Alcaraz es referma a Nova York i torna a quarts

Carlos Alcaraz ho diu amb paraules quan contesta a alguns periodistes que insisteixen a posar-li el ‘next’: no és «el pròxim» res ni ningú, sinó que ja és aquí, «en el moment, jugant amb els millors, en els millors tornejos». Aquest dilluns a la nit, i ja entrada la matinada de dimarts, ho ha dit a Nova York amb tennis.

El d’El Palmar s’ha imposat a vuitens de l’Obert dels Estats Units a Marin Cilic, el campió a Flushing Meadows el 2014. Ho ha fet després d’un partit a cinc sets intens i extens, una batalla de tècnica, pic i pala i molts esclats als dos costats de la xarxa. I quan, després de gairebé quatre hores de joc ha segellat el 6-4, 3-6, 6-4, 4-6 i 6-3, Alcaraz, als seus 19 anys, i per segon any consecutiu, s’ha col·locat en els quarts de l’últim gran de l’any.

Allà l’espera Jannik Sinner, italià de 21 anys, 13è del món i el seu botxí a la final d’Umag i a vuitens de Wimbledon, contra qui sap que s’acosta «una batalla».

«Honestament no sé com he sigut capaç» de fer-ho, deia davant els espectadors que encara quedaven a les grades a prop de dos quarts de tres de la matinada que havien vist el duel amb Cilic, la torre croata que ja havia enderrocat aquest any també a Miami i Cincinnati. Però Alcaraz pronunciava una altra frase que és fonamental per entendre el vist i el viscut i el resultat: «Crec en mi tot en tot moment».

 Joventut

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Alcaraz segueix amb el seu any triomfal. Amb aquesta victòria en suma 48, més que cap altre jugador aquest any. I a Nova York, on ha sigut la cara per al tennis espanyol en la mateixa jornada en què la creu ha sigut el comiat de Nadal, és el tennista més jove a arribar a la ronda de vuit en l’era Open.

L’actual número tres del món manté també les seves opcions d’arribar a dilluns vinent no com el número 1 de menor edat de la història (tot i que per aconseguir-ho hauria de guanyar en la final amb qualsevol que no fos Ruud o si el seu rival fos ell, guanyar-lo).