FINAL PER A LA HISTÒRIA
Djokovic derrota Federer en la final més llarga de Wimbledon
aguasch49074067 tennis wimbledon all england lawn tennis and croquet clu190714225610 /
Després de 4 hores i 57 minuts, cinc sets i, per primera vegada en la història de Wimbledon, decidit en untie-break, Novak Djokovic es va apuntar una victòria per a la història que passarà a formar part dels grans clàssics de les 133 edicions del torneig. Va vèncerRoger Federer en un emocionant i èpic final per 7-6 (3), 1-6, 7-6 (4), 2-6 i 13-12 (3).
El tennista serbi va aconseguir el títol per cinquena vegada i va sumar el seu 16è Grand Slam en la carrera que manté des de fa més d’una dècada amb Federer (20) i Rafael Nadal (18). Djokovic va aconseguir la proesa després de salvar dos ‘match balls’ en l’últim set amb servei de Federer (8-7 i 40-15), que acariciava la novena corona.
Exclamacions de la grada
«Surrealista», havia dit Federer per qualificar la seva presència en una altra final a Wimbledon dues setmanes abans de fer els 38 anys. Però encara més surrealista va ser el partit que ahir va viure sobre l’herba de l’All England Lawn Tennis Club de Londres. El tennista suís, que des que va guanyar el 2003 ha jugat 12 finals a Wimbledon, recordarà com se li va escapar de les mans. Un cop de dreta fora de les línies i, després, un ‘passing’ creuat de Djokovic l’hi van impedir. El tennista serbi va acabar per trencar-li el servei, mantenint el pols fins al tercer i definitiu tie-break, que acabaria donant-li la victòria.
Djokovic havia guanyat també el primer ‘tie-break’ amb què es va apuntar el primer set i un altre més, en el tercer, per avançar-se amb dos sets a un en el marcador. Però Federer havia aconseguit salvar les dues vegades. En el segon set amb un joc impecable en què va trencar en dues ocasions (1-0 i 3-0) el servei a Djokovic, a qui va deixar guanyar només un joc, i, en el tercer, novament sorprenent el tennista serbi amb dues ruptures (3-2 i 5-2) per forçar el cinquè i definitiu set.
Els cinc trofeus de Wimbledon de Djokovic. /
Federer va ser rebut a la central amb una ovació espectacular. Era el reconeixement a un campió etern que mai, segur, oblidaran a Wimbledon ni tampoc en la història del tennis. Poques de les 15.000 persones que havien pagat 225 lliures esterlines per assistir al partit podien imaginar la final que estaven a punt de viure durant les 4 hores i 57 minuts que va durar el partit, nou rècord del torneig, superant el màgic clàssic que Federer ja va viure el 2008 en la final davant de Rafael Nadal, que també va perdre després de 4 hores i 48 minuts, gairebé a les fosques per 6-4, 6-4, 6-7 (5), 6-7 (8) i 9-7.
Federer, durant un moment del partit titànic davant de Djokovic. /
Un partit amb un inexplicable final fent un repàs de les estadístiques, que van afavorir en gairebé tot el tennista suís. Federer va ser el que més ‘aces’ va aconseguir (25 contra 10), el que millor percentatge de primers serveis va tenir (63% contra 62%), el que millor va estar a la xarxa (78% contra 63%), també amb la resta, l’especialitat del serbi (36 contra 31%), en cops guanyadors (94 contra 54) i fins i tot en el total de punts guanyats en el partit (218 contra 203). Djokovic només li va guanyar la partida amb els errors no forçats (52 contra 61 de Federer). Surrealista.
Un partit que va anar pujant d’intensitat fins a assolir la màxima èpica en l’últim set, que es va decidir en el ‘tie-break’ per primera vegada en la història del torneig. A partir d’aquesta edició, en el cinquè set també es va al desempat quan s’arriba al 12-12. Una norma per impedir partits maratonians com el que el 2010 John Isner va guanyar a Nicolas Mahut en tres dies i amb un cinquè set 70-68.
"És irreal"
En aquest últim ‘tie-break’ i ja amb 6-3 al seu favor, Djokovic encara va haver de repetir l’últim punt quan Federer va demanar l’ull de falcó per un servei seu que es va veure després que havia entrat. Djokovic es va queixar i va clavar un cop de raqueta a la cadira de l’àrbitre, que el va amonestar. Es va repetir el punt i Federer, aquest cop sí, va cedir la victòria.
«Ha sigut una bogeria, ha sigut un partit increïble, llarg i que ha tingut de tot. Et felicito, Novak», li va reconèixer el vuit vegades campió de Wimbledon, que s’acabava d’emportar un dels cops més durs de la seva carrera, conscient que, als seus 37 anys, gairebé 38, la possibilitat de tornar a intentar-ho es complica. «És irreal», reconeixia el mateix Djokovic.
«Desafortunadament en el tennis un jugador ha de perdre i avui tots dos hem tingut les nostres oportunitats. Per a mi ha sigut irreal tenir dos punts en contra i guanyar el partit», admetia el tennista serbi.
