Deu anys del ‘caranchoa’
Soc molt conscient que no es tracta d’un aniversari que marqui les nostres vides ni d’un assumpte d’Estat. Però segur que molts de vostès recordaran aquella broma de carrer d’un youtuber que li va preguntar a un ciutadà corrent una informació. Després d’escoltar una resposta amable, li va replicar amb una certa precipitació, intentant que no el sentís: "A veure si m’aclareixo, caranchoa". Però l’altre ciutadà encara va ser més ràpid a reaccionar: "¿Caranchoa? A veure si et foto una hòstia...". I així va ser. Li va acabar clavant una plantofada després que el bromista reiterés l’insult de caranchoa. Malgrat el cop, el youtuber va publicar el vídeo sense el seu consentiment i, arran del judici posterior, va ser condemnat a indemnitzar-lo amb 20.000 euros. Aquesta va ser una altra broma, amb la qual el youtuber no comptava.
Fa un parell de setmanes vaig estar a punt de convertir-me en víctima d’un d’aquests col·lectius bromistes. N’estic convençut. Un servidor anava caminant sol pel carrer. Sol: que ningú oblidi aquest detall important. I se’m van acostar tres joves. Per la seva aparença és possible que algun superés la majoria d’edat. L’adolescència d’avui dia té una altura bastant superior a la de la meva època. Normal. I un dels tres em va dir: "Perdoni, ¿em pot dir si per aquí a prop hi ha l’avinguda Skjdote?". Naturalment, no vaig entendre l’última paraula i li vaig respondre: "Disculpa, no t’entenc". Quan vaig dir això, a un dels tres se li va estar a punt d’escapar el riure, per això m’hi vaig fixar, i va girar la cara. Vaig pensar: "Miau". I el capitost va tornar a repetir-me, ara ja vocalitzant millor les seves paraules: "Si em pot dir si per aquí a prop hi ha l’avinguda del Cipote". El vaig caçar de seguida, em vaig quedar mirant els tres, un per un, i els vaig dir: "Apa, adeu, nois". I vaig marxar. Cap va fer res: ni em van insistir, ni van intentar salvar la broma.
Notícies relacionadesMentre tornava cap a casa, em van passar diverses coses pel cap. La primera va ser adonar-me que aquells nois m’havien considerat una persona vulnerable, "perquè aquests tres no s’atreveixen a fer-li la mateixa broma a un jove de 30 anys que té l’esquena com un Smart". És així. I aquí s’acaba el debat, no fos cas que, per culpa d’una gracieta, algú acabés rebent un mastegot a la boca.
La segona cosa que vaig pensar va ser si havien enregistrat l’escena per publicar-la més endavant. I de seguida em va venir un altre pensament: "¿Què hi fa, si la publiquen sense el meu permís? Que vagin preparant la cartera". Sovint una broma inofensiva pot sortir molt cara. Les coses de la viralitat.
