Asos amb futur

Emergents 2022: Carlos Alcaraz, llest per ser entre els millors

  • En tot just quatre anys, el jove tennista d’El Palmar (Múrcia) ha passat de ser una promesa a consolidar-se en el circuit ‘top 30’ .

  • El pupil de Juan Carlos Ferrero aspira a refertmar aquesta progressió en la temporada 2022 i apunta al ‘top 15’.

Emergents 2022: Carlos Alcaraz, llest per ser entre els millors
3
Es llegeix en minuts
Jaume Pujol-Galceran
Jaume Pujol-Galceran

Periodista

ver +

La covid li va impedir tancar una temporada rodona. A 24 hores de debutar a la Copa Davis, Carlos Alcaraz Garfia (El Palmar, 2003) va haver de renunciar a jugar després de donar positiu. Un cop dur. Una decepció inesperada que no entela el gran any del jove tennista murcià.

En un any ha saltat 109 posicions en la classificació mundial. Del lloc 141 en què va disputar el seu primer Grand Slam a Austràlia el gener del 2021, Alcaraz ha acabat el 32 del món. Als 18 anys va aixecar el seu primer títol al torneig d’Umag (Croàcia) i va posar la guinda al proclamar-se campió de les Next Gen Finals celebrades a Milà, reservades als vuit millors Sub-21 del circuit ATP. 

Però dels 49 partits jugats aquest any (17 de guanyats), la victòria més important, amb la qual es va donar a conèixer a nivell internacional, la va aconseguir en el passat Open dels Estats Units quan va eliminar, en tercera ronda, el grec Stefanos Tsitsipas (3 mundial) en una batalla a cinc sets per 6-3, 4-6, 7-6 (2), 0-6 i 7-6 (5). «Va ser un partit èpic que encara m’emociona quan en veig vídeos. Possiblement el partit on canvia tot», valora Alcaraz. 

Una victòria que li reafirmava que «estava fent les coses bé» en aquest camí marcat des que va prendre la decisió de voler ser tennista professional que va iniciar als 14 anys quan va guanyar el seu primer punt ATP al torneig ITF de Múrcia. Des d’aquell dia la progressió d’Alcaraz ha sigut espectacular, saltant del lloc 492 fins al ‘top 30’ i amb unes expectatives sense límits.

Un diamant en brut

«Pensava que tot aniria més a poc a poc, la veritat», admet en una recent entrevista a la web puntodebreak.com, mirant d’assimilar el canvi i fer realitat un somni que tenia des que jugava amb els seus germans al Club de Camp d’El Palmar, on el seu pare, Carlos, el va començar a entrenar.

«Des de ben jove tenia una cosa especial, molt coratge i un esperit competitiu molt fort», diu Albert Molina, el mànager, que el va fitxar i li va oferir després la possibilitat d’entrenar amb Juan Carlos Ferrero, a la seva acadèmia de Villena.

El campió de Roland Garros i ex número 1 mundial va veure en Alcaraz un diamant en brut que podia polir al seu gust. Tenia 15 anys i unes ganes boges d’aprendre. «Era un noi a qui formar i ajudar en el seu creixement tennístic», valora Ferrero, que destaca del seu pupil «la capacitat de treball, de voler aprendre, la humilitat i la mentalitat a la pista». 

Maduresa sorprenent

Ferrero tenia ofertes de Juan Martín Del Potro, Stan Wawrinka, Simona Halep, entre d’altres, i havia deixat Alexander Zverev després d’una mala experiència, quan va acceptar el repte de començar amb Alcaraz «des de zero». Tres anys després, està orgullós de la seva elecció i l’evolució del seu pupil. «Ha sigut molt ràpid en la seva ascensió i m’ha sorprès la maduresa que ha aconseguit a la seva edat».

«Tenir Juan Carlos i tot el seu equip al meu costat és un privilegi. D’ell n’he après molt. La seva experiència ha sigut fonamental», destaca Alcaraz, conscient que pocs campions del seu nivell, per no dir cap, haurien acceptat treballar amb una promesa tennística, tot i que fos el tennista espanyol amb més futur des de l’aparició de Rafael Nadal, amb qui se’l compara constantment i a qui es va enfrontar per primera vegada aquest any, al Masters 1.000 de Madrid.  Alcaraz es va creuar amb el seu ídol de petit el mateix dia del seu aniversari, el 5 de maig.

Elogi de Nadal

 «Té un potencial enorme i només necessita tranquil·litat i una miqueta de temps», va valorar el 13 vegades campió de Roland Garros després de vèncer-lo per 6-1 i 6-2. «No vaig tenir el meu millor dia. Estava molt nerviós i vaig jugar massa accelerat. Va ser una derrota per aprendre», va explicar amb humilitat el tennista murcià. 

Notícies relacionades

Alcaraz i Ferrero formen un tàndem tan exigent com pròxim, que té molt clars els seus objectius. Si l’any passat firmaven acabar al top 50, prova superada de llarg, per al 2022 el repte és «acabar entre els 15 primers del món».

Un desafiament ambiciós i difícil però no impossible per a algú que assegura, ara, que «no firmaria tenir una carrera com la que ha tingut Juan Carlos, tot i que és una carrerassa». Una opinió que Ferrero també comparteix. A Melbourne, a l’Open d’Austràlia, el 17 de gener, comença la carrera per fer-ho realitat.