De l’onada de calor al diluvi: així es genera una tempesta d’estiu gegant com la de Catalunya

A mitjans de juliol vam viure un fenomen meteorològic realment espectacular observat des de l’espai que, segons la informació prèvia, que manegéssim podia generar des d’incredulitat fins a cert desassossec.

I seria d’allò més normal aquesta primera impressió perquè visualment s’assembla al que associem a les funestes guerres nuclears, més concretament a l’efecte d’ona expansiva d’un núvol de precipitacions que és molt similar al d’una bomba atòmica.

Aquest núvol circular d’enormes dimensions sobre Galícia, que es va poder observar a través del satèl·lit Meteosat i els radars meteorològics, va ser una inusual tempesta que es va generar gairebé del no-res dijous a la tarda i que ha sorprès els meteoròlegs per la seva celeritat i expansió.

Así evolucionou a liña de treboadas, pasou da nada ao todo en cuestión de poucas horas, algo que non é doado de ver en #Galicia.

TREMENDO! pic.twitter.com/2meamSuTEZ

— Redmeteo (@RedmeteoP) 14 de julio de 2022

Gairebé un mes després n’hem pogut observar una altra de molt semblant, potser no tan estèticament perfecta però amb el mateix resultat, a Catalunya.

Aquesta convecció s’ha originat a la comarca del Ripollès i ràpidament s’ha anat estenent a tots els fronts, però amb un abast decididament més gran en direcció est, depassant l’última franja del Pirineu per a endinsar-se al litoral francès i, d’altra banda, engolir tota la Catalunya Central i el litoral de Girona i del nord de la província de Barcelona.

A aquest fenomen sempre hi va associada una situació de temps violent amb pluges intenses, possibilitat de pedra i ratxes molt fortes de vent. A l’estació que el Meteocat té a Sant Pau de Segúries s’ha registrat una ratxa màxima de 112,7 km/h.

Com s'ha anat expandint la tempesta del Ripollès. pic.twitter.com/kmW83Osjlo

— David (@blogmaldito) 5 de agosto de 2022

Aquesta mena de situacions es produeixen en èpoques d’altes temperatures i de sol dominant, just com passa en les onades de calor que es prolonguen durant uns quants dies.

A Espanya és habitual a l’estiu, per això són conegudes com a ’tempestes d’estiu’, especialment al juliol i l’agost, però cada vegada és més recurrent al mes de juny a l’anar desapareixent gradualment la transició temporal entre l’època de temperatures fresques de la de les càlides.

Com es produeixen les tempestes d’estiu

Aquest tipus d’episodis meteorològics té un nom, convecció atmosfèrica, i és el resultat d’una inestabilitat d’una capa de diferència de temperatura en l’atmosfera. Diferents taxes de caiguda dins de les masses d’aire sec i humit condueixen a aquesta inestabilitat. Aquesta convecció humida condueix al desenvolupament de tempestes elèctriques que sovint inclouen calamarsa i, en casos extrems, tornados.

Tal com explica el Meteolab, els tallers de meteorologia finançats per la Universitat Complutense de Madrid, «la convecció sorgeix de manera natural en l’atmosfera. Un dia càlid i assolellat, el sol escalfa la superfície de la Terra.

Notícies relacionades

Catalunya activa desenes d’avisos grocs per intensitat de pluges per a les pròximes 48 hores

Catalunya activa avisos grocs i taronges davant les fortes pluges previstes per a aquesta setmana

Aquesta calor es transmet a la capa d’aire immediatament adjacent a la superfície mitjançant difusió molecular (conducció) i turbulenta, així com mitjançant radiació i provoca que s’expandeixi i disminueixi la densitat». 

¿Què és el que diferencia l’explosiva tempesta de Galícia o Catalunya de la resta? Doncs que no és el resultat d’una de sola, sinó la suma de diverses tempestes que acaben interaccionant entre elles de tal manera que accelera la velocitat, augmenta el radi d’abast i intensifica la virulència.