Tennis

Alcaraz tomba Rune i accedeix a les semifinals de Wimbledon

El tennista murcià tindrà el rus Medvédev com a rival en el seu últim obstacle abans de la final

Alcaraz-Rune, batalla generacional a Wimbledon

Alcaraz tomba Rune i accedeix a les semifinals de Wimbledon
3
Es llegeix en minuts
Jaume Pujol-Galceran
Jaume Pujol-Galceran

Periodista

ver +

Carlos Alcaraz ja és a un sol partit del seu repte d’assolir diumenge, 16 de juliol, la final de Wimbledon i lluitar pel títol. El número 1 es va guanyar el pas a les semifinals al vèncer el danès Holger Rune per 7-6 (3), 6-4 i 6-4. El tennista murcià s’enfrontarà aquest divendres al rus Daniïl Medvédev (número 3 mundial), que va patir bastant més per desfer-se del sorprenent tennista nord-americà Christopher Eubanks per 6-4, 1-6, 4-6, 7-6 (4) i 6-1.

Alcaraz i Rune van entrar disposats a demostrar qui era el millor en l’anunciada batalla generacional del futur tennis. No només això. En joc tenien un repte més. Es coneixen des de molt petits i el partit era alguna cosa més entre ells. Un pols de dos jugadors en la vintena al millor escenari sobre el qual es pugui jugar a tennis. La central de Wimbledon i a la llotja, d’espectadora, la reina consort Camila, aplaudint l’exhibició d’aquests dos joves.

En el primer set Rune va poder donar el primer ensurt amb un ‘break point’ en el primer joc mentre la seva llotja i una trentena d’aficionats rugien com en un partit de Copa Davis per donar ànims al danès. No ho va aconseguir. Els danesos van continuar animant però Alcaraz no es va espantar per l’ambient. Salvat el cop, cada punt, cada joc, es va convertir en una batalla en la qual els dos jugadors intentaven imposar-se. Primer defensar el servei i després colpejar, colpejar molt i molt fort, buscant el cop guanyador.

Tirar a on li feia més mal al rival. Rune assetjant el revés d’Alcaraz i el murcià atacant amb aquesta dreta que li enveja el danès i qualsevol tennista. Perseguien totes les boles grogues que saltaven sobre l’herba i el danès responia a les deixades del seu rival amb una rapidesa electritzant. Així van mantenir la igualtat al marcador, sense cap ruptura fins a arribar al ‘tie-break’.

Doble falta decisiva

El primer assalt per saber qui era el millor es jugaria a set punts. I en aquesta loteria va fallar Rune. Una doble falta decisiva (4-3) el va castigar a perdre’l (7-3) contra un Alcaraz que va aconseguir el punt decisiu amb una espectacular restada de revés paral·lel a què el danès no va trobar resposta. El crit d’Alcaraz va ressonar a la central. 

En el segon set la baralla es va mantenir però aquesta vegada va ser des del punt de servei. Si el primer set havia durat 66 minuts, el segon es va decidir en 35 amb cinc jocs en blanc (tres del danès), tot i que en el moment de la veritat, de nou, una doble falta li va donar el ‘break point’ a Alcaraz per arrabassar-li el servei a Rune i, en el següent joc, tancar el set al seu favor amb una altra restada de revés espectacular.

Massa avantatge per no aprofitar-lo. En el tercer set Alcaraz va agafar el timó amb una segona ruptura (3-2) per encarar la victòria final, que va tancar després de dues hores i 21 minuts. Una restada de dreta de Rune va posar final al primer capítol de la batalla generacional del tennis.

Setè espanyol en semifinals

Notícies relacionades

Setè espanyol en semifinalsAlcaraz es va guanyar el pas a les semifinals, demostrant per què és el número 1 del món. És el setè espanyol en la història a arribar a la penúltima ronda de semifinals de Wimbledon, després de Rafael Nadal (vuit vegades i dos títols) Manuel Santana (dues i un títol) i Manuel Alonso, Andrés Gimeno, Manuel Orantes i Roberto Bautista, tots ells una vegada. 

Alcaraz assoleix la seva tercera semifinal de Grand Slam i és el desè espanyol a aconseguir-ho en tres o més ocasions, després de Nadal (38 aparicions, 22 títols), Santana (vuit i dos títols), Juan Carlos Ferrero (sis i un títol), David Ferrer (sis), Sergi Bruguera (quatre i dos títols), Gimeno (quatre i un títol), Orantes (quatre i un títol), Carlos Moya (tres i un títol) i Àlex Corretja (tres).