TELEVISIÓ I MAS
Eurovisió, poques llums i moltes ombres
No serà fàcil donar una opinió del Festival basada només en la televisió i sense passar per la política. Per començar, se’m va fer molt estrany veure’l a través de YouTube, tot i que el meu ordinador va estar connectat a la televisió del menjador i la pantalla fos la de sempre. La grandiloqüència de l’escenari va ser espectacular; el xou, de molt alt nivell, en què vaig trobar a faltar les veus de Tony Aguilar i Julia Varela. La seva absència provoca una sensació de llunyania. El festival és el de sempre, però ara ja només falta que la música sigui en directe. Dic jo que, com que es tracta d’un festival de cançons, seria el mateix.
La parella de presentadors va estar formada per Victoria Swarovski i Michael Ostrowski, que reunien menys química entre ells que la que pot suscitar veure Donald Trump cantant en un karaoke. Especialment ell, a qui donar la cara en un xou de tal magnitud li va anar tres talles grans. El nivell musical de les cançons em va semblar decebedor. Fa uns quants anys que alguns països atorguen una prioritat desmesurada a la posada en escena i a l’estètica final de cada tema molt per sobre de la cançó per si mateix. És una obsessió ben absurda sense cap base de ser diferent dels altres i oferir estètiques trencadores que pretenen cridar una atenció a la qual les set notes musicals no arriben.
Per a mi es tracta d’un error descomunal. Tot és important i tot suma, sens dubte, però el que queda en la memòria dels teleespectadors, per als quals va dirigit el festival, és si la cançó és enganxosa i enganxa a la primera o, per contra, passa desapercebuda, perquè la pròxima vegada que es pugui sentir serà tant sí com no per mitjà de plataformes, de la ràdio, fins i tot de YouTube, però sempre amb l’àudio per sobre de les imatges.
Notícies relacionadesEurovisió perd força. A més, la televisió guanyadora, Bulgària, va dubtar de la seva capacitat organitzativa i econòmica per a l’any vinent i els presentadors van animar els països absents amb una frase que estava concebuda amb ansietat i súplica: "Confiem que hi tornareu a participar".
Riurem quan Moroccanoil, el principal espònsor del festival i d’origen israelià, deixi d’aportar-hi diners i observarem a veure d’on treu la manduca l’organització, o bé s’acabi morint com l’OTI.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Editorial Revés al PP que no vol Vox
- RAS I CURT El PSOE ja no entén Andalusia
- Estratègies comercials Els neobancs esmolen els seus plans per captar desencisats amb la banca
- Document del DSN Seguretat Nacional insta a aprendre de l’apagada i a blindar el subministrament
- Drets humans Els nostres torturadors