¿Per què Barcelona ja no es buida a l’agost però els serveis van al ralentí?

No obstant, la inèrcia d’aquells agostos deserts compliquen molt la vida als veïns que no se n’aniran de la ciutat les pròximes setmanes. Un de cada tres barcelonins, segons dades de l’últim baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona, no preveu escapar-se més de tres dies fora, tant per qüestions econòmiques com de salut o laborals. A més de resignar-se a la xafogor, les nits tòrrides i l’abrasador asfalt, hauran de conviure amb més obres i menys serveis.

L’economia es menja l’oci

El doctor en Antropologia Social i professor de la UAB José Mansilla constata que la desconnexió de la ciutat que històricament s’ha vinculat a l’agost, els caps de setmana o les vacances de Nadal «gairebé ha desaparegut». Segons la seva opinió, això es deu a l’evolució del sistema econòmic: «Abans, entre els anys 60 i 80, sobretot, amb el desenvolupament industrial i el fordisme, la separació entre feina i oci estava molt delimitada, però amb l’aparició del neoliberalisme les diferències entre descans i capital han desaparegut».

La qüestió s’agreuja a ciutats turístiques com Barcelona. «Així que augmenta l’economia vinculada al turisme, els veïns han passat de descansar a treballar per als que descansen: és el moment en què la mateixa ciutat ha decidit ‘fer l’agost’ en lloc de desconnectar», sintetitza Mansilla. En aquest sentit, apunta un doble càstig: «Els que no poden disfrutar ni d’una setmana de vacances han de veure com la seva ciutat queda expropiada per al gaudi dels turistes».

Dinàmiques del passat

Tot i que per a molts les vacances s’hagin convertit en un parèntesi que pot caure gairebé en qualsevol època de l’any, l’agost continua sent un mes sagrat per a l’Administració pública. Una realitat que, d’una manera o una altra, arrossega encara bona part del sector privat a escollir l’agost com el mes de la baixada de revolucions. «L’exemple més destacat seria el de les criatures; quan l’activitat escolar s’atura en sec, les famílies es veuen obligades a fer càbales per saber què fan amb ells», exposa l’investigador.

Aquesta disjuntiva ha portat al fet que des del 2021 algunes escoles bressol han començat a oferir un servei de casal a l’agost, però només una per districte de Barcelona, alhora que creix el nombre de centres privats que ofereixen casals del juliol al setembre. Malgrat això, aquestes famílies conviuen amb altres serveis públics que es mantenen a la baixa aquest mes, des de centres cívics fins a biblioteques.

També es veu afectada la mobilitat: d’una banda, els que s’hi queden observen com els temps de pas del metro i de l’autobús es relaxen, al reduir-se les freqüències de passada, i de l’altra, es troben una ciutat damunt davall a causa de les obres en infraestructures clau.

Obres a tot arreu

A la penitència de no tenir o poder posar l’aire condicionat per raons de butxaca s’hi pot sumar la impossibilitat d’obrir les finestres en alguns punts de la ciutat si un no vol acabar amb un dit de pols a casa. La raó: l’estiu continua sent l’època favorita de les administracions per executar tota mena d’obres a causa de la disminució de la població.

A les clàssiques repavimentacions, aquest any, s’hi sumen la construcció de nous carrils bici, pacificacions que entren en la seva recta final o afectacions en superfície que provoquen les obres de prolongació de l’L8 de FGC entre les estacions d’Espanya i Gràcia. Una gimcana en termes de mobilitat a la qual s’han d’afegir els talls per millora de la infraestructura al metro (aquest any li ha tocat al tram de platja de l’L4), al tramvia (la T4 suspesa de cap a peus) i a les línies d’FGC entre Gràcia i Sarrià.

