On menjar a les zones calentes festivaleres

T’has deixat la paga doble en una entrada VIP per al festival de torn, ¿quin sentit té ser garrepa amb el menjar? Res en contra del ranxo d’alguns festis, però no cal ser un geni per saber que, fora del recinte, un menja més, millor i sense preocupar-se per la venjança de Moctezuma. El Primavera Sound ja és aquí. El Sónar ensenya la poteta. No te n’adonaràs i ja estaràs com Las Grecas al Cruïlla. Tant frenesí exigeix calories de qualitat, i aquí tens una guia de restaurants pròxims a les zones calentes festivaleres de Barcelona. En els bisos, llistes miraculoses per als que s’emporten l’entrepà al festival i els que necessiten superar moltes coses, la més urgent: la ressaca.

Fòrum amb patates

Culleres a la zona zero

És més fàcil trobar un wookie amb faldilla escocesa que bons restaurants enganxats al Parc del Fòrum, però tampoc fa falta creuar la ciutat per trobar una cosa decent per posar-se a la boca. L’hotel SLS seria l’opció amb millor relació qualitat-proximitat. Aquest vaixell arquitectònic per a penya amb dentadura de porcellana és un dispendi, però al seu interior batega el restaurant que el teu organisme necessita. Es diu Lora (De la pau, 2) i proposa un viatge d’anada i tornada Barcelona-Beirut. Encreuament de cultures mediterrànies i sabors agradables, molts realçats per la graella de brases i el forn de llenya, protagonistes del marro. Carn, peix, snacks per dipejar, flatbread acabat de fer..., ah, i carta internacional de vinassos per omplir el dipòsit amb el millor dièsel.

Si els hotels cuquis no entren en la teva llista de preferències, a set minuts amb cotxe del Fòrum t’espera la casa de menjars definitiva. Es diu Olimpiada 92 (Pellaires, 1) i, com el seu propi nom indica, no s’ha mogut dels 90. Cuina casolana, plats tradicionals, teca d’aquí feta com abans i a preus d’abans. Per 12 euros et pots empassar un gaspatxo, una fideuà i unes postres; tot de campionat olímpic, és clar. Si vas en grup, atreveix-te amb l’arròs amb llamàntol: arribaràs al Primavera Sound amb les dents més serrades que un Hulk restret. Per cert, a tres parades de Tram del Fòrum tens una llegenda de la manduca popular: el bar Las Palmeras (Jaume Huguet, 11), amb un arsenal de tapes a preus assenyats: demana la bomba, les anxoves i el pintxo de truita, i Damon Albarn t’haurà de fer fora a cops de puny de l’escenari durant el concert de Gorillaz.

Si no t’importa fer un trajecte amb taxi de vuit minuts abans de deixar-te els diners i la dignitat al Cruïlla o el Brunch Elektronik, el meu consell és que et preparis el cos amb el millor anabolitzant natural que existeix: la cuina mexicana. Bronco Moreno (Fluvià, 33) és el lloc; els seus tacos de llengua i chilaquiles són els millors del Poblenou i els voltants; les michelades de la casa fan reviure els morts i l’exhibició de mescals no té rival a la ciutat. Órale.

TIBERI electrònic

Sónar a la planxa

Txumba-txumba és igual a 1.000 calories al quadrat. No ho dic jo, ho diu la ciència. El Sónar es fa fort a Fira Gran Via, un territori ignot per als barcelonins que no surten de l’Eixample. Afortunadament per al teu estómac, als voltants del recinte s’amaguen alguns restaurants on val la pena guarir-se del deep house . Un viatge de bus de set minuts és la distància que separa el monstre tecnoide del Bar Iberia (Mare de Déu del port, 219), una de les cases de menjars amb millor producte de Barcelona, la gasolinera que necessitaràs per al que t’espera: tripes, anxoves, calamars farcits de botifarra, costelles de lletó, cua de bou; clàssics de la nostra cuina popular elevats, però amb preus arran de terra. Les estovalles de quadres plastificats no enganyen.

