avui consolidem l’aigua com un dret humà», afirmava fa un any Vega. Terrassa va passar a ser així el primer gran municipi de Catalunya a tenir una gestió directa de l’aigua.

En la roda de premsa també ha participat Juan Martínez, president de l’Obsevatori de l’Aigüa de Terrassa (OAT), un instrument impulsat per la ciutadania i aprovat el juliol del 2018 que té per objectiu afavorir la transparència i la participació ciutadana.

Martínez ha defensat que l’OAT té a veure amb «contribuir a millorar la governança entre tots els actors implicats en la gestió de l’aigua» i que representa una nova cultura de la participació ciutadana en la gestió dels béns públics.

Després de recuperar l’alcaldia i, amb això, la responsabilitat de gestió directa de l’aigua Ballart celebra ara que Taigua s’ha convertit en un model de gestió que «ja és un exemple a Catalunya, Espanya i Europa».

Més notícies de Terrassa a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA