Osaka reconquista Nova York

A l’Open de tennis dels Estats Units del coronavirus, el de les mascaretes, la bombolla, la distància social i el contacte mínim, ningú li ha entregat el trofeu a Naomi Osaka. Ha hagut d’agafar-lo ella mateixa d’una taula, en una pista pràcticament buida, en una cerimònia apagada, de to gairebé ombrívol. Però les circumstàncies no canvien la història. Contra Victoria Azarenka, després d’arrencar la final de forma pèssima, la japonesa de 22 anys s’ha imposat 1-6, 6-3 i 6-3 i ha tornat a conquistar Flushing Meadows, on fa dos anys va irrompre a dalt de tot contra Serena Williams. Ja és el seu tercer gran. I pel seu tennis, per la seva edat i la seva mentalitat, està clar que en poden arribar molts més.

El seu triomf ha deixat una altra vegada a les portes del títol novaiorquès Azarenka, la doble campiona d’Austràlia i ex número u, que ja va disputar dos finals a Nova York el 2012 i el 2013. I ha tret la cirereta al retorn gloriós en les últimes setmanes de ‘Vika’, una tennista de 31 anys transformada que, com ha demostrat a Flushing Meadows, set anys després d’aquesta era daurada, torna a merèixer el seu espai entre les millors.

Una mala arrencada

Durant els 26 minuts que va durar el primer set i en l’arrencada del segon semblava inevitable que la bielorussa culminés aquesta gesta, que hauria sigut especialment dolça després de la sequera de més d’un any de títols. La mare des del 2016 era de nou la tennista implacable que en la semifinal havia acabat amb Serena Williams. I no tenia rival. Però Osaka va reaccionar, moguda, com va explicar després, pel pensament que «seria una vergonya perdre en menys d’una hora». I van reaparèixer la sacada brillant de la japonesa, la seva força, la seva concentració. Va aprofitar en el tercer joc de la segona mànega la seva primera oportunitat de trencar el servei d’Azarenka. I ja no hi va haver marxa enrere.

Fins i tot en el tercer set, quan la bielorussa va deixar en evidència la seva filosofia que res està perdut mentre la pilota estigui en joc i va recuperar en el setè joc l’avantatge que havia pres Osaka, la nipona li va treure immediatament les esperances trencant. I en una hora i 53 minuts va segellar el partit i es va convertir en la primera tennista des d’Arantxa Sánchez Vicario el 1994 contra Steffi Graf en guanyar l’Open nord-americà després de perdre el primer set.

Doble triomf

Era una autèntica reconquesta, especialment benvinguda per a una jove esportista que va començar l’any a Austràlia lluny dels seus millors moments. I Osaka ho ha aconseguit alhora que es convertia en la màxima exponent en el tennis de les protestes d’esportistes contra la injustícia racial i la brutalitat policial contra els negres als Estats Units.

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

Ja en la bombolla de Flushing, quan previ a l’Open es va celebrar Cincinnati, va forçar un dia de pausa en el joc a l’afegir-se a l’històric boicot d’esportistes als EUA pel cas de Jacob Blake, un home negre que va rebre set trets de la policia a Kenosha (Wisconsin). I en el gran, Osaka, de pare haitià i mare japonesa,  ha lluït cada dia una mascareta amb el nom d’una víctima del racisme.

Aquest dissabte Arthur Ashe va sortir a la pista recordant Tamir Rice, un nen negre de 12 anys que el 2014 va morir en mans de la policia a Cleveland amb una pistola de plàstic a les mans. Quan en la cerimònia de premis a la pista li han preguntat a Osaka quin missatge volia enviar aquests dies ha replicat amb intel·ligència al seu interlocutor: «¿Quin missatge has rebut?» Perquè aquesta ha sigut la seva idea amb el seu gest cada dia: que la gent prengués consciència, «fer parlar la gent». I el seu triomf a Nova York no ha sigut només de tennis.