Quin temps farà a Espanya a l’agost: «Especialment en la primera quinzena...»

Un juliol històric, amb incomptables rècords decalor batuts al nostre país, arriba a la seva fi al mateix temps que el vuitè mes de l’any s’obre pas. Segons recull el portal Meteored, «l’agost és el segon mes més càlid de l’any a Espanya», només superat pel juliol. No obstant, des del mitjà esmentat apunten que en alguns punts de la Península podria ser «igual o fins i tot una mica més càlid que el setè mes de l’any», amb una temperatura mitjana lleugerament per sota dels 24 graus centígrads.

«La calor continua sent intensa, especialment en la primera quinzena, que coincideix amb la segona part de la canícula, el període més càlid de l’any», alerten. De fet, la previsió anticipa «dies de més de 40 graus al sud», a més de nits «tropicals i asfixiants».

Pel que fa a la probabilitat de noves onades de calor, d’acord amb el model de referència utilitzat per Meteored, només a l’oest d’Andalusia i Extremadura es produiran anomalies positives durant els primers dies del mes, amb temperatures d’entre un i tres graus per sobre de la mitjana. Amb tot, ja en la segona quinzena, les temperatures podrien ser «més altes del normal» a pràcticament tot el territori, especialment en la meitat sud, nord-est i a Castella i Lleó.

Possibilitat de tempestes

Notícies relacionades

El Mediterrani, «un punt vermell»: Mario Picazo avisa d’una «anomalia històrica»

La pluja torrencial colpeja el Vallès, el Maresme i el Barcelonès i deixa calamarsa i riuades en diversos municipis

Més enllà de la calor tòrrida que està afectant els països mediterranis, l’altra gran preocupació són les tempestes extremes que han assolat zones com el nord d’Itàlia en aquesta recta final del mes de juliol. Per sort, les previsions no contemplen uns grans episodis d’inestabilitat, com calamarsades o forts xàfecs, tot i que poden donar-se «despenjaments d’aire fred a l’Atlàntic».

Això sí, tal com assenyalen des de Meteored, l’agost podria ser més humit del normal a Catalunya, Aragó, el País Valencià, malgrat que els mapes no mostren que aquest fenomen hagi de ser generalitzat com en la resta d’Europa.