Equipaments tancats

Davant aquesta circumstància, i amb termòmetres de rècord any rere any, el consistori impulsa, per segon estiu consecutiu, una xarxa de refugis climàtics on prendre la fresca quan la temperatura al carrer es torna insuportable. No obstamt, el problema és que la majoria són equipaments municipals que també tanquen a l’agost, com casals de gent gran, per exemple.

Una incongruència que va denunciar fa un any el grup municipal d’ERC i que, de moment, només ha servit per obrir alguna biblioteca més aquest estiu. De les 40 que hi ha a Barcelona, n’obriran 12 en lloc de 10 tot el mes d’agost, malgrat que en seran 3 en comptes de 4 les que estaran de guàrdia la segona quinzena. Cal destacar que algunes, a més, van començar l’estiu amb deficiències en la climatització com a conseqüència del límit de 27 graus, tal com va denunciar el comitè d’empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona. «Incidències puntuals», va replicar el gerent del consorci, Ferran Burguillos.

Les condicions dels que es queden

A banda de les raons econòmiques que porten a no poder anar-se’n de Barcelona, també n’hi ha de laborals. I fins i tot una conjunció de totes dues. Aquest és el cas d’alguns treballadors del sector comercial present a les zones turístiques. Arran de l’acord social entre l’ajuntament, les patronals i la UGT, des de l’any passat també poden treballar voluntàriament tots els diumenges i dies festius entre el 15 de maig i el 15 de setembre. Si bé en principi treballar aquests dies festius havia de ser retribuït o canviat per un descans de la mateixa qualitat, l’incompliment generalitzat va fer que la UGT caigués del pacte.

«Ara hem inclòs aquest acord en els convenis de referència, i és per això que les empreses han de complir-ho sí o sí», exposa el secretari general de la Federació de Comerç de la UGT Catalunya, Óscar López. «Els incompliments de la normativa laboral en el comerç són constants, però s’accentuen en època estival», destaca. Segons denuncia, «a l’estiu s’ajunten dos fenòmens: hi ha moltíssim més turisme i les empreses han de donar vacances als treballadors, de manera que ens trobem que alguns no volen contractar i generen embuts que allarguen jornades, s’incompleixen calendaris i descansos i es precaritza el sector».

Les factures obliguen a aixecar la persiana

Tot i que l’obertura total del comerç a les zones turístiques ja és una realitat, a la resta d’eixos comercials de barri cada vegada hi ha més botigues obertes a l’agost. «Continuen tancant com abans, però menys dies, potser una quinzena», detalla el president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig. «Molts han decidit reduir les vacances per sostenibilitat econòmica: cada vegada hi ha més despeses, els lloguers no han deixat de pujar, i si tanquen, els ingressos queden en zero».

Puig detalla com els hàbits de compra canvien amb el bon temps: «A partir del juny, les vendes en cap de setmana ja comencen a baixar perquè molta gent se’n va a segones residències i, si abans feien la compra prèvia aquí, ara ja ho compren tot al destí perquè l’oferta comercial s’ha disparat tant a la platja com a la muntanya». «Des de fa 20 anys als barris s’hi ven menys a mesura que avança l’estiu», sintetitza.

Un model immutable

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

«Des de fa anys, les estadístiques reflecteixen que hi ha una bona part de la població que no podrà anar de vacances, i això continuarà així», resumeix l’antropòleg social José Mansilla. «No és conjuntural, sinó que és necessari en un món capitalista on no tota la ciutadania pot formar part de la classe mitjana», reflexiona.

En relació amb l’animadversió que puguin generar els turistes entre els que es queden a la ciutat, el professor universitari assenyala que pot ser «injusta»: «Et pot generar rebuig quan els veus disfrutant de la teva ciutat, mentre que tu, amb la calor que fa, surts de casa per anar a una feina que no t’omple i que a sobre t’obliga a deixar el nen en un casal». «Al final, sempre és molt més fàcil culpar la gent que sí que se’n va de vacances, com el turista, que no les inèrcies pròpies de la societat o de l’Administració, que són les que et compliquen l’existència», afirma.