Nadal doblega Medvédev en una èpica final de l'Obert dels EUA

A molts entesos els semblava «impossible». A ell mateix, «improbable». I tot i així, contra gairebé qualsevol regla de la lògica,Rafael Nadalha tornat a demostrar als33 anysque es van equivocar els que temps enrere van pensar que en aquest punt de la seva carrera estaria tancant el llibre de la seva excepcional història. No encara, i molt menys amb la tinta encara fresca de l’últim capítol de glòria que acaba d’escriure aquest diumenge aNova York, on ha conquistat amb un7-5, 6-3, 5-7, 4-6 i 6-4davant el brillant jove rusDaniïl Medvédev el seu quart Obert dels Estats Units, el gran número 19 de la seva carrera.

Lista histórica de campeones de Grand Slam 🏆

20 - Roger Federer
19 - Rafael Nadal
16 - Novak Djokovic
14 - Pete Sampras pic.twitter.com/JdXuTyqMjv

— ATP Tour en Español (@ATPTour_ES) 9 de septiembre de 2019

Aquest número col·loca el de Manacora només un del rècord de Roger Federer, una fita cada vegada més a l’abast d’igualar i, potser, superar. És una ambició que no treu la son a Nadal però que és allà i que pot afegir pressió a cada gran que disputi a partir d’ara. Si repeteix temporades espectaculars com la d’aquest any, quan a més de títols a Roma i Mont-real va arribar també a la final d’Austràlia i a la de París, on va conquistar per inigualada dotzena vegada Roland Garros, d’opcions no n’hi faltaran.

Quart títol a Nova York

Ara, no obstant, és moment d’assaborir l’absoluta fita que representa l’últim títol novaiorquès després dels del 2010, 2013 i 2017, l’any en què, com en aquesta ocasió, no es va creuar cap jugador del ‘top 20’ pel camí fins a la final deFlushing Meadows. I és que malgrat la ruta favorable, el rival que l’esperava a l’Arthur Ashea la vint-i-setena lluita definitiva per un gran era el pitjor que podia trobar. I no hi ha dubte que ho va ser, ja que el va forçar a un duel a cinc sets dequasi cinc horesque es va viure com unxoc intergeneracionalde dos plaques tectòniques i va ser un autèntic terratrèmol que va fer tremolar i vibrar.

Medvédev, que debutava als 23 anys en aquests combats, ha guanyat més partits aquest any que ningú (50). El seuestiu gairebé perfecteen pista dura incloïa només dues derrotes en 22 partits i finals a Washington, Mont-real (on va caure en el seu primer partit amb Nadal 6-3 i 6-0 en un partit molt diferent de només 70 minuts) i Cincinnati, on va guanyar. I intentant convertir-se en el primer guanyador d’un gran nascut en la dècada dels 90 va lluitar fins a l’extrem.

En el primer set, es va presentar com aquest «frontó» de què parlen sovint els seus rivals i, va confirmar ser el jugador que la vigília havia definit Carles Moyà: «Una paret, guanyador, amb mà i bon moviment malgrat que és molt alt [1,98]». Va dictar en part les regles del joc. Va forçar un joc massatàctic. I, com declarava Moyà a les càmeres, fins i tot va fer que semblés que «Nadal estava oblidant fer el que fa millor».

Resistència russa

Fins i tot així, el campió es va apuntar el parcial. Va començar a dominar i es va emportar el segon. I quan el tercer semblava perfectament enfilat, va reaparèixer la resistència del jove gegantque aquest dilluns serà el número 4 del món. Els ral·lis es van fer cada vegada més freqüents i intensos, el públic va reconèixer bolcat amb el moscovita el seu esforç titànic i va aconseguir forçar el quart set. El va guanyar i es va arribar al cinquè. L’estadi per moments va semblar desanimar-se. I gairebé ho fa quan finalment, després d’haver desaprofitatdues pilotes de partit, Nadal en la tercera va escriure el punt final.

El sofert triomf el col·loca ara en la lluita pel número 1 mundial a només 640 punts de Novak Djokovic. Arriba quan el seu cos, almenys a Nova York, no ha donat cap senyal problemàtic. I fa pensar que el final d’una era que ell mateix sap pròxima se senti una mica més lluny. «Hem estat aquí 15 anys», deia divendres després de guanyar davant d’un altre jove de 23 anys, Matteo Berrettini. «En algun moment, més d’hora que tard, aquesta era s’acabarà. Està arribant al final. Jo en tinc 33. El Novak, 32. El Roger en té 38 i l’Andy també 32. El rellotge no s’atura. És part del cicle de la vida. És una cosa que no em preocupa, perquè en tennis sempre hi haurà grans campions».

Notícies relacionades

Obert dels EUA: Coco Gauff es fa gran a Nova York

Medvédev es fa gegant i deixa Alcaraz sense final en l’Obert dels EUA

De moment, no obstant, no hi ha relleu. Nadal i Djokovic s’han repartit els quatre grans d’aquest any. I el cicle de la vida sembla diferent quan es parla del de Mallorca. A Nova York ha tornat a demostrar-ho.

Així ho hem explicat en directe