A un passeig de la Fira (un moment si vas amb cotxe), es troba una altra institució gastronòmica de l’extraradi barceloní: la Granja Elena (passeig de la Zona Franca, 228). No necessita presentació: un dels restaurants més apreciats de la ciutat. Cuina de foc lent, guisats refinadíssims, truites d’una altra galàxia, entrepans de veritat... En aquest santuari podràs esmorzar com si el món s’estigués a punt d’acabar avui mateix. I si has reservat a temps per dinar, donaràs les gràcies a David Guetta per haver sigut tan previngut: la cuina del Borja és molt millor que l’eufòria del francès.

I als que disposen d’un pressupost ajustat, sempre els quedarà Las Palmeras-Casino Seat (Mecànica, 20). Els que coneixen la marca saben el que hi ha. Las Palmeras s’han popularitzat per les seves anxoves, que semblen filets de balena. Tampoc els surten gens malament els fregits, i el peixet és un dels seus hits. També hi ha plats de fons, amb guisats tradicionals o carn d’entitat. Quan portis set hores ballant dark techno, t’adonaràs del poder del mètode Las Palmeras.

Entrepans a la zona VIP

Indie pop entre pans

Sabes que te quiero, no hay mucho dinero, com cantava Tam-Tam Go. I si hi ha amor, però no hi ha pasta, s’ha d’optimitzar. Si ets dels que s’emporten l’entrepà al festi, fes-ho amb el cap ben alt. Abans de passar pel Fòrum, jo em deixaria caure pel Poblenou i carregaria la bossa a Sandwich Club BCN (Badajoz, 67). Entrepans de nova generació amb excel·lent producte i salses impressionants. El sandvitx de pastrami és un oldie que no falla mai. Si ets més modern que el serrell de Harry Styles, sempre pots emportar-te el de pollastre fregit estil coreà o el katsu sando. ¿T’interessa més acumular calories? El cubà t’entrarà a l’estómac com un torpede de Red Bull.

Si busques qualitat però a preus més baixos, a la sandvitxeria Sanz (General Álvarez de Castro, 5) t’ompliran el sarró d’entrepans planxats de gran qualitat. Tenen una llista interminable amb combinacions per a totes les sensibilitats: frankfurt, salsitxes, pernil, xistorra, cascades de formatge fos, pa cruixent i tebi... Sanz és l’església de l’entrepà als voltants del mercat de Santa Caterina. I compte amb obrir el bacó-formatge a prop de l’escenari, no sigui que el baixista de The XX li clavi una queixalada.

Per cert, l’entrepà de mandonguilles de Can Ros (Roger de Flor, 303) o els entrepans de salsitxes d’El Pibe (rambla del Poblenou, 41) són una magnífica opció si t’has promès aguantar tot el festival sense ajuda de substàncies. Pugen més que el tusi.

El dia després

Ressaca Sound

La ressaca d’un festival no és una ressaca qualsevol. No és fàcil, a més, encadenar-ne tres de seguides i sobreviure a l’envit. A Barcelona hi ha ambulatoris antiressaca que et tornen a això que anomenaves vida.

Notícies relacionades

L’Escala, mar i patrimoni

Venen els clubs amb tecno gregorià

La meva primera opció seria Tacos Guzmán (Sant Pau, 27). La taqueria del Raval té la benedicció de la comunitat mexicana de BCN i juga amb preus raonables. Els tacos són escandalosament bons, però encara ho són més, si és possible, els seus burritos amb pel·lícula de formatge fos a l’exterior. Si la ressaca fos l’alcalde de Barcelona, l’hauria tancat fa temps.

A Rooq (Diputació, 349) també podràs combatre la castanya a base de pollastre fregit. Els seus entrepans de fried chicken són llegendaris a la ciutat i els combos d’aletes podrien ressuscitar Tutankamon. Tot és casolà: pa, salses, envinagrats... i tenen una fórmula secreta per al marinat i arrebossat del pollastre que els fa únics.